Els fets del 3 de març de 1976 a Vitòria

Aritz Blanco Ins Lluís Domènech i Montaner - AntunezTítol: Els fets del 3 de Març de 1976 a Vitòria
Autor: Aritz Blanco Antúnez
Tutor: José López Ramírez
Modalitat: Humanitats i Ciències Social
Àrea curricular: Història
Centre: Ins Domènech i Montaner
Localitat: Reus

A uns mesos de la mort de Franco es van produir una sèrie de successos que van provocar una acceleració i una forta tensió en el procés que més tard es va anomenar Transició Espanyola. En el meu Treball de Recerca he desenvolupat uns fets repressius de la policia envers una sèrie de vagues i protestes continuades durant l’inici de 1976 al País Basc i concretament a Vitòria. La forta repressió va acabar amb 5 manifestants morts. Aquests fets van desencadenar diverses reaccions tan en l’entorn de les relacions sindicals, així com del posicionament tan internament com internacionalment del nou govern.

Objectius:
  • Apropar-me al coneixement general de la Transició Espanyola.
  • Intentar entendre les relacions socials i laborals en aquests anys.
  • Intentar esbrinar què van ser realment els fets: causes i conseqüències.
El procés:
  • Parlar sobre el context dels fets: fi del franquisme, funcionament dels sindicats en el món franquista, transformació demogràfica, greu moment social…
  • Analitzar els fets pròpiament: causes, antecedents al dia 3, vaga general, dies posteriors, premsa i reaccions immediates.
  • Conseqüències socials i polítiques a mig i llarg termini.
  • Restes: monuments, cançons i recordatoris.
Conclusions:

A dia d’avui no està clar qui va ser el responsable polític dels fets.
Tot i que disposem de gravacions exclusives dels policies i els seus caps no podem aclarir si l’acció de disparar fou una instrucció clara o ambigua per part dels alts càrrecs policials.
No hi ha hagut cap tipus de condemna pels fets.
Els fets de Vitòria van ser molt rellevants en l’avenç de la Transició.
S’hi van produir fets totalment nous: la incorporació directa de les dones en els moviments, la visualització dels sindicats il·legals com a element clau de les relacions laborals i una actuació de recolzament per part de l’Església als manifestants.