Nanopartícules

Laura Marsal MartínezTítol:          Nanopartícules per l’alliberament de fàrmacs
Autor/a:     Laura Marsal Martínez
Tutor/a:      Pilar García Olivella
Modalitat:  Ciències i tecnologia: Ciències de la Salut
Àrea:          Biomedicina
Centre:       Ins Antoni de Martí i Franquès
Localitat:   Tarragona

Objectius:
  1. L’objectiu d’aquest treball és la fabricació i caracterització de nanopartícules poroses d’alúmina i silici.
  2. Infiltrar un fàrmac a les nanopartícules i fer un estudi del seu alliberament
Hipòtesi:

La hipòtesis és la possibilitat de crear partícules que millorin l’eficiència dels fàrmacs en relació al seu alliberament

El procés:

Per començar he realitzat una recerca de les nanopartícules i els diferents tipus centrada en el camp de la medicina. Seguidament he exposat els problemes dels fàrmacs i la seva possible solució amb un alliberament controlat i específic gràcies a les aplicacions de les nanopartícules poroses. Després l’estudi teòric del seu alliberament des de l’entrada a l’organisme per diferents vies fins la descàrrega del fàrmac mitjançant variïs estímuls externs i interns. He fabricat nanopartícules poroses d’alúmina i silici mitjançant un procés d’anodització de l’alumini i el silici. Les partícules poroses les he utilitzat per infiltrar una substància anomenada Rodamina 6G que s’utilitza com a model de fàrmac.
Les nanopartícules han sigut caracteritzades per diferents tipus de microscopis. En particular, les mides de las partícules han requerit l’ús de microscopis electrònics de rastreig (SEM) i transmissió (TEM).
Per estudiar l’alliberament s’ha utilitzat un espectròmetre que ha permès determinar la quantitat de fàrmac alliberat mitjançat mesures d’absorbància. S’ha obtingut la corba d’alliberament de la R6G després de 4 hores.
Els resultats que he obtingut han permès demostrar que és possible fabricar nanopartícules poroses d’alúmina i silici i utilitzar-les per l’alliberament de fàrmacs. Tot i això, la mida d’aquestes ha variat entre els micròmetres i els nanòmetres, degut als processos no optimitzats de trencament de les partícules i a la resistència dels materials.

Conclusions:

Finalment he aconseguit el meu objectiu. Gràcies a aquesta investigació la meva hipòtesis ha sigut confirmada i he pogut comprovar que és possible la creació de nanopartícules poroses. Tot i això, m’he trobat amb diverses dificultats. La mida de les partícules no es pot controlar bé amb el mètodes utilitzats. Quan tenim la mostres poroses de alúmina i silici, cal trencar-les en trossos, mitjançant la mà de morter i/o la sonicació. Aquest trencament no es precís i caldria trobar un altre mètode. D’altra banda la infiltració del fàrmac no és ràpida, s’ha de deixar tota la nit perquè és dui a terme. La primera vegada que vaig realitzar l’experiment no vaig deixar-ho el temps necessari i vaig optar per repetir-lo i deixar-lo més temps. Caldria realitzar més estudis amb partícules amb pors de diferents mides per comprovar la seva influencia en l’alliberament.

Bibliografia:
  • Porta i Batalla, Maria. Development of Nanoporous anodic alumina tecnologies for drug delivery..
  • T.C. Yih i M. Al-Fandi. Engineered Nanoparticles as Precise Drug Delivery Systems..
Presentació:

Fotos:

 

Foto 1.- Nanopartícules d’alúmina en microscopi òptic amb llum blanca
Foto 2.- Nanopartícules d’alúmina en el microscopi electrònic de transmissió
Foto 3.- Nanopartícules de silicio en el microscopi electrònic de scanning