Podem alentir l’ELA?

SE Tgnès23/03/19  

Anna Juanes FernándezTítol:          Alimentació: Podem alentir l’ELA
Autor/a:     Anna Juanes Fernández
Tutor/a:      Mercedes Pérez Alcántara
Modalitat:  Ciències i tecnologia: Ciències de la Salut
Àrea:          Medicina
Centre:       Ins Els Pallaresos
Localitat:   Els Pallaresos

Objectius:
  1. Demostrar que és possible alentir l’Esclerosi Lateral Amiotròfica mitjançant l’alimentació.
  2. Aprendre quin tipus d’alimentació és l’adequada per als sans i per als malalts d’aquesta malaltia.
  3. Desenvolupar una aplicació (App) per adaptar una dieta beneficiosa per a la malaltia de l’ELA a la vida quotidiana del malalt i als seus gustos.
  4. Entendre com afecta la malaltia tant als malalts com als familiars i als professionals. Aprendre la seva evolució.
Hipòtesi:

1. Potser la combinació de nutrients que es fa en l’alimentació en persones amb Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) és un recurs que ajuda a que la malaltia avanci més lentament.
2. Potser es pot facilitar la manera d’adaptar l’alimentació als pacients per a que no sigui un problema que s’hagi d’ajustar a les necessitats d’aquests.

El procés:

Primerament vaig fer una recerca i tria de les fonts fiables que em servirien pel meu treball i més tard vaig sintetitzar la informació teòrica de la malaltia. Aquesta part del procés em va portar bastant de temps, ja que s’ha de contrastar molta informació de diferents webs i llibres i després sintetitzar la que és més útil per al camp en el que estàs fent la recerca.
Seguidament, vaig buscar entesos en el tema i persones que haguessin passat per això per a fer-les una entrevista. Va ser difícil trobar especialistes disposats a ajudar, perquè molts dels correus que vaig enviar per a solicitar una entrevista no van ser contestats. Però finalment vaig poder fer les entrevistes a una fisioterapeuta que havia tractats pacients amb la malaltia i a un familiar de un pacient d’ELA.
A continuació, després d’haver adquirit tots els coneixements que vaig poder amb la part més teòrica(la malaltia, l’alimentació, l’adaptació d’aquesta a la malaltia, etc.), vaig iniciar el desenvolupament de l’aplicació. Vaig decidir fer-ho amb l’appinventor, una web que et permet crear aplicacions per a dispositius Android mitjançant la creació d’uns controls i el disseny de l’aplicació. El principi va ser un procés una mica lent, perquè havia d’aprendre com funcionaven els controls que hauria d’afegir en aquesta aplicació però un cop après com funcionava tot, tot va anar més ràpid i amb menys errors.
Com a última part, vaig fer un repàs de tot el treball i de l’aplicació de manera que funcionés tot, no m’hagués deixat res, no hi haguessin errors ortogràfics, etc.

Conclusions:

L’ELA, és una malaltia de la que no se’n coneix la causa i, per tant, encara no se n’ha trobat cura. Hi ha mètodes per alentir els símptomes d’avenç de la malaltia (com mantenir la força muscular i els músculs actius o alguns fàrmacs dels que hem parlat anteriorment com el Riluzole) però l’alimentació que porten els pacients no provoca un alentiment directe en la malaltia, sinó que prevé malalties que s’associen a l’ELA quan l’alimentació no està adequada (com per exemple la malnutrició o malalties carencials) i que aquestes podrien provocar un avenç en l’ELA i associar-hi més problemes de salut. Per tant, una alimentació adequada al pacient individualment (tant en textura com en els nutrients que aporta) pot evitar malalties que, associades a l’ELA puguin causar més problemes al pacient i, per tant, accelerar-li la malaltia. D’aquesta manera la primera hipòtesi d’aquest treball queda descartada, ja que no afecta directament, sinó que ho fa indirectament.
Per tant, l’aplicació creada ajudarà a que l’alimentació d’aquest pacient estigui perfectament adaptada a les seves necessitats i als familiars per a que els sigui més fàcil escollir una recepta adequada amb els ingredients desitjats i que, a més, sigui saludable i equilibrada. L’aplicació s’ha pogut desenvolupar sense gairebé problemes i, per tant, la segona hipòtesi queda confirmada: s’ha pogut desenvolupar una manera més fàcil i interactiva d’adaptar l’alimentació a la malaltia sense que hagi de suposar un problema com podria ser haver de comprar expressament uns ingredients en concret per a desenvolupar les receptes adaptades.
Aquest treball m’ha permès aprendre molt sobre la malaltia tractada, sobre temes de salut i medicina, sobre la investigació i recerca, i, sobretot, m’ha ajudat a veure com és el món de la medicina i a confirmar que és al que en un futur em vull dedicar.

Bibliografia:
  • Real Academia Nacional de Medicina. Diccionario de términos médicos. Editoriam médica Panamericana
  • Dr. Juan Rodés, Dr. Josep Maria Piqué, Dr. Antoni Trilla i molts altres doctors de l’Hospital Clínic i de la Fundació BBVA. Libro de la salud del Hospital Clínic de Barcelona y la Fundación BBVA. Editorial Nerea S.A.
  • Merck Sharp & Dohme. Nuevo manual Merck de información médica general. Editorial Oceano
  • David Peters. Manual de enfermedades comunes, medicina complementaria y alimentación sana. Editorial Blume
  • Dorland. Dorland Diccionario enciclopédico ilustrado de Medicina 30ª edición. Editorial: S.A. ELSEVIER ESPAÑA
Llocs Web:
Presentació:
Fotos:

 

Foto 1.- Pantalla d’Inici de l’aplicació que vaig crear per al TDR en la web de l’appinventor.
Descàrregues: