Títol: Anatomia coronària en l’infart de miocardi
Autor/a: Diana Ostapchuk
Tutor/a: Candela Ribera
Modalitat: Ciències i tecnologia: Ciències de la Salut
Àrea: Medicina
Centre: Ins Narcís Oller
Localitat: Valls
Objectius:
- Extreure conclusions a partir de l’anàlisi realitzat
- Aprendre a treballar amb els mètodes que fan servir els metges avui en dia
- Treballar amb dades i historials clínics
El procés:
Aquest Treball de Recerca (TDR) està focalitzat en una recerca dins de l’àmbit de la salut. El tema principal és l’infart de miocardi i les causes i factors de risc d’aquest.
He treballat amb diversos factors de risc, com per exemple el tabaquisme, la diabetis, la hipertensió arterial…
Aquests factors de risc són estudiats en una població de cent pacients que han patit un infart de miocardi d’aquestes característiques durant els primers mesos de l’any 2017.
Gràcies a la recerca feta he pogut obtenir certes conclusions que m’han permès adquirir coneixements que fins ara no tenia.
Les conclusions extretes del treball deixen molt clar que el tabaquisme és el principal causant dels infarts, el qual predomina majoritàriament en les poblacions més joves.
Conclusions:
• L’edat en que els infarts són més freqüents són els 64. Estant les dones, en els tres casos, per sota de la mitja dels homes.
• L’infart més comú entre la població dels 100 pacients estudiats és l’inferior, seguit de l’anterior i finalment, el lateral.
• El tabaquisme és molt freqüent (85%) entre pacients de menys de 50 anys que tenen un infart de miocardi i el creixement del tabaquisme en les altres dues poblacions és menor.
• La hipertensió igual que la dislipèmia és una malaltia proporcional a l’edat, i per tant, la població que més la pateix són els majors de 70 anys.
• La diabetis és una malaltia que sobretot la pateixen gent de 50 anys cap amunt i la diferència entre les dues altres poblacions és gairebé nul•la.
• L’infart lateral només apareix en pacients amb la funció ventricular normal o lleugerament deprimida.
• L’Stent farmacoactiu predomina en els pacients que pateixen diabetis i dislipèmia i de manera menys freqüent en els pacients amb hipertensió arterial.
• En els infarts inferiors són més comuns els Stents metàl•lics mentre que en els anteriors hi predominen una mica més els Stents farmacoactius.
Bibliografia:
- C. Rozman. Medicina interna(XVlll edición). Elsevier, Espanya