Títol: Estudi de la reacció d’una espècie d’insecte bastó al moviment que l’imposa el vent ambiental
Autora: Inés Fernández Salazar
Tutora: Carmen Álvarez Gómez
Modalitat: Científic, Ciències de la salut
Àrea curricular: Biologia
Centre: Ins Vidal i Barraquer
Localitat: Tarragona

Objectius:

L’objectiu del nostre treball de recerca és estudiar com reacciona l’espècie d’insecte bastó coneguda com a Bacullum Extradentatum al moviment produït pel vent de les branques a les quals es troben. S´ha de tenir en compte que aquest insecte es de la ordre dels fàsmids, els qual es caracteritzen per passar desapercebuts mantenint una quietud total que complementa el seu aspecte extern, increïblement similar a una branca real. Per aquest motiu, el moviment que el vent provoca a les branques a les quals es troba, suposa per aquest insecte un greu contratemps a la seva estratègia de defensa contra els seus depredadors, que serà motiu d´estudi en aquest treball.

El treball està dividit en dos estudis diferenciats relacionats amb dos tipus de vents: vents suaus i vents forts. Per a cadascú trobem diversos objectius:

Comportament dels Bacullum davant dels vents suaus: Els Bacullum, a l’igual que altres espècies d’insecte bastó, presenten una curiosa característica al ser exposats a aquest tipus de vent: fan un suau balanceig o “ball” amb l’ajut de les seves potes al notar una corrent d’aire suau. L’intenció d’aquest balanceig és aconseguir imitar el màxim possible el moviment de les pròpies branques quan són gronxades pel vent. En aquest cas, ens plantegem un seguit d’objectius o preguntes a respondre:

• Com és aquest “ball” i a quina freqüència ho fan? De què depèn aquesta freqüència?
• Quina és la velocitat del vent mínima per tal que els fàsmids comencin a fer el moviment?
• ¿Els Bacullum ballen perquè noten el vent al seu cos, ho bé ho fan perquè comproven que les fulles sobre les quals es troben són gronxades pel vent?

Comportament dels Bacullum davant dels vents forts: Si la velocitat del vent augmenta, els Bacullum deixen el seu característic “ball” i comencen a moure`s desplaçant-se entre les fulles i branques. En aquest altre cas ens plantegem un únic objectiu:

• A partir de quina velocitat del vent els Bacullum deixen de fer el “ball”? Què fan aleshores?.

Hipòtesi:

Plantegem dos tipus d´hipòtesi relacionades amb cadascuna de les dues  àrees d´anàlisi anterior: vents suaus i vent forts. En total són tres hipòtesis:
Vents suaus:

• La frequència del “ball” de l´insecte no depèn del nivell de vent suau, donat que per aquest tipus de vents, les branques es mouen amb la mateixa freqüència aproximadament.
•  Els insectes bastó detecten el vent amb el seu propi cos, i no es guien per veure el moviment de les fulles a les quals hi són.

Vents forts:

• El insectes renuncien a fer el ball, donat que les branques ja no es gronxen suaument.

El procès:

Per a tots els estudis realitzats s’han utilitzat una mitjana de 25 individus de Bacullum. (5 Bacullum cada dia durant 5 dies seguits).

S’ha realitzat una sèrie d´experiments per a cadascuna de les hipòtesis plantejades anteriorment.

Per als objectius relacionats amb els vents suaus, he fet els següents estudis:

Primer objectiu:

• Amb l’ajut d’un ventilador amb un regulador de velocitat incorporat, he creat una corrent d’aire per la qual els Bacullum comencen a “ballar”.
• Una vegada comencen a fer el seu ball, els hi he enregistrar en vídeo durant 10 segons amb una càmera digital, juntament amb la imatge d´un cronòmetre.

mov03481

• He analitzat el vídeo mitjançant un sistema de càmera lenta. Gràcies a això he aconseguit mesurar la freqüència de “ball” dels fàsmids.

Segon objectiu:

• Amb l’ajut del ventilador amb regulador i un anemòmetre, comprovo la velocitat del vent a la qual els Bacullum comencen a  “ballar”.

Tercer objectiu:

• Poso els insectes sobre una tija d’esbatzer rígida, amb l’intenció de que sigui el suficientment forta com per no moure´s gents ni mica amb el moviment del vent.
• Amb l’ajut d’un ventilador regulable comprovo si els fàsmids realitzen el seu “ball” al notar el vent al cos o si fan el “ball” si noten el moviment a les fulles de l’esbartzer.

Per  les preguntes relacionades amb els vents forts, he realitzat aquest únic estudi:

• Amb l’ajut del ventilador amb regulador i un anemòmetre, comprovo la velocitat del vent a la qual els Bacullum deixen de “ballar”.

Conclusions:

• Es verifica el balanceig dels fàsmids a una freqüència de mitjana de 1,4 cicles per segon, segons les meves experimentacions. Aquesta freqüència no depèn de la velocitat del vent, sinó que es manté constant per vent suaus, encara que aquests augmentin lleugerament d’intensitat.
• Aquest “ball” es realitzat pels insectes movent suaument les seves potes, comença a produir-se en vents molt suaus, de només 0,3 m/s o fins i tot menys, segons les meves mesures.
• Aquest “ball” els insectes el fan independentment de que les fulles i branques properes es moguin a causa del vent; es a dir: el detecten amb sistemes del seu propi cos.
• Quan el vent és més intens, el “ball” no augmenta de freqüència ni intensitat, sinó que s’atura: llavors els insectes es mouen buscant zones menys ventoses de les branques, o fins i tot queden completament aturats.

Bibliografia:

• DOURNAUD, J.(1992). Cría de pequeños animales. Barcelona: Octaedro 
• PUJADE, J; SARTO, V. (1986). Guia dels insectes dels països catalans. Barcelona: Kapel S.A 
• REICHHOLF-RIEHM, H. (1986). Insectos y arácnidos. Barcelona: Blume 
• FOLCH I GUILLÈN, R. (1987). Història natural dels països catalans (Artròpodes II). Barcelona: Enciclopèdia catalana
• EL MUNDO DE LOS ANIMALES: El mundo del insecto palo (en línia).<http://www.elmundodelosanimales.com/animales/insecto-palo/insecto-palo.html> (Consulta: 28 de setembre de 2016).