Títol: L’anatomia, una prova de l’evolució
Autor/a: Paula de Diego Bosch
Tutor/a: Rosa Maria Andreu Chavarria
Modalitat: Ciències i tecnologia: Ciències de la Salut
Àrea: Biologia
Centre: Ins Salvador Vilaseca
Localitat: Reus
Objectius:
- Comparar el sistema nerviós, circulatori i respiratori de diferents éssers vius a nivell teòric, mitjançant bibliografia, i a nivell pràctic mitjançant la realització de disseccions.
- Entendre com funciona un ésser viu, i què el fa funcionar.
- Valorar si hi ha més aprenentatge observant una disecció, en un cas realitzada per un igual, o atenent una explicació teórica.
Hipòtesi:
La hipòtesis principal de l’àmbit educatiu ha estat comprovar a partir de quina estratègia d’ensenyament de l’anatomia, s’obté un major aprenentatge de l’alumnat.
La hipòtesis principal de l’àmbit científic ha estat analitzar les diferents adaptacions que es troben en els sistemes dels diferents éssers vius, i demostrar-ne la seva utilitat i els seus beneficis per l’espècie.
El procés:
Primer es va realizar tota la part teòrica a partir la búsqueda de bibliografía tant en pàgines webs com en diferents llibres. Un cop realitzada la part teòrica, es va iniciar la preparació de la part pràctica començant per l’àmbit educatiu. Es van plantejar les diferents activitats per a fer posible una correcta realització de l’experiment, és a dir, per a aconseguir els objectius plantejats.
Per últim es van dur a terme les disseccions dels sistemes nerviós, circulatori i respiratori dels diferents éssers vius i posteriorment es van comparar i es van obtenir les conclusions juntament amb la confirmació o rebutjament de les hipòtesis prèviament plantejades.
Conclusions:
En l’àmbit educatiu es van obtenir les següents conclusions:
Els present estudi conclou que els alumnes assoleixen millor els conceptes amb l’explicació dels conceptes de manera totalment teòrica i amb seguit d’activitats per realitzar en grups reduïts ja que s’obté major nombre d’aprovats en la classe teòrica que no pas en la pràctica. Tot i que és necessari esmentar la manca de temps en alguns grups, caldria planificar l’experiment amb més temps ja que la dissecció requereix més temps que no pas una explicació teòrica. Pot si es fes l’examen dies més tard i es dediqués l’hora exclusivament a la explicació dels conceptes i a la realització de la dissecció, no s’obtindrien els mateixos resultats. Es podrien plantejar noves hipòtesis que no va donar temps a confirmar o rebutjar.
No es pot afirmar que els alumnes tinguin més facilitat per assimilar els conceptes quan aquests els hi són explicats de manera pràctica per un igual, és a dir, per un altre alumne que prèviament els havia assolit de manera correcta; tot i que s’obté un major nombre d’aprovats quan els hi van ser explicats a través meu amb la realització de la dissecció.
No es pot afirmar amb seguretat que una estratègia sigui millor que l’altra ja que els percentatges són molt semblants. Cal dir que la tipologia d’alumnat de primer d’ESO ho dificulta ja que són alumnes que es distreuen amb molta facilitat i desconecten fàcilment.
Alguns d’ells tenen dificultats d’aprenentatge i necessiten poca informació i molt estructurada.
Pot ser a partir de la realització de la dissecció i les activitats teòriques en un mateix grup, s’obtindrien resultats més bons, un nombre més elevat d’aprovats. La recerca convida a fer-se noves preguntes i a replantejar l’experiment.
En l’àmbit científic es van obtenir les següents conclusions:
A partir la dissecció d’un pollastre: observant i treballant el seu sistema nerviós es va poder confirmar de primera mà que el seu cerebel, respecte a la mida del cervell, era més gran que en els altres dos éssers vius i això, probablement es degut a la seva funcionalitat. El cerebel és l’encarregat del control, coordinació de totes les accions relacionades amb el vol.
Observant el seu sistema respiratori ens adonem de la presència dels sacs aeris, unes estructures que no estan presents en cap dels altres dos éssers vius, són una adaptació d’aquest animal com a resposta a la necessitat d’una gran quantitat d’oxigen per mantenir els músculs en funcionament durant el vol.
A partir la dissecció del peix espasa: s’observa la presència d’un sistema respiratori únic i propi dels éssers vius aquàtics i molt diferent si se’l compara amb el dels altres dos éssers estudiats. Aquest sistema respiratori és una evident adaptació al medi on habita ja que el procés d’intercanvi gasós per a l’obtenció d’oxigen ha de ser obligatòriament diferent com a conseqüència del medi aquàtic.
Observant el seu sistema nerviós es confirma la hipòtesis sobre la mida del seu encèfal, comparat amb el dels altres dos éssers vius estudiats, té una mida realment reduïda. Si estudiem el sistema ens adonem de que això és degut al seu poc ús. Són éssers vius que es guien i viuen per impulsos a través dels seus òrgans sensorials.
A partir la dissecció del xai: s’observa per segon cop en mamífers, vist anteriorment en les aus, la circulació doble i tancada. Aquests mecanisme, bàsicament, evita la barreja de sang venosa amb arterial. Que aquests mecanisme estigui present en diferents éssers vius confirma la hipòtesis plantejada referent al benefici d’aquest tipus de circulació. Si diferents éssers la mantenen significa que proporciona un benefici a l’espècie.
Gràcies a la realització d’aquesta part pràctica, s’han pogut confirmar i observar les diverses adaptacions dels éssers vius estudiats depenent de les condicions i els estils de vida de cada un d’ells, cada una d’aquestes adaptacions tenen lògica i una funcionalitat imprescindible per a aquells éssers. L’estudi i la presència d’aquestes adaptacions recolza la teoria de l’evolució de Darwin i el seu concepte de selecció natural.
Bibliografia:
- Darwin, C. El origen de las especies.
- Nadal, J. ; Vidal, A. ; Vericad, J.R. ; Martinez-Rica, J.P. i Dr. Balcells R, E.. Nadal etal Zoologia.
- Kardong, K. Vertebrados – anatomía comparada, función y evolución.
- Nadal, J. Vertebrados. Ediciones Omega i Edicions Universitat de Barcelona
- Romo González, T. Darwin, el darwinismo y el neodarwinismo. La metéfora de la supervivencia de los más aptos o la lucha por la vida. Ciencias
- VV.AA. Principios Integrales De Zoologia.
Llocs Web:
Presentació:
Fotos:
Foto 2.- Crani d’un pollastre
Foto 3.- Sistema respiratori d’un peix emperador
Foto 4.- Cervell d’un xai
