La vida eremítica

SE Tgnès19/02/19  

Elisenda Plana ArmengolTítol:          La vida eremítica a les comarques de Tarragona
Autor/a:     Elisenda Plana Armengol
Tutor/a:      Elisabet Gallardo Aguirre
Modalitat:  Humanitats i Ciències Socials
Àrea:          Filosofia
Centre:       Ins Jaume Huguet
Localitat:   Valls

Objectius:
  1. Conèixer les normes que regulen la vida dels ermitans.
  2. Conèixer la seva organització.
  3. Conèixer les seves relacions amb la societat.
  4. Conèixer els aspectes materials de la seva vida quotidiana.
  5. Fer una aproximació geogràfica i històrica a la vida eremítica a les nostres comarques.
Hipòtesi:

La vida eremítica té una dimensió molt més complexa que la que poden suggerir els tòpics de la vida aïllada i mística.

El procés:

Estudi de la documentació històrica sobre l’eremitisme. Aproximació a la realitat de l’eremitisme a les comarques de Tarragona a través de: A) Assessorament per part de l’Arquebisbat de Tarragona. B) Treball de camp amb visites i entrevistes a les ermitanes. C) Estudi de bibliografia i webs diverses.

Conclusions:

De la recerca n’he obtingut una visió que segurament no és completa, però que m’ha permès anar una mica més enllà del tòpic de l’ermità solitari, reclòs en la seva vivència espiritual i apartat del món en muntanyes o deserts llunyans.
Per això les conclusions del treball es centren en demostrar que les persones ermitanes del nostre temps i en el nostre territori, a més de la seva vivència religiosa i espiritual tenen un nivell d’interacció social que normalment passa desapercebut, per desconegut i per la influència dels estereotips.
Un nivell d’interacció social que es manifesta primerament en la seva missió –per tant, en un nivell espiritual que es concreta en la pregària pels altres i en la solidaritat, en això que alguna ermitana resumeix en la idea de la “intercessió” pels altres- però també en aspectes més materials: en primer lloc en un marc de relacions jurídiques, és a dir, en la subjecció a un seguit de regles i normes que regulen des del mateix accés a la condició d’ermità o ermitana fins a la seva conducta i en la integració en una veritable estructura organitzativa, assimilable a la de qualsevol organització amb les seves vinculacions de dependència, coordinació o jerarquia.
I un marc de relacions socials que es manifesta també en aspectes com el treball, el sosteniment econòmic i, en particular, amb la utilització de les tecnologies d’informació i comunicació i en alguns casos, amb la presència a les xarxes socials.

Bibliografia:
  • RIBAS I MATEU, Domènec. Ermites i santuaris singulars de la demarcació de Tarragona. Diputació de Tarragona
  • GRAS I ELÍAS, Francesc. Historia de las ermitas del arzobispado de Tarragona. Tipografía Sanjuan Hermanos (1909)
  • MIQUEL SOLSONA, Eduard. L’eremitisme al Montsant. Lampreave
  • MAS ROCA, Jaume. Serra del Montsant. Excursions pel parc natural. 36 itineraris circulars i 8 travesses.. Piolet
  • DOMINGO DE PEDRO, Màrius. Muntanyes de Prades, excursions naturals. Cossetània
Llocs Web:
Vídeo:
Presentació:

Fotos:

 

Foto 1.- Ermita de Sant Joan del Codolar amb el Monstsant al darrere (portada)
Foto 2.- Ermita de la Consolació de Gratallops
Foto 3.- Ermita de Sant Pau de l’Arbolí