👉EDUCACIÓ INCLUSIVA: educació de qualitat per a tothom.
SISTEMA EDUCATIU INCLUSIU: comunitat educativa oberta a l’entorn.
SISTEMA/SOCIETAT INCLUSIVA: al llarg de tota la vida i en tots els àmbits.
1.UNA ESCOLA PER A TOTHOM
Parlar d’una escola per a tothom implica concretar els principis següents:
• El reconeixement de la diversitat com un fet universal.
• El sistema inclusiu com l’única mirada possible per donar resposta a tots els alumnes.
• La personalització de l’aprenentatge perquè cada alumne pugui desenvolupar al màxim les seves potencialitats.
• L’equitat i la igualtat d’oportunitats com a dret de tots els alumnes a rebre una educació integral i amb expectatives d’èxit.
• La participació i la coresponsabilitat per construir un projecte comú a partir del diàleg, la comunicació i el respecte.
• La formació del professorat per promocionar oportunitats de creixement col·lectiu i per desenvolupar projectes educatius compartits.
1.2 CULTURA, POLÍTIQUES I PRÀCTIQUES INCLUSIVES
1. La creació de cultures inclusives
2. L’elaboració de polítiques inclusives
3. El desenvolupament de pràctiques inclusives
RECURSOS:
- Sistema inclusiu
- Disseny universal i aprenentatge mòbil
- Les intel·ligències múltiples i els recursos per a la diversitat
- XXIV Jornada de reflexió. Consell Escolar de Catalunya: “La personalització de l’aprenentatge
- Participació i coresponsabilitat
- Oferta formativa
- Materials de formació en relació amb l’atenció a la diversitat
- Materials de formació en relació amb la formació interna de cent.
2. DEL PROJECTE EDUCATIU A LA PROPOSTA PEDAGÒGICA DE CENTRE: L’ORGANITZACIÓ I LA GESTIÓ
DEL CURRÍCULUM I DE LES MESURES EDUCATIVES
PROJECTES EDUCATIUS PER A TOT L’ALUMNAT – Projecte de direcció: L’equip directiu és l’òrgan executiu de govern del centre públic i les persones membres han de treballar coordinadament en l’exercici de les seves funcions. La direcció de cada centre públic pot proposar al Departament, en funció de les necessitats derivades del projecte educatiu i concretades en el projecte de direcció del centre, requisits de titulació i capacitació professional docent respecte de determinats llocs de treball docents a proveir pel procediment de concurs general.
UN MODEL PER ORIENTAR PROJECTES EDUCATIUS PER A TOTS: EL DISSENY UNIVERSAL DE L’APRENENTATGE (DUA)
RESPOSTA A LA INTERVENCIÓ: INTENSITAT DE MESURES I SUPORTS
IDENTIFICACIÓ DE LES NECESSITATS ESPECÍFIQUES DE SUPORT EDUCATIU
L’avaluació és una part integrant del procés d’ aprenentatge de tot alumne. Té una funció reguladora de tot el procés, ja que permet al docent decidir i adaptar les estratègies pedagògiques a les característiques de cadascun
dels alumnes i constatar-ne el progrés a mesura que avança en els aprenentatges.
ALUMNES AMB NECESSITATS ESPECÍFIQUES DE SUPORT EDUCATIU
Les necessitats específiques de suport educatiu s’identifiquen i s’avaluen considerant el funcionament de l’alumne dins el seu context educatiu, independentment de la seva condició personal i social, amb l’objectiu de proporcionar-li els suports necessaris per afavorir-ne l’aprenentatge en condicions d’equitat.
La descripció de les necessitats de suport educatiu s’ha de basar en les àrees de fortaleses de l’alumne, les competències prèviament adquirides i la modalitat d’aprenentatge més eficaç (visual, auditiva, cinestèsica), els reptes i desafiaments curriculars als quals s’enfronta i les condicions personals o socials que interfereixen en la seva capacitat d’aprendre.
El pla individualitzat és un document que recull les reflexions i la presa de decisions dels equips docents —amb la col·laboració de la família— sobre la planificació de mesures, actuacions i suports per donar resposta a situacions singulars i complexes de determinats alumnes.
S’adreça a aquells alumnes per als quals es considera que les mesures universals són insuficients per assolir-les competències bàsiques de l’etapa i els cal qualsevol de les mesures intensives. Excepcionalment, també necessiten un pla individualitzat aquells alumnes que per assolir les competències bàsiques requereixin mesures addicionals.
3. COMUNITAT EDUCATIVA I OBERTURA A L’ENTORN
LA COMUNITAT EDUCATIVA
Docents i professionals de suport educatiu
El nucli sobre el qual pivota tota l’acció educativa de la comunitat és l’alumne, però els pilars que sostenen tota l’organització i el coneixement pedagògic de la comunitat són els docents.
L’actitud del docent pel que fa a la inclusió és l’element essencial per crear valors inclusius a l’escola, i l’equip directiu, el motor d’aquesta creació, com a suport i model per als altres docents.
La construcció de relacions positives i significatives entre els docents, els professionals d’atenció educativa i els alumnes és un aspecte crucial per a la creació d’un bon clima de centre que sustenti els valors inclusius.
Coresponsabilitat de l’alumne i la família en el centre de tots els processos educatius
L’alumne i la seva família formen part de la comunitat i hi participen de manera proactiva perquè en són els principals protagonistes. Família i escola comparteixen un objectiu comú: l’èxit educatiu dels alumnes. Família
i escola són dos mons que necessiten reconèixer-se per fer un bon acompanyament als alumnes. Cal promoure la coresponsabilitat educativa entre totes dues institucions que permeti una acció coherent i coordinada i acompanyi els alumnes a ser partícips del món. La família, com a principal responsable del creixement i de la formació dels fills, està implicada conjuntament amb els centres educatius en la tasca educativa dels alumnes.
OBERTURA A L’ENTORN
Per poder potenciar l’èxit educatiu no podem considerar les famílies ni els centres educatius de manera descontextualitzada. En aquest sentit, sorgeix la necessitat d’estendre la relació família i escola a contextos més amplis, coordinant l’acció dels diferents agents educatius d’un territori en benefici de tots els nois i noies, com preveu el document Ofensiva de país a favor de l’èxit escolar en l’eix 9, que fa referència a la importància de les relacions de la comunitat educativa i de l’entorn, a fi de donar una resposta integral i adequada a les necessitats del context educatiu. Plans educatius d’entorn.
4. ITINERARIS PERSONALITZATS I ESCOLARITZACIÓ
El recorregut personal i singular de cada alumne és fruit de la interacció dels factors familiars, evolutius, d’aprenentatge, d’experiències viscudes i de l’entorn.
ITINERARIS PERSONALITZATS DES DE L’EDUCACIÓ INFANTIL FINS A LA TRANSICIÓ A LA VIDA ADULTA: Els processos d’orientació que garanteixin l’acompanyament de les famílies i l’alumne en la transició entre qualsevol de les etapes educatives són imprescindibles.
5.TREBALL EN XARXA
El treball en xarxa s’ha de concebre des de dues perspectives: el treball en xarxa dins el centre i el treball en xarxa amb els altres centres i serveis del territori.
La xarxa dins els centres:
A) EQUIP DOCENT
L’equip docent és el conjunt de professionals que acompanyen els alumnes en el seu procés de formació dins Centres ordinaris d’educació infantil, primària, secundària i formació professional d’un centre educatiu.
B) COMISSIÓ D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT (CAD)
En la Comissió d’Atenció a la Diversitat del centre participen l’equip directiu, els docents especialitzats en atenció a la diversitat (mestres d’educació especial, orientadors del centre, professors de pedagogia terapèutica, professors de l’aula d’acollida, professionals de la USEE), el psicopedagogs de l’equip d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) i els coordinadors o representants dels diferents equips docents o cicles, segons l’etapa educativa.
C) COMISSIÓ SOCIAL
Espai interdisciplinari que sorgeix de la Comissió d’Atenció a la Diversitat, en què es recullen les demandes detectades a l’escola o en altres serveis sobre problemàtiques socials que es manifesten, i que fa una anàlisi i reflexió per tal de consensuar la intervenció i establir un procés de seguiment.
D) XARXA D’ACOMPANYAMENT
En alguns casos, i molt especialment per a l’alumnat amb necessitats de suport educatiu addicional o intensiu, és indispensable el compromís i l’empoderament de l’alumne i la seva família en el mateix projecte educatiu.
La xarxa en el territori
A) CENTRES EDUCATIUS ESPECIALS PROVEÏDORS DE SERVEIS I RECURSOS
En el marc d’aquesta col·laboració i en coordinació amb els serveis educatius, els centres d’educació especial, com a centres proveïdors de recursos, desenvolupen programes específics de suport a l’escolarització dels alumnes amb necessitats educatives especials en els centres ordinaris.
B) SERVEIS EDUCATIUS
Els serveis educatius donen suport i assessorament als centres per a la realització efectiva dels seus projectes educatius. Segons l’especificitat de cada servei educatiu, el suport i l’assessorament recau en diferents àmbits
d’actuació: alumnes i famílies, docents, centre educatiu i territori.
C) XARXA TERRITORIAL DE SERVEIS D’ATENCIÓ A LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA
La xarxa territorial de serveis d’atenció a la infància i l’adolescència inclou serveis del Departament de Salut, del Departament de Benestar Social i Família, i dels ajuntaments i altres ens locals.
