El Preventori de la Savinosa

SE Tgnès18/03/19  

Alexandra Rion MarquésTítol:          L’agonia d’una arquitectura nascuda per curar. El Preventori de la Savinosa de Tarragona
Autor/a:     Alexandra Rion Marqués
Tutor/a:      Eva Brull Folch
Modalitat:  Ciències i tecnologia: Ciències de la Salut
Àrea:          Medicina
Centre:       C Lestonnac-l’Ensenyança
Localitat:   Tarragona

Objectius:
  1. Investigar la història del Preventori de la Savinosa de Tarragona i saber com ha arribat a l’estat actual de decadència.
  2. Saber quina era la situació de la tuberculosi en el moment de la construcció de l’edifici i el seu posterior desenvolupament fins a l’actualitat.
  3. Relacionar l’edifici amb els diversos esdeveniments històrics que van marcar-ne l’evolució i els diversos usos fins a l’abandonament.
  4. Conèixer-ne la situació actual i com es preveu el futur.
  5. Cercar testimonis de primera mà (malalts, treballadors) i d’altres èpoques.
El procés:

Per assolir aquests objectius vaig cercar bibliografia. En una primera ullada a les bases de dades de les biblioteques de la Universitat Rovira i Virgili i a la Biblioteca de Tarragona, em trobo que hi ha molt pocs llibres acadèmics sobre el tema, i els que hi ha no hi aprofundeixen gaire. Per aquest motiu la recerca es va encaminar a cercar testimonis que em poguessin explicar les experiències i vivències que van viure al preventori, com el Manuel Martínez Álvarez, Víctor Ruiz Calvo, Javier Moreno, nens que van passar una temporada en el preventori. També vaig trobar testimonis de treballadors, i metges, historiadors i d’altres persones rellevants que em van aporta ell més informació. Per trobar-los vaig fer crides per la xarxa, contactes personals i també em vaig posar en contacte amb periodistes que havien escrit articles o fet documentals sobre el tema, com per exemple, en Ricard Belis de TV3, la revista Fet a Tarragona, el programa radiofònic Tot és possible de RAC 1 i una carta al director del Diari de Tarragona. Una altra font d’informació van ser els articles de premsa, publicats des del 1935 fins al 2018, sobre aspectes diversos tant de l’edifici com del seu abandonament, de les activitats que s’hi feien i dels nombrosos projectes de futur. A més vaig consultar l’Arxiu Municipal de Tarragona, l’Hemeroteca, el Col·legi d’Arquitectes i sobretot l’Arxiu de la Diputació, organisme al qual pertany actualment l’edifici, a la recerca de documents originals com plànols, fotografies i altra documentació inèdita.
Després de l’exhaustiva recerca vaig elaborar el meu treball. El treball es divideix en capítols fent un recorregut cronològic per la història del Preventori. Inicio el meu treball amb un apartat sobre la tuberculosi, perquè el considero necessari per explicar l’origen d’aquesta arquitectura, destinada a la curació de les persones, però que ara està en estat ruïnós i d’abandonament, tot i la gran aportació que va fer en la seva època per millorar la salut dels europeus en general i dels tarragonins en particular.
En el seu moment aquesta arquitectura va servir per guarir malalts i també per a altres usos de benestar social, com curar ferits de guerra i acollir refugiats. Una memòria històrica que cal preservar i que és la intenció d’aquest treball de recerca. Així doncs pretenc reivindicar la importància d’aquests edificis, tal com s’explica en les conclusions, i animar a qui correspongui a salvar-los de l’oblit, mantenint-los en la memòria.

Conclusions:

Ja en l’inici del treball s’indicava la poca informació bibliogràfica existent sobre el tema dels sanatoris i preventoris a Tarragona, cosa que aquest treball de recerca m’ha confirmat. Aquesta seria una primera conclusió general: el desinterès sobre el tema per part del món acadèmic i de les administracions. És per això que les conclusions que segueixen són reflexions personals a partir de les vivències que els testimonis m’han transmès i de la recerca en l’hemeroteca, arxius tant municipal com de la Diputació, mitjans audiovisuals i d’altres.
1. L’impacte de la tuberculosi entre la població comporta construir un gran nombre sanatoris i preventoris arreu d’Europa, la qual cosa va suposar una gran inversió de diners.
2. També és una conclusió considerar els diversos usos i utilitats del Preventori seguint el decurs de la Història. Un cop acabada la guerra, el Preventori és rehabilitat i es dedica estrictament a la prevenció de la tuberculosi per a nens.
3. Durant 42 anys ha estat tancat. No deixa de ser una paradoxa que aquells espais que van servir per a la curació de milers de persones avui en dia estiguin morint. Ha hagut intents de recuperar-los, però cap s’ha dut a terme.
La meva conclusió final és que els ciutadans de Tarragona poguessin gaudir d’aquest espai, perquè —i això és proposta meva— val la pena conservar un dels edificis com a centre d’interpretació per preservar tant la memòria d’aquells que hi van ser com també del patrimoni material.

Bibliografia:
  • Báguena Cervellera, M.José.. La tuberculosi i la seva història. Barcelona, 1838, Fundació Uriach.
  • Dr Mohr, L y Dr Staehelin, R . (1956). Medicina interna- Vías Respiratorias.. Madrid, Casa Editorial Calleja.
  • Coll Colomé, F. (1992).. Separ. Historia de la neumología y la cirugía torácica moderna. Pau Claris, 162, 5o3a, Fundación Uriach 1838.
  • Vives Recasens, L. Francisco. (4 de Septiembre de 1929).. Tarragona Benéfica. Tarragona, Tallers Topográficos: Suc. de Torres & Virgili.
  • Varis autors !989. I Jornada d’Història de la Medicina Tarraconense.. Tarragona: Comitè Organitzador del “IV Centenari” de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
  • Sauret Valet, J. (1990). La Tuberculosis a traves de la historia. Madrid: RAYMA Servicio Editorial S.L.
  • Zubizarreta Alberdi, R. (1993). Manual de diagnóstico y tratamiento de la Tuberculosis en atención primària. Galicia: Dirección Xeral de Saúde Pública. Consellería de Sanidade. Xunta de Galicia.
  • Sánchez Ripollès, J. M. (1998). Col·legi Oficial de Metges de Tarragona. Una Història de cent anys (1898- 1998). Tarragona: Gràfiques DARC, SA
  • CIBA. (1973). Testigos de la Historia de la Tuberculosis 1679-1970. Barcelona: Gràficas Román, S.A.
  • Vallribera i Puig, P. (2000). Les topografies mèdiques de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.. Barcelona: PPU, S.A.
Llocs Web:
Vídeo:

Presentació:

Fotos:

 

Foto 1.- Fotografia del preventori
Foto 2.- Aquesta imatge representa el període en que el preventori va ser utilitzat com a hospital de Sang
Foto 3.- Aquesta fotografia va ser cedida per un dels testimonis que vaig entrevistar.
Foto 4.- Fotografia on podem veure el deteriorament en que es troba l’edicifi.
Altres documents: