Què ha sigut del meu nadó?

SE Tgnès08/04/19  

Marta Torres BerbelTítol:          Què ha sigut del meu nadó?
Autor/a:     Marta Torres Berbel
Tutor/a:      Mercè Segura Domènech
Modalitat:  Ciències i tecnologia: Ciències de la Salut
Àrea:          Medicina
Centre:       Ins Ramon Barbat i Miracle
Localitat:   Vila-seca

Objectius:
  1. Esbrinar els problemes que hi pot haver en l’últim trimestre d’embaràs
  2. Buscar informació la qual disposen les parelles, famílies, persones que volen tenir fills, dels problemes i complicacions que pot haver a última hora durant l’embaràs.
  3. Conscienciar que disposen d’un servei d’ajuda com els grups de suport que serveixen com a ajuda psicològica per aquells que han perdut el nadó a l’intrapart o poc després del part del seu nadó per diferents causes que ha patit.
  4. Dona veu a aquells nadons que no han tingut la sort de sobreviure i no consten en cap registre familiar.
  5. Demostrar que el dol perinatal/neonatal és un dol incurable.
Hipòtesi:

• Els nadons que neixen morts o no sobreviuen a les 24 hores després del part no consten en cap registre.
• El nombre de morts perinatals és un nombre molt baix a la societat, però es molt preocupant quan passa i pel dol que han de passar els pares.
• A tots els nadons se’ls practica una autòpsia per conèixer la causa de la mort.
• Els nadons que moren dins l’úter són ocasionades per malalties de base de la mare o per accidents (cotxe, cops…)

El procés:

Per fer el meu treball he hagut de apuntar-me a una llevadora de Vila-seca per poder informar-me i per poder ficar al meu TDR informació fiable. Em va facilitar documents que ella tenia i a banda dels documents que em facilitava vaig agafar llibres a la biblioteca per poder anar construint i completant les meves definicions. A la part pràctica vaig poder ficar-me en contacte amb un grup de suport de pares que havien patit la pèrdua del seu nadó i van accedir a explicar-me en que consistia i de què parlaven i amb aquesta informació vaig poder montar unes enquestes sobre les seves experiències.
Dificultats:
1. Havien famílies que no volien compartir la seva experiència.
2. No podien facilitar informació ja que era confidencial.
3. No vaig poder accedir a un part per ser menor d’edat.
4. M’he hagut de basar en experiències personals de les persones que vaig entrevistar ja que per diferents fonts que vaig consultar no hi havia suficient informació perquè tot això avui dia ja està més controlat.

Conclusions:

1. Hi ha moltes causes (algunes desconegudes) de mort perinatal/neonatal.
2. He pogut trobar diferents tipus de documents per als pares, familiars… on disposen de guies, documents, fòrums per poder orientar i ajudar de manera que puguin portar el dol d’una manera més apropiada.
3. No he arribat a conscienciar a cap familiar de que disposen de grups de suport que serveix com a ajuda psicològica per què ells ja sabien que podien disposar d’aquest tipus d’ajuda. Però, si que he pogut conscienciar i demostrar a les famílies entrevistades que als centres hospitalaris han de proposar (per protocol) a les famílies afectades diferents tipus d’ajuda.
4. Amb el concepte de “donar veu als nadons que no han tingut la sort de sobreviure” volia parlar sobre un tema “tabú” del qual la majoria de gent no ha sentit o s’ha parat a pensar sobre aquest tema. I la conclusió sobre això és que es demostrable que no molta gent sap el per què, el com i quan pot passar això.
5. La conclusió sobre l’objectiu de demostrar que el dol perinatal/neonatal és un dol incurable és que es cert. És un dol que sempre el tindran les famílies que perden al seu fill/a, per molt que es tracti mai marxarà aquell dol.
I també he après i he pogut verificar que:
• És veritat que no consten a cap registre ni es poden registrar com a fills de…
• És veritat que el nombre de morts perinatals és un nombre molt baix, encara més baix que les morts de nadons neonats. És més conegut l’avortament espontani durant les primeres setmanes fins a la setmana 15-16.
• NO a tots els nadons que neixen morts se’ls practica l’autòpsia si els pares no donen el consentiment.
• NO tenen perquè morir els nadons per malalties de base de la mare o per accidents ocasionats per cops o per altres motius, pot ser la mort sigui ocasionada pel mateix fetus que està en constant moviment o per causa desconeguda.

Bibliografia:
  • CAMPBELL, Stuart. ¡Mira cómo crezco!. Planeta S.A
  • COAD, J., DUNSTALL, M.. Anatomy amb physiology for midwives. Masby
  • COOKE, K. Embarazada: La guía indispensable para madres primerizas. Ediciones B.S.A
  • GASKIN, I. Spiritual Midwifery. Book Publishing Company (BPC)
  • HENDERSON, C., MACDONALD, S.. Mayes’ Midwifery: A Textbook for Midwives. Baillière Tindall
  • JOHNSON, R., TAYLOR, W. Skills for Midwifery Practise. Churchill Livingstone
Llocs Web:
Presentació: