Criptografia i seguretat

SE Tgnès18/03/19  

Arnau Moreno JiménezTítol:          Criptografia i la seguretat en les nostres comunicacions
Autor/a:     Arnau Moreno Jiménez
Tutor/a:      Misericòrdia Nomen
Modalitat:  Ciències i tecnologia: Cientificotècnic
Àrea:          Matemàtiques
Centre:       Ins Salvador Vilaseca
Localitat:   Reus

Objectius:
  1. Descobrir els primers mètodes per a xifrar i desxifrar informació.
  2. Saber quins són els algorismes de xifrat més coneguts a dia d’avui.
  3. Qui ens controla?
  4. Crear un sistema de xifrat des de zero.
Hipòtesi:

He triat aquest tema per al treball perquè trobo que una cosa tan important com és la criptografia mereix ser explicada. Quan la gent pensa o escolta la paraula criptografia creu que això està relacionat amb els governs, agencies d’intel·ligència o pel·lícules d’espies, però la realitat és bastant diferent. La criptografia està per tot arreu, des de que ens aixequem pel mati fins que ens anem a dormir, la criptografia la utilitzem cada dia d’una manera directa o indirecta.
En aquest treball parlarem sobre que és la criptografia, per a que s’utilitza i alguns dels fets històrics més rellevants, però la part més important és saber el paper que juga la criptografia en les nostres comunicacions, en el nostre dia a dia.
Cada dia s’envien milions de missatges arreu del món, des de adolescents parlant de qualsevol cosa fins a governs enviant informació delicada. Segons la font i el tipus d’informació, la seguretat del xifrat va variant per a que no pugui ser interceptada, i si és així, que no pugui ser desxifrada fàcilment.
Tot el que fem a la xarxa queda sempre registrat i controlat per organitzacions governamentals.
En aquest treball veurem alguns fets històrics rellevants, alguns dels mètodes de seguretat més innovadors coneguts fins a la data, com funcionen els sistemes de xifrat i com treballen i ens controlen les agencies d’intel·ligència.

El procés:

En el treball, la recerca d’informació, analitzar-la, entendre-la i explicar-la ha sigut la base i a més bastant difícil degut a que no tenia cap coneixement sobre el tema.
Gairebé el 85% del treball s’ha basat en la recerca de informació, fets històrics rellevants, mètodes actuals de xifrat, quin paper juguen les agencies d’intel·ligència en el nostre dia a dia i el funcionament d’algunes de les aplicacions de missatgeria mes conegudes com Telegram i WhatsApp. Però la part més practica es divideix en dos subapartats, la primera és l’explicació dels càlculs d’un dels algorismes de seguretat més coneguts fins a dia d’avui, RSA, i l’altra ha sigut crear el meu propi sistema de xifrat.

Conclusions:

La criptografia no és només cosa d’espies i d’agències governamentals, la criptografia ens envolta i forma part del nostre dia a dia, sense ella no podríem fer molts dels hàbits quotidians que realitzem, com per exemple, fer un pagament via web o enviar un missatge.
Per molt segur que sigui enviar missatges mitjançant WhatsApp o Telegram, hem d’assumir que els governs i les seves agències sempre aniran un, dos o tres passos més avançats que nosaltres. Tot el que escrivim, diem o enviem a través de la xarxa pot ser interceptat, ja sigui per el govern com per persones alienes.
Per molt segures que siguin avui en dia les nostres comunicacions gràcies als xifrats, hem d’anar sempre amb compte. No ens podem fiar al 100% del sistema de xifrat utilitzat, per això, a l’hora de crear una contrasenya, aquesta, hauria de ser llarga i laboriosa, combinant lletres majúscules, minúscules, números i signes com “#”, a més a més, és recomanable canviar-la cada cert temps per a que el nostre compte sigui una mica més segur.
Abans de fer aquest treball no sabia quasi res sobre criptografia, però ara puc dir amb seguretat que és la criptografia, per a que s’utilitza i on la podem trobar.

Llocs Web:
Presentació: