Títol: Del paper al fil
Autora: Carla Calbet Martínez
Tutor: Ramon Vilella Cuadrada
Modalitat: Arts
Àrea curricular: Disseny
Centre: Ins Narcís Oller
Localitat: Valls

Aquest treball desenvolupa el procés d’elaboració d’un vestit: d’ençà que el dissenyador té la idea fins que s’acaba de cosir l’últim botó. Fonts d’inspiració, teixits, sistemes de patronatge, cintes mètriques, màquines de cosir… tots aquests elements remarcables esdevenen indispensables per poder entendre com funciona aquesta gran indústria de la moda.

Del paper al fil parla, a grans trets, del procés que han de seguir aquestes empreses per després poder aplicar el coneixement recol·lectat en la mateixa persona i que aquesta estigui sotmesa al mínim marge d’error.

Esdevé essencial entendre com funciona tota l’estructura, en la qual primer hi ha la figura d’un dissenyador, seguidament la del patronista o estampador i per últim, la de la modista. Tot i que a vegades hi intervenen molts més personatges. Només que una àrea falli o no hi hagi interacció entre uns i altres, l’engranatge para i deix de funcionar.

D’aquesta manera, aquesta recerca ensenya quins són els passos que segueixen grans o petites empreses, i els professionals que formen part d’aquestes, per arribar al producte definitiu que ensenyaran i oferiran als seus clients.

Objectius:

Tal com suggereix el títol, el treball està relacionat amb el món de la moda, un món que és present en el nostre dia a dia.

La moda, o el que ve a ser la roba, és un element que ens rodeja, cosa impossible de negar. Talles, formes, textures, colors… un conjunt de peces diferents les unes de les, no obstant això iguals al mateix temps. Totes estan dins d’un mateix patró i segueixen un procés de confecció més que similar.

La finalitat del treball és descobrir quin és exactament aquest procés i viure’l de primera mà. Per tant, els objectius en que es centra el treball són:

• Analitzar el procés de creació des del moment que el dissenyador té la idea fins que la peça es porta a la botiga perquè es vengui.
• Mirar en què s’ha d’inspirar un dissenyador a l’hora de fer un esbós d’un disseny.
• Per quantes mans ha de passar el disseny fins que es cus l’últim botó.
• Mirar, pas per pas, com s’elabora el procés de patronatge.
• Descobrir quines són les qualitats de cada tela i veure com s’adapten a les necessitats de cada disseny.
• En referència als acabats, quins són les diferents tècniques que s’empren a l’hora de cosir.

Així doncs, el principal objectiu seria analitzar quin és tot el procés d’elaboració d’una peça de roba i posar-ho en pràctica confeccionant amb èxit un vestit.

Hipòtesi:

Mitjançant la recol·lecció i contrastació de les informacions i de dades obtingudes, gràcies als objectius marcats, el treballs vol acabar donant resposta a: Quin és el procés de creació d’un vestit.

El procés:

Del paper al fil es divideix en dues parts: la teòrica i la pràctica. Tant una com l’altre estan dividides en quatre subapartats: disseny, teles, patronatge i confecció. Així doncs, cada una de les parts es van intercalant amb les altres tot formant un treball en paral·lel. Primer es veu la part teòrica sobre un dels temes i a continuació s’explica com s’ha aplicat aquesta teoria en la pràctica. Es va seguint aquest esquema fins el final del treball.

En resum, en la primera part, el treball es basa en la síntesi de dades trobades en llibres de confecció, en entrevistes a dissenyadors, en llibres sobre tall i confecció, en una infinitat de webs sobre tipologies de teles… Aquesta part prèvia de recerca serveix per posar en situació sobre cada un dels passos i elements que formen part en el procés de creació d’una peça de roba. I, consecutivament, tot el que s’ha explicat i contrastat en la part teòrica, s’aplica en l’elaboració del vestit propi.

Conclusions:

Com a resultat d’aquest treball, es pot concloure que la confecció d’un vestit és molt més complexa del que sembla i requereix bastant de temps. En els inicis de l’estudi, la pregunta que es volia respondre era “Quin és el procés de creació d’un vestit?”. Tota la investigació i anàlisi realitzats han estat amb la finalitat de trobar una resposta a aquesta qüestió.

A partir de les entrevistes a professionals de dins el sector del disseny i de la recerca on-line, s’ha acabat elaborant un esquema sobre quins són els passos a seguir per poder crear un vestit i com s’ha fet per convertir un disseny propi en una realitat, de forma que aquest estigui preparat perquè algú se’l pugui posar.

Veient aquesta gran diversitat i comparant uns amb els altres, s’ha arribat a la conclusió que un dissenyador acostuma a partir d’una referència que li ha establert el seu client, després s’inspira en aquest element o idea, comença a dibuixar fins que crea el disseny definitiu i estableix les bases perquè tots els altres personatges de la cadena reprodueixin fidelment el que ell ha dissenyat sense caure en confusions o errors.

En l’apartat de les teles, gràcies a l’anàlisi de les seves característiques s’ha vist la importància que té conèixer a la perfecció els diferents materials per poder fer òptimament la peça de roba anhelada.

Seguidament, pel que fa als patronatges, s’ha demostrat l’alt grau de complicació que implica crear un patró. De fet, el procés d’elaboració del patró és la part més delicada perquè la peça s’ha d’ajustar al cos del client però a l’hora mantenir les formes que el dissenyador ha establert.

I per últim, pel que fa al procés de confecció, aquest s’ha vist enormement enriquit pels trucs, mètodes i experiències explicades pels professionals entrevistats. En aquest últim apartat, en la pràctica, s’han donat molts error, però això va convertir-se en una oportunitat, doncs del errors s’aprèn.

Així que finalment, en efecte, s’ha aconseguit el resultat que es volia obtenir amb èxit: confeccionar un vestit i veure quins eren els passos a seguir. En resum, ha estat una experiència infinitament enriquidora en tots els aspectes i on tots els participants han aportat el seu granet de sorra.

Bibliografia:

• Bueno Mendoza, Hnas. (1959). EL CORTE PARISIEN; Método Breve. La Academía, Zaragoza: Hermanas Bueno Mendoza
• Dossier del cicle formatiu de grau superior de moda i confecció de l’IES La Garrotxa de Patronatge

A part dels dos llibres mencionats, he llegit múltiples pàgines web per documentar-me i poder saber més sobre els estris que s’utilitzen a l’hora de confeccionar o dissenyar. Tot això amb la finalitat de poder redactar el contingut del treball amb paraules pròpies.