Els canvis curriculars actuals requereixen d’una nova mirada envers l’avaluació, que esdevé fonamental per poder desenvolupar un currículum per competències i atendre la diversitat de l’alumnat. L’alumnat percep el que és important d’aprendre a partir del que el professorat valora, no tant amb paraules, sinó quan proposa activitats concretes per avaluar aprenentatges i quan aplica uns determinats criteris d’avaluació.
Quan es parla d’avaluació sovint es barregen les seves dues finalitats :
1-L’avaluació com a mitjà per regular els aprenentatges, és a dir, per identificar les dificultats i els errors i trobar camins per superar-los (avaluació formativa o formadora).
2–L’avaluació com a mitjà per comprovar què s’ha après i quantificar o qualificar els resultats d’un procés d’ensenyament-aprenentatge per tal d’orientar l’alumnat en els seus estudis futurs, i al professorat i a les persones que gestionen el sistema educatiu en els canvis a introduir, per acreditar aprenentatges, o per classificar o seleccionar l’alumnat.
1-L’avaluació vista des de la seva funció reguladora
Aprendre a avaluar-se és una de les condicions bàsiques per aprendre a aprendre, i per ser més autònom aprenent (i fent qualsevol activitat).
En el disseny d’una activitat d’aprenentatge caldrà planificar com es promou que l’alumnat “entengui per què no ho ha entès”, la qual cosa implica dedicar tant o més temps a l’avaluació-regulació de l’activitat que no pas a la seva realització inicial. Comporta un canvi de perspectiva, ja que no s’avalua l’alumnat, sinó les dificultats detectades, tot buscant entendre —professorat i alumnat— per què la primera producció (i, de vegades, la segona i la tercera) no estava prou bé.
Entre els molts instruments que afavoreixen aquesta reflexió trobem els diaris de classe. A través d’ells l’alumnat expressa el que creu que ha après i també les seves dificultats.
Identificar els obstacles i els errors i trobar camins per superar-los requereix temps per a l’autoreflexió, però aquest temps és el més útil perquè realment hi hagi aprenentatge i, en canvi, no hi ha temps més perdut que ensenyar quelcom sense que la majoria de l’alumnat corregeixi les seves dificultats.
Ens cal, per tant, revisar la concepció que tenen molts alumnes sobre com s’aprèn. En la realització d’una activitat és tan important avaluar com regular què s’ha fet, així com els processos aplicats per aprendre.
Desenvolupar la capacitat d’autoregular-se comporta:
A-Identificar i compartir els objectius de l’activitat (o conjunt d’activitats).
-Compartir objectius i (auto)regular la percepció que se’n té: No s’hauria de començar l’activitat si no queda clar per què es fa.També es pot fer i, una vegada realitzada, es discutirà quin ha estat el seu objectiu, o bé se li posarà un títol, o es redefinirà la pregunta que l’orientava.
B-Anticipar i planificar l’acció per realitzar la tasca.
-L’objectiu de tot procés d’ensenyament és que l’alumnat sigui capaç, quan es trobi davant d’un nou problema que exigeixi aplicar els coneixements apresos, d’anticipar i planificar les operacions necessàries per resoldre’l.
Uns instruments útils ideats per avaluar i regular aquesta capacitat són les bases d’orientació, anomenades així perquè la seva finalitat és que orientin l’alumnat en la seva tasca. Altres instruments que ajuden a aquesta planificació (i a la seva avaluació) són els esquemes, els mapes conceptuals, els diaris de classe o, senzillament, els resums a partir de respondre la pregunta “Què he après?”.
Per aconseguir superar les dificultats i errors detectats es poden utilitzar estratègies molt diverses:aprenentatge cooperatiu i entre iguals, organitzar una hora de “consulta”, pactar contractes de treball…
C-Compartir els criteris d’avaluació.
–Per analitzar la qualitat d’una producció és interessant distingir entre els criteris de realització i els criteris de resultats:
Els criteris de realització es refereixen als aspectes o operacions que s’espera que apliqui l’alumnat en realitzar una determinada tasca, ja sigui en explicar un fenomen, definir un concepte, resoldre un problema o dur a terme un procés d’investigació. De fet, els criteris de realització coincideixen amb els aspectes explicitats a la base d’orientació o al mapa conceptual.
Els criteris de resultats es refereixen a la qualitat amb que s’apliquen els aspectes definits en els criteris de realització i en fixen el seu grau d’acceptabilitat a partir de valorar-ne la pertinència, completesa, precisió, volum de coneixements, originalitat, etc.
Aquesta diferenciació ajuda a l’alumnat en el seu procés de regulació dels errors.
2-L’avaluació vista com a activitat per comprovar què s’ha après:
L’avaluació que es fa en finalitzar l’aprenentatge entorn d’una temàtica específica ha de ser de tipus competencial i s’han de poder identificar progressos en components específics de cada competència bàsica.
Relació entre els objectius d’aprenentatge competencials i els criteris (i instruments) d’avaluació
Els objectius d’aprenentatge i els criteris d’avaluació han de ser coherents i els instruments d’avaluació utilitzats han de possibilitar disposar de dades per valorar-ne el grau d’assoliment.
➡Per saber-ne més
Document Avaluar és aprendre realitzat per la Neus Sanmartí, professora emèrita de la UAB, i el Departament d’Educació.
És una revisió i actualització del que es va publicar ara fa deu anys amb el títol Avaluar per aprendre i que ha estat un dels grans referents en la tasca de la Xarxa Cb durant els últims cursos. Aquest és el vídeo de presentació del document.
Avaluar és aprendre – vídeo
avaluarésaprendre – document
