De la Clara Bou a la Sara Amat

Anna Martínez GranadoTítol:          De la Clara Bou a la Sara Amat: El tractament dels elements narratius a l’obra de Pep Puig
Autor/a:     Anna Martínez Granado
Tutor/a:      Araceli Muñoz Tenllado
Modalitat:  Humanitats i Ciències Socials
Àrea:          Literatura
Centre:       Ins Altafulla
Localitat:   Altafulla

Objectius:
  1. Analitzar tots els elements narratius de cada obra.
  2. Fer una comparació d’aquestes
  3. Demostrar que cada format (conte, novel·la i guiño) és independent i únic. No depenen entre ells.
Hipòtesi:

Hom acostuma a endinsar-se a llegir amb els contes i en aquest moment en que un lector s’endinsa en una història emocionant que està essent explicada en 3 pàgines i 1000 paraules ens preguntem si, les novel·les contenen en la seva extensió, la mateixa emoció. És una resposta que tractarem de trobar en aquesta recerca. El conte i la novel·la desenvolupen les seves estratègies de diferent manera però amb un mateix objectiu: impactar en el lector o lectora, atrapar-lo en l’aventura d’un món recreat per uns personatges en un temps i un espai. És llavors, un cop hem llegit el nostre primer conte, la primera novel·la, que descobrim que aquestes històries que imaginem, també poden estar en pantalla. I, és aquí on es completa el treball, on ens fem la pregunta: <

El procés:

L’objectiu que marca el camí cap a la resposta de la pregunta és poder analitzar i comparar des del punt de vist de les estratègies narratives les obres de l’escriptor Pep Puig: el conte de la Clara Bou present en el seu llibre L’amor de la meva vida de moment1, la novel·la La vida obres en sí i, poder desmentir el mite de que el conte és una novel·la en brevetat i comprovar fins a quin punt les adaptacions cinematogràfiques poden respectar el vertader esperit de la obra en què s’inspiren.
Per assolir aquest objectiu, procedirem a endinsar-nos a la teoria de la narració a la narratologia, per conéixer a fons quins son els elements fonamentals d’una obra narrativa. Farem recerca entre llibres i internet. Aquestes eines hauran de ser l’instrument per , a continuació, fer l’anàlisi comparatiu de les obres de Pep Puig de manera que, com a part pràctica, s’emprarà una quadre comparatiu entre tres textos- que es corresponen a un mateix moment narratiu: el que desenvolupa el conte, el corresponent a la novel·la i a la pel·lícula- que després serà interpretat de manera més extensa-.
S’ha pogut assolir a partir de buscar informació per construir un marc teòric sobre la narració i havent llegit les obres. L’oportunitat de poder entrevistar a en Puig ens ha a portat una visió més clara de com enfocar cada obra i ens ha brindat facilitat a l’hora de poder aconseguir el guió literari. Desmentir que el conte no és una novel·la en la seva brevetat ha estat fàcil. Hem pogut desmentir-ho en el marc teòric i en la comparació. El conte s’encarrega de transmetre una nota emocional intensa per mitjà de poques descripcions i molta informació precisa i directa. La novel·la, en canvi, disposa d’un ampli marge per poder estendre’s i ampliar informació, descriure amb més complexitat, afegir més subtrames a la trama principal , sempre i quan pugui continuar mantenint una intensitat que aporti ritme a l’obra.. D’altra banda, l’estudi comparatiu ens ha ajudat a desxifrar que són elements crucials de tota obra narrativa l’espai i el temps, per l’elaboració d’una obra narrativa; mai podem prescindir d’ells. En tot fet narratiu s’ha de poder organitzar i identificar fàcilment un espai i un temps ja que l’espai és l’escenari dels fets i el temps és el que manipulem per passar la història que volem explicar a una trama; el temps és crucial per desenvolupar la trama de la història.
Tot i ser un treball que és basa en la teoria, hem volgut fer visual la pràctica comparativa. S’ha elaborat un quadre compartiu com ens havíem proposat i això ens ha portat a veure les diferències entre els personatges que hi apareixen a Clara Bou i La vida sense la Sara Amat (tant en la novel·la com en l’adaptació en pantalla).

Conclusions:

El conte, en definitiva, no manca de descripcions sinó que prescindeix d’elles. La novel·la en sí, necessita les descripcions, necessita el·laborar complexament els personatges, explaiant-se en el seu caràcter psicològic. El guió literari cinematogràfic necessita el diàleg directe a diferència del conte i la novel·la que pot optar entre directe, indirecte o, directament, no tenir-ne; el guió és crucialment descriptiu i la seva narrativa és constituïda per les rèpliques.
Per altra banda, qui no canvia, a part del seu nom és la Sara, la Clara. Ella mai canvia, ella sempre és la mateixa en aquesta història, de la mateixa manera que ho és en Pep (en la novel·la o la pel·lícula) o l’home que narra (en el conte).
Una història es pot adaptar en forma de conte, de novel·la i guió cinematogràfic. La història pot emmotllar-se a cada disciplina i en aquest treball, hem comprovat que la història no ha perdut la seva essència ni les disciplines han desdibuixat la seva pròpia natura a l’hora d’explicar-la. Al cap i la fi, estem davant una història de personatges: la relació entre el Pep i la noia, possibilitada per la desaparició voluntària d’aquesta, és tan sol una metàfora del descobriment de l’altre/a que comporta el final de la infantesa i l’entrada en l’adolescència. Aquestes han estat unes narracions que parlaven del viatge d’uns personatges d’un moment a altre de la vida, un viatge sense sortir del petit espai de l’habitació del Pep, després del qual cap dels protagonistes resta immune, en particular en Pep. Hem assistit a diferents maneres narratives de presentar-nos una Bildungsroman o novel·la de formació. El conte ha traçat el camí amb força , la novel·la li ha donat profunditat i detall, la pel·lícula l’ha desplegat en encertades imatges davant els nostres ulls de lectors/ espectadors atents.

Bibliografia:
  • PUIG, Pep.. La vida sense Sara Amat.. Raval Edicions SLU Proa, 2016
  • PUIG, Pep.. L’amor de la meva vida de moment.. L’altra editorial, 2015
  • PUIG, Pep.. El pa de poble.. 24 contes al dia. Godall Edicions, 2018
  • MAYORAL, Marina (coord.).. El personaje novelesco.. Ediciones Cátedra/ Ministerio de cultura, 1990
  • BAQUERO GOYANES, Mariano.. Qué es el cuento; Qué es la novela.. Universidad de Murcia
  • MORA, Gabriela.. En torno al cuento: de la teoría general y de su práctica en Hispanoamérica.. Ediciones José Porrúa Turanzas, 1985.
  • SÁNCHEZ NAVARRO, Jordi.. Narrativa audiovisual.. Editorial UOC, 2006
Llocs Web:
Presentació:

Fotos:

 

Foto 1.- Sara Amat a l’adaptació en pantalla.
Foto 2.- Seqüència de la pel·lícula on s’hi pot veure un dels nostres protagonistes
Foto 3.- Seqüència de la pel·lícula