Sóc un cranc de riu de potes blanques,  altrament conegut com cranc de riu autòcton i el meu nom i cognoms és Austropotamobius Pallipes. Sóc una espècie de crustaci, parent de les gambes o els crancs de riu de mar, però,  enlloc de viure a l’aigua salada, m’agraden les aigües dolces i netes dels rius i rierols. Tinc el cos allargat i esvelt,  amb unes pinces al primer parell de potes fortes i robustes. Vaig néixer només fa quatre mesos al centre de reproducció de cranc de riu autòcton. 

Fa uns cinquanta anys els meus avantpassats vivien tranquils als rius i rieres d’aquí la Garrotxa, hi estaven tan bé i n’hi havia tants que fins i tot els humans els pescaven per menjar-se’ls. Tot i així hi havia un equilibri entre nosaltres, els humans i els rius. Però un dia tot va canviar quan van arribar a la zona uns altres crancs de riu que venien de molt lluny, els crancs de riu americans. Ells van començar a ocupar els espais on vivien els meus avis, però el verdader problema va ser que aquests crancs foranis portaven una malaltia provocada per un fong, l’afanomicosis, que a ells no els hi feia res però als crancs de riu de potes blanques sí i molts van morir.  Aquesta malura que s’anava escampant es sumava a que els rius s’anaven contaminant més i de la meva espècie cada vegada n’hi havia menys quantitat i en menys llocs. Els humans ara mateix diuen que sóc una espècie amenaçada i vulnerable, i per això els que volen cuidar-nos han creat els centres de cria.

És la casa on hem nascut molts de nosaltres i finalment arriba un dia on ens alliberen a on serà casa nostra! 

 

 

La setmana passada va arribar el dia que a mi i els meus companys ens van alliberar. La Fina, que treballa al centre de cria junt amb dos guardes rurals, em van posar a mi i uns cinquanta crancs més a una caixa fresqueta. Al cap d’una estona de moure’ns vam sentir els crits de nenes i nens plens d’emoció! Estaven acompanyats per la Tura, una docent d’un lloc que es diu Camp d’Aprenentatge de la Garrotxa i els hi explicava que aquell lloc on estàvem era ideal perquè hi poguéssim viure nosaltres. Ho havien comprovat tot: que tinguéssim bon menjar, bons refugis per amagar-nos i aigua neta i carbonatada per poder-nos construir nous vestits fets de calç. Quan van arribar al lloc de l’alliberament van obrir la caixa i vaig veure la cara dels nens súper feliços. Cada nen al seu torn agafava amb cura un cranc i el deixava a la vora del riu.

 

 

 

Finalment va tocar el meu torn! La Fina em va agafar i em va posar a les mans de la Bruna. Poc a poc em va deixar anar a l’aigua i vaig sentir una barreja de pessigolles i una sensació de llibertat. Finalment tornava a ocupar la casa dels meus avantpassats. Vaig sentir molt d’agraïment per tots aquests nens i nenes que ens estan ajudant a repoblar rius i rieres que alimenten l’esperança per la nostra espècie i perquè seguim podent gaudir d’uns rius nets i sans. 

 

 

 

 

 

 

 

 

Des del CdA Garrotxa aquesta tardor hem posat  el nostre granet de sorra per recuperar les poblacions de cranc de riu de potes blanques a la vall del riu Fluvià. L’activitat “Què li està passant al cranc de riu? pretén que l’alumnat conegui la problemàtica de l’espècie, què necessita per viure i què hi podem nosaltres fer ajudar-los. Volem felicitar els alumnes de 4rt de primària de l’Escola Escomes de Sant Jaume de Llierca per la seva implicació i entusiasme en cuidar i conèixer els rius i tots els seus habitants.