Títol: Tarragona en la ficción narrativa de Jordi Tiñena
Autor/a: Carla Piñol Matas
Tutor/a: Jordi Queralt
Modalitat: Humanitats i Ciències Socials
Àrea: Literatura
Centre: C Lestonnac-l’Ensenyança
Localitat: Tarragona
Objectius:
- Conèixer una mica més a fons la literatura vinculada a Tarragona a través dels escriptors de la ciutat més destacats contemporanis a Tiñena i el paper que juga la ciutat en la seva obra narrativa.
- Fer recerca sobre la vida i obra de Jordi Tiñena, i aprofundir-hi a través dels testimonis d’escriptors coetanis.
- Analitzar les novel·les Els vespres de don Magí Castellarnau, Peix de gat i Joc d’identitats, tant pel que fa a l’argument com als personatges i a l’espai.
- Dissenyar una ruta literària que permeti recórrer els carrers de Tarragona a través de les tres novel·les analitzades, i aprendre a crear una aplicació a través del programa Mit App Inventor 2.
- Crear una pàgina web que reculli tots els aspectes tractats en el treball a fi de visibilitzar la feina feta i facilitar-ne la consulta a tots aquells lectors interessats en l’obra de Jordi Tiñena.
Hipòtesi:
Tarragona pren un protagonisme considerable en la ficció narrativa de Jordi Tiñena
El procés:
En primer lloc, vaig fer la lectura i anàlisi de les tres novel·les seleccionades. En segon lloc, en vaig fer el tractament, tant pel que fa a un breu argument com als personatges i espais tarragonins de les novel·les. Posteriorment vaig crear la ruta literària, l’aplicació i la pàgina web.
Conclusions:
Després d’haver fet recerca al voltant del rol que juga la ciutat de Tarragona en una part de la ficció narrativa de Jordi Tiñena, es pot afirmar que la hipòtesi plantejada es confirma de forma clara: Tarragona pren un protagonisme considerable en les tres novel·les analitzades de Jordi Tiñena. Arribar a aquesta conclusió ha estat possible gràcies a la lectura i posterior anàlisi de les obres, concretament a la realització dels diferents mapes amb les citacions en què apareixien els espais tarragonins, és a dir, al disseny de la ruta literària. D’aquesta manera, s’ha pogut comprovar que en les diferents obres estudiades hi predomina una forta presència de carrers i edificis emblemàtics tarragonins, alguns dels quals aparexien repetits en més d’una de les obres. No obstant, cal destacar la manca descriptiva dels diferents espais, fet que no treu que la ciutat prengui un paper important en la novel·la. No es tracta de qualsevol ciutat, sinó que Jordi Tiñena escull Tarragona per desenvolupar la trama d’aquestes novel·les.
Pel que fa als objectius proposats a la introducció, aquests s’han pogut aconseguir tots. En primer lloc, la realització del treball m’ha permès ampliar el meu coneixement sobre la literatura d’autors tarragonins, concretament en el camp de la narrativa; he pogut aprofundir en la vida i obra d’escriptors de la ciutat dels quals tan sols en coneixia el nom. També, l’execució del treball m’ha fet arribar a la conclusió que, com ja s’ha dit, Tarragona juga un paper molt important com a espai creatiu literari en una bona part de l’obra literària narrativa dels diferents escriptors estudiats. A través de les entrevistes a Joan Cavallé i Magí Sunyer he après que aquests escritpors estan en constant contacte entre ells, en part gràcies al col·lectiu anomenat Escriptors del Camp de Tarragona. Molts d’ells reivindiquen la ciutat de Tarragona tot prenent-la com a escenari literari en les seves obres. Així, es pot concloure que existeix un interès comú entre els diferents escriptors tarragonins per fer valdre la nostra ciutat en la pròpia literatura i per reivindicar la tasca dels escriptors del sud de Catalunya, que sovint es troben a l’ombra dels barcelonins.
En segon lloc, també he pogut fer recerca sobre la vida i obra de Jordi Tiñena, a través de la consulta de diferents llibres i pàgines web, i també gràcies a les entrevistes a Magí Sunyer i Joan Cavallé, dos escriptors coetanis a Jordi Tiñena, amb qui mantenien una relació d’amistat literària. A partir d’aquests testimonis, he pogut conèixer aspectes que no es troben a Internet, com ara que el fet de situar Tarragona en la ficció de les seves obres no era un fet anecdòtic sinó que respon al vincle que aquest mantenia amb la ciutat. En relació amb la seva implicació amb la ciutat, he après que Jordi Tiñena se sentia molt tarragoní, tot i haver nascut a Barcelona, i per això va reivindicar el paper de la ciutat en la seva ficció literària narrativa. Així, des de diferents perspectives, he pogut completar un estudi sobre la vida i obra de Jordi Tiñena.
En referència a l’anàlisi de les tres novel·les seleccionades, s’ha estudiat l’argument i els personatges propis de cada novel·la. Quant a l’estudi del marc creatiu de l’espai, es pot observar un element comú en les novel·les: la identificació d’una zona determinada de la ciutat amb una classe social determinada. Així, a Els vespres de don Magí Castellarnau, quan Jordi Tiñena situa l’acció en els carrers de la Part Alta, el Palau de l’Arquebisbe i la Catedral vol referir-se a la zona amb una major presència eclesiàstica de Tarragona. En el cas de Peix de gat, el barri pescador del Serrallo correspon a una àrea habitada per la població amb menys recursos, mentre que la Rambla apareix decrita com la zona on hi viu la classe social més poderosa de la ciutat. Mentre que aquestes dues novel·les se situen en una única zona de la ciutat, que queda molt ben definida i delimitada, Els vespres de don Magí Castellarnau en la Part Alta i Peix de gat al Serrallo i la Rambla, Joc d’identitats pren diversos llocs de la ciutat com a espai creatiu. La trama d’aquesta obra es mou des dels carrers del casc antic fins al barri pescador de la ciutat, passant per les Rambles i, fins i tot, els voltants del nucli urbà. L’ampliació geogràfica de la ciutat en la ficció narrativa de Tiñena al llarg de les seves novel·les es correspon al propi creixement urbanístic de la Tarragona al llarg del temps. Els vespres de don Magí Castellarnau, novel·la ambientada al segle XVIII, limita el seu espai creatiu a la Part Alta, i en canvi, Peix de gat, situada al segle XX, presenta una visió de la ciutat més expansiva, a través de situar la trama en el barri del Serrallo. A Joc d’identitats Tiñena pren diferents espais de la ciutat per situar els fets perquè en el segle XXI l’abast geogràfic de Tarragona és molt major respecte les altres èpoques.
La finalitat principal del treball és el disseny d’una ruta literària que permeti recórrer els carrers de Tarragona a partir de l’extracció de diferents fragments de les tres novel·les en els quals els espais tarragonins són esmentats. Aquest punt s’ha pogut portar a terme, encara que amb remarcables dificultats a l’hora de crear l’aplicació i publicar-la a Google Play Store. El meu desconeixement al voltant del funcionament del programa Mit App Inventor 2, amb el qual he creat l’aplicació, ha suposat un obstacle. No obstant, he aconseguit dissenyar l’aplicació però he tingut moltes dificultats a l’hora de publicar-la oficialment al Google Play Store. Es tracta d’un món tecnològic molt divers que requereix uns coneixements bàsics sobre informàtica dels quals jo no disposava. Es pot afirmar que aquesta ha estat la part més dificultosa del treball, tot i que a la vegada també ha estat la més creativa i entretinguda.
Per últim i molt lligat al punt anterior, he estat capaç d’aprendre a utilitzar el programa Mit App Inventor 2, que era un dels objectius plantejats. A més a més, davant de la impossibilitat de publicar l’aplicació amb aquest programa, he treballat també amb el programa de creació d’aplicacions anomenat Thunkable, que té un funcionament semblant al del Mit App Inventor 2. En tots dos programes he hagut de recórrer a l’ajuda de tutorials de Youtube i he après a utilitzar-los per iniciativa pròpia.
Bibliografia:
- Joan Cavallé. Tarragona escrita. La ciutat vista pels escriptors.. Lunwerg Editores
- M. Palau. La narrativa al Camp de Tarragona. Edicions del Centre de Lectura
- J. Pin i Soler. La família dels Garrigas. Edicions 62
- S. Sunyer. Andròmaca i el centaure. Lo Diable Gros
