Planeta de plàstic

Júlia Valls BarragánTítol:          Planeta de plàstic
Autor/a:     Júlia Valls Barragán
Tutor/a:      Antoni Panadero Brunet
Modalitat:  Ciències i tecnologia: Ciències de la Salut
Àrea:          Ciències de la Terra i del Medi Ambient
Centre:       Ins Martí l’Humà
Localitat:   Montblanc

Objectius:
  1. Conèixer els plàstics i la gestió dels seus residus amb més profunditat.
  2. Descobrir els impactes que estan generant els plàstics al medi ambient i a l’ésser humà.
  3. Buscar una solució a la problemàtica amb l’objectiu de minimitzar l’impacte que aquests produeixen.
  4. Conscienciar a la població, focalitzant-me en infants, del problema actual amb els plàstics.
Hipòtesi:

Les hipòtesis que se’m van generar són les següents:
-El reciclatge és la millor opció de gestió de residus plàstics i ofereix una solució per a la problemàtica actual d’aquest material amb el medi ambient.
-Els plàstics comporten efectes negatius al medi marí, a l’atmosfera i també a l’ésser humà.
-Es pot reduir considerablement el consum de plàstic generat en una llar, tanmateix.
-L’educació ambiental és necessària però poc atractiva per als infants.

El procés:

En una primera part del treball vaig explicar què és el plàstic, parlant així sobre el seu origen, la seva fabricació, com es gestionen els seus residus, etc; per conèixer amb més profunditat el material.
Seguidament em vaig centrar en els impactes que aquests generen al medi marí, a l’atmosfera i també als humans.
A la darrera part del treball vaig proposar diferents solucions per tal de minimitzar els impactes:
Per una banda, vaig realitzar unes pautes per reduir i el plàstic en un domicili. Explicant els motius pels quals vaig considerar que un producte s’havia de reduir, també vaig proposar diferents alternatives al material.
Posteriorment, per tal de verificar l’efectivitat del pla, vaig decidir aplicar-lo a casa meva durant una llarga etapa i comparar la massa de residus plàstics generats abans i després de tenir en compte les pautes.
Per altra banda, la creació de la pàgina web Planeta de plàstic em va permetre que el missatge del meu treball pogués arribar a qualsevol persona, estigui on estigui i tingui l’edat que tingui.
A més a més, sabent que els cervells dels infants són com esponges, vaig decidir fer una xerrada participativa en nens i nenes de vuit i nou anys de l’Escola Pràctiques de Tarragona. En aquesta xerrada l’objectiu principal era transmetre als infants la importància del reciclatge i de la reducció del plàstic avui en dia. Abans i després d’efectuar la xerrada, els alumnes van contestar una breu enquesta per a veure l’efectivitat de la divulgació, comparant així els resultats previs i posteriors a l’activitat

Conclusions:

Enfocant-nos en la primera hipòtesi, he pogut concloure que aquesta, en part, és certa, veient així que la millor opció per a gestionar els residus plàstics és reciclant-lo. Això també es reflecteix veient que les alternatives a aquest procés, la incineració i els abocadors, perjudiquen clarament el medi ambient. Tanmateix, no és una solució eficient per a la problemàtica dels plàstics pel fet que, només un 9% dels residus de plàstic es reciclen. També s’hi suma, aquí, que les empreses no faciliten el reciclatge oferint envasos dificultosos de reciclar. Per tant, el reciclatge, actualment, no ofereix una veritable solució.
Quant a la segona hipòtesi, es pot afirmar completament que els plàstics comporten efectes negatius al medi marí, a l’atmosfera i també a l’ésser humà. Com indica el treball, els ecosistemes marins es veuen afectats pels macroplàstics i pels microplàstics, els quals duen additius que es transfereixen, en molts casos, als humans. De la mateixa manera, l’atmosfera rep gasos d’efecte hivernacle, els quals també desencadenen altres efectes negatius i sobretot, preocupants, al planeta.
La tercera hipòtesi proposa que es pot reduir considerablement el consum de plàstic generat en una llar. Davant d’aquesta afirmació, tenint en compte les conclusions extretes de l’aplicació del pla de reducció del consum de plàstic al meu habitatge, cal esmentar que, efectivament, sí que és possible reduir-ne el consum. No obstant això, els resultats mostren clarament que la quantitat de residus plàstics no s’han reduït ni la meitat realitzant aquest pla. Aquest fet ens demostra la dificultat de la variació dels hàbits de consum i que cal perseverància si realment es vol aconseguir. En conclusió, eliminar completament el plàstic de les nostres vides és gairebé impossible, a causa també de la poca implicació per part de les empreses i supermercats en utilitzar menys plàstic.
Finalment, respecte l’última hipòtesi proposada, es pot afirmar que l’educació ambiental és necessària ja que els mateixos humans hem d’actuar per frenar els problemes mediambientals, però abans, cal conèixer-los. No obstant això, no puc contestar del cert a la hipòtesi de si aquest és un tema atractiu o no per als infants, ja que aquest fet dependrà de com se’ls hi presenta. Tenint en compte l’Escola Pràctiques de Tarragona, puc afirmar que els nens i nenes estaven interessats i participatius en el tema, de manera que els alumnes mostraven un total interès. A més, els seus coneixements en vers els impactes que els plàstics generen al planeta Terra van augmentar de manera considerable, tal i com es veu reflectit en els gràfics de l’apartat Divulgació.
Per altra banda, aquesta recerca m’ha servit també d’orientació per als meus futurs estudis, ja que tant l’educació ambiental com l’estudi dels impactes mediambientals són temes del meu total interès.
Per últim, he de dir que la realització d’aquest treball m’ha fet adonar de la gran responsabilitat que tenim els humans en aquest planeta i que, malgrat això, nosaltres només en som una espècie més.

Llocs Web:
Presentació:
Fotos:

 

Foto 1.- Bossa de plàstic en forma d’iceberg
Foto 2.- Tortuga marina enredada amb una red
Foto 3.- Xerrada divulgativa a l’Escola Pràctiques de Tarragona
Foto 4.- Pàgina web “Planeta de Plàstic” creada per mi