Títol: Som perfectes? La proporció àuria i la seva implicació en el cos humà com a mesura de la perfecció
Autor: Clara Rovira Muñoz
Tutor: Enric González
Modalitat: Humanitats i Ciències Socials
Àrea curricular: Matemàtiques
Centre: Ins d’Altafulla
Localitat: Altafulla
El nombre auri és un nombre que sempre ha estat present en les nostres vides però molts no hem sigut conscients d’aquest fet fins algun moment determinat, fins i tot hi ha gent que no n’escolta mai a parlar i no coneix res sobre aquest.
Per comprovar si realment aquest nombre el podem trobar en les proporcions dels cossos humans, s’han realitzat unes determinades mesures a diferents persones, s’han recopilat les dades i s’han aplicat els quocients indicats per intentar obtenir el nombre que es buscava.
L’estudi realitzat ha permès entendre la importància de la proporció àuria i les diferents aplicacions que té, incloent l’equilibri que aporta al cos humà.
Objectius:
- Objectiu de la recerca teòrica: Explicar què és aquest nombre i enumerar les aparicions reals que té en la nostra vida quotidiana.
- Objectiu del treball de camp: Demostrar que la proporció àuria es troba en diferents proporcions del cos humà.
Hipòtesi:
La hipòtesi que es pretén verificar:
La proporció àuria és la mesura que caracteritza la perfecció, i aquesta es troba en el cos humà, de manera que som éssers perfectes, harmoniosos i bells, tal com deien els grecs.
El procés:
Per poder realitzar la part teòrica del treball es va haver de fer una recerca bibliogràfica per desenvolupar el tema del treball: definició de la proporció àuria i mètodes per trobar aquest valor, els orígens del concepte que han determinat els seus coneixements actuals i els diferents àmbits on hi és present.
Per completar el treball amb la part pràctica es van prendre diverses mesures a uns alumnes de l’Institut d’Altafulla per comprovar que determinades parts del cos humà compleixen aquesta proporció; també es va passar una enquesta de manera virtual per examinar el coneixement que té la població sobre aquesta proporció.
Conclusions:
Gràcies a la redacció teòrica del treball s’ha pogut comprovar que la proporció àuria es pot obtenir a partir de diferents criteris d’observació (matemàticament, casualment en la natura i en les obres d’art més conegudes) i que el descobriment d’aquesta proporció té un origen molt més antic del que ens pensem.
Amb el treball de camp s’ha comprovat que el nombre auri es troba en diferents proporcions del cos humà, fet que provoca que com a espècie humana ens adaptem a la definició de “perfectes” i “harmònics”.
Bibliografia:
- ALSINA, Claudi. El club de la hipotenusa. Barcelona: Ed. Ariel, S.A., 2008. ISBN 8434453851
- GHYKA, Matila. Estética de las proporciones en la naturaleza y en las artes. Barcelona: Ed. Poseidon, 1977. ISBN 84-85083-06-7
- PACIOLI, Luca. La Divina Proporción. Madrid: Ed. Akal, 1991. ISBN 8476007876
- ARGUEDAS, Vernor. “Matemática, Educación e Internet”. Luca Pacioli forjador de grandes obras, 2014, Vol. 14 No. 2
- BASTOS MORA, Felipe. “Medicina Historia”. Aportaciones de Leonardo Da Vinci al conocimiento del cuerpo humano, 1965, Fascículo XVI
- BLANCO DÁVILA, Feliciano. “El arte en la medicina”. Las proporciones divines, 2005, vol.15 núm.2 pp.118-124
- DE LA FUENTE MARTÍNEZ, Constantino. “Sigma 33”. La divina proporción en el instituto “Cardenal López de Mendoza”. Un anàlisis de las proporciones del antiguo col·legio de San Nicolás, 2008, pp.131-164 http://www.faud.unsj.edu.ar/descargas/LECTURAS/Diseno%20Industrial/EXTRA/2.pdf
- GUTIÉRREZ, Santiago. “Suma 61”. Luca Pacioli y la Divina Proporción, 2009, pp.107-112
- SABADELL, Miguel Ángel. “Muy interesante”. La fórmula divina http://www.muyinteresante.es/ciencia/articulo/la-formula-divina
- SANTA OLALLA TOVAR, Santa María. “Suma 26”. Proporciones en poesia, versos áureos, 1997, pp.59-64 https://revistasuma.es/IMG/pdf/26/059-064.pdf
