Títol: El coure en les monedes
Autor/a: Irene Sabaté Diez
Tutor/a: Cinta Sebastià
Modalitat: Ciències i tecnologia: Cientificotècnic
Àrea: Química
Centre: C Sant Pau Apòstol
Localitat: Tarragona
Objectius:
-
Investigar sobre els aliatges i en concret sobre els que s’empren per fabricar
monedes. -
Aprofundir en el coneixement del disseny i fabricació de les monedes així com de les seves característiques.
-
Estudiar les reaccions químiques entre l’àcid acètic i l’àcid nítric amb els metalls que composen els aliatges de les monedes.
-
Investigar tècniques d’identificació i quantificació del coure de les monedes:
Fluorescència de raigs X i volumetria redox amb una dissolució de tiosulfat de sodi. -
Aplicar les tècniques anteriors a monedes en curs i realitzar un estudi comparatiu dels resultats.
El procés:
Primer de tot volem saber més sobre les monedes: l’origen, el procés de fabricació, els components de cadascuna, els aliatges que les formen, etc. Però és un treball més pràctic on els resultats finals obtinguts són l’objectiu principal. És per això que els errors per precisió faran canviar molt els resultats. En el procés fet al laboratori, s’han de tenir molts factors en compte que es veuen reflectits al final del treball quan es comparen aquests resultats amb els de la espectrometria. I precisament les nostres dificultats van ser a l’hora d’intentar controlar aquests factors com són per exemple que hi hagi un medi massa àcid que fa que el iode s’oxidi, i això provoca la determinació de menys coure del que realment hi ha en la moneda, o que la moneda contingui altres metalls que puguin reaccionar amb l’àcid nítric i per tant tenir un percentatge més elevat de coure del real.
Després de fer les dues pràctiques, toca comparar els resultats. per fer-ho vam considerar els obtinguts amb els raigs X com els reals, ja que hi ha menys marge d’error per precisió. D’aquesta manera s’obté la diferència en tant per cent de la iodometria respecte l’altre.
Conclusions:
Després de realitzar tota la investigació teòrica i aplicar-la a la part pràctica, s’ha pogut comprovar que la majoria dels aliatges de les monedes contenen el coure com a element principal. A més hem entès el per què d’utilitzar el vinagre, el poder que té per eliminar els òxids creats per l’aire al seu damunt, i posteriorment com l’àcid nítric és una substància idònia per dissoldre la moneda. Entrant en les tècniques, es pot dir que l’espectrometria feta per raigs X, ens dóna uns resultats prou fiables tot i només obtenir resultats de la capa superficial de la moneda, i en canvi amb la iodometria es poden produir més errors experimentals. Al acabar, podem comprovar que fent la comparació entre les dues tècniques, apareix una diferència mitjana del 20,19% de la iodometria sobre els raigs X, de la qual es poden trobar algunes de les causes que poden fer augmentar aquesta.
Bibliografia:
- Francesc Andreu, Núria Riba, Pere CastellsQuímica: 1 BatxilleratMcgraw hill
- Francesc Andreu, Núria Riba, Pere CastellsQuímica: 2 BatxilleratMcgraw hill
- Francisco BermejoQuímica analítica general, cuantitativa e instrumental: Volumen 1Paraninfo
- Francisco BermejoQuímica analítica general, cuantitativa e instrumental: Volumen 2Paraninfo
- Z.G. Vasílieva, A.A. Granóvskaia, A.A. TáperovaTrabajos de laboratorio de química: General e InorgánicaMir Moscú
Llocs Web:
- Así lo fabrican. Cómo se hace el dinero. Monedas (Euro)
- Curiosfera. Historia del dinero, monedas y billetes
- Definición.de. Definición de rayos X
- Elementos. Cobre
- Moles de química. ¿De qué están hechas las monedas?
- Monografias. Yodometría (química analítica)
- Queaprendemoshoy. ¿Cuál es el origen de la moneda?
- Scribd. El cobre y las reacciones químicas
- Tipos. Tipos de aleaciones
Presentació:
Fotos:
Foto 1.- Reacció de la moneda amb l’àcid nítric
Foto 2.- Comparació entre el color resultant al afegir l’àcid nítric en cada moneda.
Foto 3.- Dissolució abans i després de fer la valoració amb el tiosulfat
Foto 4.- Gràfic obtingut durant la espectrometria de raigs X amb el qual es veu la quantitat que conté de cada element la moneda