Títol: El suïcidi: un tabú juvenil.
Autor/a: Samjhana Font Borràs
Tutor/a: Nadia Ruano
Modalitat: Ciències i tecnologia: Ciències de la Salut
Àrea: Medicina
Centre: Ins Tarragona
Localitat: Tarragona
Objectius:
- Crear un pla de conscienciació per tal de reduir la mortalitat i els intents de suïcidi dels adolescents a través de la prevenció, intervenció, seguiment i coordinació de tots els recursos.
- Proporcionar suficient informació per tal de conscienciar i prioritzar aquest tema tabú dins de l’àmbit educatiu.
- Intervenir de forma eficaç i efectiva des dels diferents àmbits.
- Millorar la detecció de risc de conducta suïcida mitjançant la formació adequada, establint un equip professional prou sensibilitzat sobre la importància d’aquest fenomen.
Hipòtesi:
-Si existeix major presència del risc suïcida en l’àmbit educatiu i juvenil del que la societat pensa.
-Si davant d’un cas de risc, les ajudes que es proporciona són eficaços o s’hauria de millorar-les.
-Si els mites sobre el suïcidi son reals o no.
-Si per als joves el suïcidi és un problema que els hi queda lluny o ho tenen més present.
El procés:
Quant a la metodologia a seguir, un cop decidit el tema, el primer que vaig fer va ser recopilar i llegir diverses pagines web, revistes i llibres sobre la adolescència, les tasses de suïcidi, notícies i informació relacionat amb el tema. Vaig començar a emmagatzemar les fonts d’on extreia la informació. Seguidament, vaig iniciar el treball amb la part teòrica, redactant els diferents apartats. A mitjans d’agost, em vaig posar en contacte amb la Dra. Adela Masana Marín, doctora en Psiquiatria, i coordinadora del CSMIJ de Tarragona, la qual em va ajudar a orientar-me en el treball i a enfocar-me en les parts d’importància com la d’acabar amb el tabú del suïcidi o fomentar la conscienciació als joves sobre el risc i els factors d’alarma. A continuació, de forma meditada, vaig utilitzar la xarxa social Insta gram, i vaig demanar si algú dels meus seguidors, havien passat alguna situació en relació al suïcidi i m’ho volien explicar, ja que a part de la part teòrica, m’interessa experiències reals les quals verifiquin el problema. Vaig rebre diversos missatges de joves que es van obrir a mi, em van explicar la seva història. Aquesta pràctica em va fer adonar-me de la gravetat d’aquest risc, i com realment s’ha de millorar les ajudes exteriors. Seguidament, vaig redactar aquestes experiències com a part pràctica del treball. A més a més, una de les principals finalitats que volia que tingués el meu treball era la de poder crear un pla de tutories per als alumnes. Davant d’aquest plantejament, el primer que vaig fer va ser parlar amb el director del meu institut, i demanar-li quin pla de prevenció del suïcidi es seguia en cas de detectar a un alumne amb risc. Més endavant em vaig posar en contacte amb la psicòloga del centre, l’Alba Pita Ramos, perquè m’ajudés a enfocar la part de tutories. Aleshores, amb la ajuda de la meva tutora del treball, vaig poder fer dues sessions de tutoria. Finalment, arran de la tutoria, vaig crear un vídeo de conscienciació sobre el suïcidi. Per crear el vídeo, vaig haver de perdre hores de classe, i molt de temps d’estudi ja que havia de fer el procés de redactar el guió, trobar els participants, filmar i editar-ho.
Conclusions:
Havent comprovat les diferents hipòtesis que em vaig proposar a l’inici del treball, puc afirmar que existeix major presència del risc suïcida en l’àmbit educatiu i juvenil del que la societat pensa. Es pot veure clarament en la part pràctica on múltiples adolescents expliquen les seves experiències, i com a la part de tutories, els alumnes no eren conscients de la gravetat d’aquest problema ni sabien gaire del tema. Per altra banda, les ajudes que existeixen en els sistemes educatius no són suficientment eficaços, ja que la majoria dels joves expliquen que simplement els hi feien prendre pastilles antidepressives o no els hi anava bé a llarg termini. En aquest punt és on s’observa la necessitat de millorar i implicar més els centres educatius en el treball emocional, afegint hores de tutoria i proporcionant ajudes professionals. Una altra hipòtesi era si els mites eren real o no, i puc confirmar que són falsos. Tots els adolescents que em van explicar la seva història, els hi ha anat millor si algú els ha parlat del tema, i creure que la persona que diu o expressa el seu desig de morir no ho farà també és fals. La gran majoria de casos, la persona que s’ha tret la vida, ha expressat prèviament que tenia ganes de morir. Finalment, la última hipòtesi era investigar si el suïcidi els hi queda molt lluny als joves o no. Certament, em va sorprendre que hi hagués tanta gent que es sentís identificat en el tema o que sàpigues d’algú. Ho vaig poder comprovar tant en la part teòrica com en les pràctiques.
Llocs Web:
- Vivir es la salida.
- Acerca del suicidio de adolescentes.
- Codi risc de suïcidi.
- Protocolo para la detección y manejo inicial de la ideación suicida.
- Institut d’Estadística de Catalaunya.
Vídeo:
Presentació:
Fotos:
