És mesurable la bellesa?

SE Tgnès23/03/19  

Gemma Domingo FerréTítol:          És mesurable la bellesa?
Autor/a:     Gemma Domingo Ferré
Tutor/a:      Pilar Artiga
Modalitat:  Ciències i tecnologia: Cientificotècnic
Àrea:          Matemàtiques
Centre:       C Aura
Localitat:   La Canonja

Objectius:
  1. Informar-nos sobre la proporció àuria i la seva història.
  2. Cercar en quins àmbits s’ha aplicat i s’aplica la proporció àuria.
  3. Comprovar si realment existeix la proporció en diferents àmbits com, per exemple, en el màrqueting (logos), en els rostres d’actrius, en la naturalesa (cargols) i en l’arquitectura.
  4. Esbrinar el coneixement que té la població sobre la proporció àuria, així com quina franja d’edat la desconeix més.
Hipòtesi:

Si la bellesa es pogués mesurar, aquesta mesura seria la proporció àuria

El procés:

Quan a finals del curs passat havíem de pensar sobre quin tema versaria el nostre treball de recerca, des d’un principi vam tenir clar que aquest havia d’estar relacionat amb la proporció àuria.
Tot i això, com que la proporció àuria està present en molts àmbits i és molt ampli, el procés de selecció del tipus de treball que volíem dur a terme no va ser fàcil. El primer que vam fer va ser consultar a Internet en quins possibles àmbits podíem trobar la proporció àuria i que estiguessin al nostre abast. Ens va cridar l’atenció tot el que estava relacionat amb la física i les matemàtiques i vam decidir consultar a un expert de les matemàtiques, el Sr. Jaime Masons Bosch, i a una experta de la proporció àuria, la Sra. Mònica Orpí Mañé i tant l’un com l’altra ens van dir que en l’àmbit de la física és molt complicat ja que on apareix la proporció àuria és en els fractals, que són objectes matemàtics de gran complexitat. Vam seguir pensant altres possibilitats fins que un dia vam veure un documental sobre la fotografia i els quadres com els de Salvador Dalí però finalment tampoc ens va acabar de convèncer perquè tot el que està relacionat amb la fotografia i l’art no és la nostra especialitat.
Per tal de centrar l’objectiu de la nostra investigació vam començar a fer les nostres primeres recerques bibliogràfiques que ens van ajudar a triar els temes sobre els que podria tractar el treball.
Primerament, vam decidir comprovar si es complia la proporció àuria en els rostres de les dones famoses per la seva bellesa (actrius) al llarg dels anys, per això vam haver de buscar dones de diferents dècades considerades maques en la seva època.
El segon àmbit que vam triar va ser en els logos de les marques; ens va intrigar saber si els logos agradaven més o tenia alguna influència el fet que complissin o no la proporció àuria. Per tant vam triar uns quants logos i segons la seva forma vam calcular si la complien o no.
Un cop descoberta si es complia la proporció àuria en els logos, vam voler comprovar si es complia en algunes formes de la naturalesa i anant-li donant tombs al cap, vam parlar amb el biòleg Sr. Xavier Salat Brúnel, qui ens va donar la idea de comprovar l’espiral àuria en els cargols; ell mateix ens va facilitar una caixa de dotze classes de cargols diferents on finalment en vam triar dos i els hi vam calcular la proporció àuria; vam utilitzar dos cargols de cada classe per disminuir el marge d’error.
Bellesa del rostre humà, logos, naturalesa…volíem comprovar la proporció àuria en altres àmbits, com en l’arquitectura: aquí vam parlar amb la Sra. Assumpció Salat Brúnel i amb el Sr. Josep Llop i Tous, expresident del Col•legi d’Arquitectes de Tarragona, i tant l’una com l’altre ens van dir que hi havia edificis que la complien i els dos havien col•laborat un en un llibre i l’altre en diferents projectes. Ells ens van proporcionar plànols de diferents esglésies i edificis i vam calcular-los.
Un dels nostres objectius principals també era saber si la proporció àuria era només un mite o les persones realment ho trobàven bell, per tant vam fer una enquesta per a comprovar-ho.
Com a limitacions d’aquest treball de recerca s’ha de fer esment que en tractar-se d’un treball basat en fotografies calia fer-les sense variar les proporcions i hem hagut de vigilar les fotos seleccionades i les fetes per nosaltres. En el cas dels rostres, hem triat fotografies de dones antigues perquè tenen un nombre menys elevat de possibilitat de la utilització de photoshop o qualsevol altre manipulació. També hem tingut en compte l’angle de la fotografia i hem triat les més frontals possibles. Tot i havent tingut en compte tots aquests requisits hem volgut agafar dues fotografies de cada dona per tal de disminuir el màxim el possible error. Tot i això no podem assegurar que no hi hagi cap mena d’error en les fotografies treballades. En la part dels logos creiem que no hi podria haver cap mena d’error, ja que hem tret les fotografies de les seves pàgines oficials, i per tant, és el logo utilitzat. I en els cargols, al fer nosaltres les fotografies, hem intentat fer-les el més frontals i rectes possibles.
Després d’aquesta introducció metodològica, farem una introducció al tema on es tractaran conceptes necessaris per tal d’entendre aquest treball: primerament la seva història i a continuació molts dels àmbits on hi és present. Posteriorment desenvoluparem un altre capítol on hi descriurem detalladament com s’ha dut a terme la part pràctica d’aquest treball.
Tot seguit es presentaran els resultats obtinguts i les conclusions a les que hem arribat. Per últim farem referència a la bibliografia i webgrafia consultada en la realització d’aquest treball.

Conclusions:

Un cop finalitzat el treball de recerca, hem extret unes quantes conclusions. Les hem volgut dividir en dues parts tal i com hem fet en el treball. Separant així la part de càlculs realitzat per nosaltres i la part de l’enquesta repartida a la població.
D’una banda, en els rostres, fent les diverses divisions, vam comprovar que les dones que es consideraven les més belles, ens donen valors que s’acosten bastant amb el nombre àuric.
D’altra banda, després de calcular la proporció àuria en els logos donen exactament el nombre àuric fet que ens porta a pensar que s’ha buscat que segueixin aquesta proporció d’una manera premeditada.
En els cargols vam corroborar que en tots dos la relació entre la llargada i l’amplada s’aproxima molt a la proporció àuria tal com esperàvem. Com son formes trobades en la natura i el càlcul és experimental el resultat no és exactament el del nombre àuric però s’hi aproxima molt.
En el cas de l’arquitectura, en l’església parroquial de Sant Joan Baptista de Valls no hem pogut concloure si realment la compleix o no ja que requereix molt més temps i uns càlculs que s’escapen dels nostres coneixements actuals, tot i que fent els càlculs bàsics en els amidaments sembla que sí que la compliria; en el cas del Celler de Vila-seca hem comprovat i calculat que sí que dóna el nombre àuric en algunes parts de la planta.
En segon lloc, l’enquesta va demostrar que hi ha una gran quantitat de persones que no coneixen la proporció àuria. Aquest desconeixement afecta sobretot a la gent jove, de 16 a 25 anys, (tan sols un 25,2% afirmen conèixer la proporció àuria), tot i que els adults, d’entre 51 i 75 anys, també presenten un alt desconeixement (només un 28,9% coneixen la proporció àuria).
Igualment desconeixien la possibilitat de què hi hagués alguna proporció relacionada amb el concepte de bellesa.
En la cinquena pregunta, ja relacionada amb el treball realitzat, volíem saber si el rostre que ens havia donat més pròxim a la proporció àuria coincidia amb el rostre més votat i que, per tant, més agradava a la gent. Però no va ser així, creiem que a causa d’altres factors que no vam contemplar ja que el rostre més votat fou el d’Ava Gardner que és l’única que està en color. No obstant això, la segona més votada, l’Evelyn Nesbit, sí que coincideix amb el rostre més proper a la proporció àuria.
En aquesta pregunta no hem tingut en compte que hi ha factors que afecten en el concepte de bellesa: la subjectivitat de qui està mirant, els factors socials i fins i tot que els cànons de bellesa són mòbils, van canviant al llarg del temps, tot i que estiguin relacionats amb alguna proporció.
En la sisena pregunta relacionada amb els logos, el logo més votat era l’àuric i el menys votat no.
En canvi en la setena pregunta, podem veure que la gent no és conscient que la targeta de crèdit també la compleix. Però que la població tendeix a triar les imatges que contenen la proporció àuria.
Finalment, creiem que la proporció àuria realment influeix en l’actualitat i en el que preferim la població en tots els àmbits així com els estudiats, màrqueting, arquitectura entre altres.

Bibliografia:
  • Mario Livio. La proporción áurea: la historia del phi, el número más enigmático del mundo. Ariel
  • Priya Hemenway. Divine Proportion, ᶲ Phi in Art, Nature, and Science. Springwood
  • Matila Ghyka. El número de oro. Poseidon
  • Araceli Casans Arteaga. El número de oro. Akrón
Llocs Web:
Presentació: