Antònia Abelló i Filella

SE Tgnès19/03/19  

Marina Grau LlauradorTítol:          Antònia Abelló i Filella. La mirada d’una dona republicana.
Autor/a:     Marina Grau Llaurador
Tutor/a:      Jordina Gort Oliver
Modalitat:  Humanitats i Ciències Socials
Àrea:          Literatura
Centre:       Ins Fontanelles
Localitat:   Les Borges del Camp

Objectius:
  1. Estudiar la Segona República Espanyola
  2. Estudiar una veu singular republicana, en aquest cas, Antònia Abelló i Filella.
Hipòtesi:

Estudiar la defensa de la ideologia republicana i feminista a través dels articles d’Antònia Abelló

El procés:

Després d’una visió àmplia de l’època, he analitzat 23 articles d’aquesta autora, així com les seves memòries, publicades sota el nom de La Sala Llarga, i he entrevistat a Carme Puyol, biògrafa entusiasta d’Abelló.
El treball no va ser difícil, però sí la recerca dels articles dels diferents mitjans de comunicació. La Sala Llarga és una obra extensa, però em va agradar molt parlar amb Carme Puyol, historiadora, que em va ajudar a enfocar el treball i a comprendre la figura de l’Antònia. També em va ajudar en l’obtenció dels documents que apareixen al treball, que són de prou interès.

Conclusions:

A través de l’anàlisi dels articles, he pogut comprovar la defensa de les idees republicanes i feministes. En quant a les idees republicanes, es fa palès que Abelló simpatitzava amb Estat Català (sentia admiració profunda per Francesc Macià), ja que defensava el republicanisme però també la República Catalana. En quant a la ideologia feminista, Abelló era de les dones més progressistes de l’època, fidel a les idees de Clara Campoamor, contraposada amb altres polítiques de l’època com Victòria Kent.

Bibliografia:
  • Abelló i Filella, Antònia. Estudi introductori a càrrec de Carme Puyol Torres.. La sala llarga i altres escrits.. Reus: Ajuntament de Reus, Cultura, abril 2009.
  • Joanpere Bigorra, Dolors.. El temps d’unes dones. República, guerra i postguerra.. Reus: Ajuntament de Reus i Casal de les Dones, 2007.
  • Busquets Cherta, Carles. Fotografia Niepce 100 anys d’història.. Reus: Fotografia Niepce, 2015.
  • Carroggio, Santiago.. Panorama del segle XX.. Barcelona: Carroggio, S. A., 1999.
  • Olesti, Isabel. Nou dones i una guerra. Barcelona: edicions 62, 2005.
  • Roig, Josep Maria [et al.] (dirigit per Pere Anguera). istòria General de Reus. Volum IV. Entre les dues dictadures.. Reus: Ajuntament de Reus, 2003.
  • Termes, Josep (dirigida per Pierre Vilar). Història de Catalunya. Volum VI. De la Revolució de setembre a la fi de la Guerra Civil (1868-1939).. Barcelona: edicions 62, 1989 (3a edició).
  • Woolf, Virginia. . Cinc-centes lliures i una cambra pròpia. Pòrtic, Barcelona, 2005.
Llocs Web:
Presentació:

Fotos:

 

Foto 1.- Antònia Abelló, al centre, com a corresponsal en la inauguració de la planta esterilitzadora d’aigua a la Boca de la Mina (1933) Font: CIMIR Va ser la primera dona en obtenir el carnet de l’Associació de Premsa de Reus.
Foto 2.- Certificació de la sentència del judici militar sumari d’Antònia Abelló. Font: Arxiu Històric de Tarragona. Fons dels Centres Penitenciaris de la província de Tarragona. Antònia Abelló va ser sentenciada a reclusió perpètua als 26 anys d’edat, acusada de “rebelió militar”, “enverinadora de masses” i per «destacar grandemente por la activa propaganda oral y escrita que hizo a favor de la revolución rojo-separatista».