Títol: Vila-seca sota terra. Una travessia pels pous i les mines de Vila-seca
Autor/a: Mireia Oncins da Mota Barbosa
Tutor/a: José Antonio Molet Sancho
Modalitat: Ciències i tecnologia: Ciències de la Salut
Àrea: Ciències de la Terra i del Medi Ambient
Centre: Ins Vila-seca
Localitat: Vila-seca
Objectius:
- Conèixer la història dels pous de Vila-seca i els usos que se li van donar.
- Identificar i situar geogràficament els pous públics i les mines tan públiques com privades.
- Determinar la qualitat de l’aigua que els pous emmagatzemen.
- Saber l’ús que se n’està fent: l’aigua dels pous del Casc Antic encara es podria beure? O quins usos podria tenir?
Hipòtesi:
Es vol demostrar que els pous i les mines són un recurs que s’està perdent però que es podria recuperar amb una potabilització anterior al seu emprament i suposaria un avantatge a l’hora de pal·liar els efectes del canvi climàtic.
Molts pous estan abandonats i els pocs que es troben en ús no contenen aigua potable i es posa en dubte que sigui aconsellable per al reg. Amb diferents anàlisis químiques, s’obtindrà la informació que donarà resposta a aquesta incògnita.
El procés:
Per tal d’aconseguir els objectius proposats, s’ha portat una metodologia que consistia en:
- la consulta de documents publicats,
- la cerca d’informació a l’Arxiu Municipal,
- diverses entrevistes realitzades a propietaris de pous o de mines, minaires o gestors de l’aigua pública,
- la localització dels pous i les mines mitjançant mapes de la pàgina web Sigpac, en els quals s’inclouen les partides i
- anàlisis químiques de l’aigua subterrània.
Conclusions:
La majoria dels pous i les mines del terme de Vila-seca, que es trobaven en el seu moment d’auge al segle XIX, es troben en estat d’abandonament però serien un gran recurs en el futur per a la connexió de dipòsits i la circulació de l’aigua.
En finalitzar la recerca, es proposen diverses solucions per augmentar les reserves d’aigua de cara al futur. En l’ús urbà, es plantegen les següents:
1. L’augment del nombre de dipòsits de reserva d’aigua.
2. Una restricció del subministrament o una campanya municipal de conscienciació de l’ús racional de l’aigua.
3. Una reducció de la quantitat d’adobs nitrogenats i l’ús de les aigües residuals per a usos agrícoles.
4. La posada en funcionament de pous habilitats, l’equipament o la reparació d’altres abandonats si fos necessari.
Es planteja una recerca de la viabilitat de la potabilització dels pous personals perquè tingui lloc una recuperació d’aquests i l’afirmació del requeriment del ressorgiment de l’ús de les aigües subterrànies tant en el consum humà com per al regadiu o altres activitats.
Per una altra banda, seria interessant renovar l’estudi hidrogeològic del terme vila-secà ja que el més recent i probablement l’únic realitzat data de l’any 1986. Aquest estudi recomanava reubicar sondejos i pous per tal d’obtenir aigua de major qualitat.
Bibliografia:
- BLAY BOQUE, J. (1992). “Els aprofitaments d’aigua subterrània al Camp de Tarragona: canvis ocasionats pel creixement industrial i turístic. El cas de Vila-seca i Salou”. Tarraco: cuadernos de geografía vol. 7
- CÀCERES-SILVA, J.; CASALS MIRÓ, I.; GONZÁLEZ REVERTÉ, F. (1995). Les mines d’aigua a Vila-seca i a Salou.. Tarragona: Agrupació cultural de Vila-seca. Secció de lletres.
- MINISTERIO DE INDUSTRIA Y ENERGÍA (1986).. “Estudio hidrogeológico de Vila-seca – Salou. Tomo I.-Memoria y planos”. MINISTERIO DE INDUSTRIA Y ENERGÍA
- PUENTE, G. (2017). “Fem safareig. Història dels safareigs a Vila-seca”. Emprius
- MINISTERIO DE INDUSTRIA Y ENERGÍA (1986). “Estudio hidrogeológico de Vila-seca – Salou. Tomo II.- Annexos”. MINISTERIO DE INDUSTRIA Y ENERGÍA
Llocs Web:
- Colexio oficial de farmacéuticos de Ourense. Interpretación de resultado de análisis de aguas de consumo humano
- PALOMARES, A. E. Instituto de Tecnología Química (UPV-CSIC). Contaminación del agua por nitratos y técnicas para su tratamiento
- Fundación AQUAE. ‘Qanats’: el agua que fluye por el desierto
- Geologia pràctica, Geo sud. (2015, 21 d’octubre). Nivell piezomètric
- GARCÍA VÁZQUEZ, D., El País (2016, 8 d’abril). El 41% dels aqüífers està contaminat per nitrats
- Agua pura y sana. Máquinas destil·ladoras de agua. TDS: qué importancia tiene y cómo medirlo
- Organització Mundial de la Salut (OMS)
Presentació:
Fotos:
Foto 2.- Safareig del carrer de la Font als principis del segle XX
Foto 3.- Localització dels pous de gestió pública
Foto 4.- Realització de les anàlisis amb l’aparell IMACIMUS MultiIon