Els materials que presentem, la Caixa d’ésser viu i la caixa d’aire/vent, son fruit de la col·laboració entre el CESIRE i la FUB, amb la voluntat d’elaborar materials que es puguin deixar en préstec.

El proper 14 de maig tindrà lloc la V Trobada de Coeducació. Masculinitats… Parlem-ne! a la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB.

Us compartim l’informe “Reimaginem junts els nostres futurs. Un nou contracte social per a l’educació” pren el relleu a l’informe Delors de 1996 i reformula el per a què, el què i el com de l’aprenentatge.

Engeguem la campanya Biblioteca oberta. Una campanya pensada per:
– Difondre bons exemples de funcionament de BE de centres educatius.
– Crear xarxa de biblioteques escolars.

Les xarxes s’han convertit avui en dia en la forma organitzativa més important del nostre temps, fent un nou gir a l’activitat de la societat en general, i en particular dels centres educatius i del desenvolupament personal i professional del professorat.

La informació referent als programes d’innovació pedagògica, les places disponibles, així com els models i documentació necessària per a participar d’acord a les resolucions de cada programa d’innovació, estarà disponible al respectiu espai del programa al portal de centres segons correspongui, en el portal de centres del Departament.

Els programes d’innovació pedagògica que ara obren convocatòria per al curs 2022 – 2023 són

L’avaluació formativa, tal com l’hauríem de concebre avui dia, no consisteix només en valorar el progrés en l’aprenentatge, per part d’un alumne, des d’un punt de vista quantitatiu i qualificador. En qualsevol cas, aquest tipus d’avaluació hauria de coexistir, sempre, amb un altre tipus d’avaluació. I és el tipus d’avaluació que permet que l’alumne sigui conscient en tot moment de cap on va (què ha d’aprendre), on es troba (com ho està fent), i com podrà arribar-hi (què li caldrà fer), tal com afirma l’investigador i divulgador científic Héctor Ruiz.

Proposem un diàleg obert sobre els malestars emocionals en la població infanto-juvenil. Comptarem amb la participació de pediatres d’APS, professionals de Salut Mental i del projecte Konsulta’m i amb joves d’un centre de secundària del barri. 
La pandèmia ha provocat una afectació transversal a tota la població que també de forma molt extensiva ha generat malestars emocionals. Malestars molt evidents en la població juvenil. Una realitat incomprensible, que els ha desbordat i ha trencat les seves rutines, les seves relacions habituals i els vincles. Aquesta fractura ha estat un factor contribuent en els malestars i situacions clíniques que avui observem. En una etapa del desenvolupament en la que el cos cobra una gran importància, l’absència de significat i relat en aquesta població provoca sovint que els malestars s’expressin i recaiguin en el cos.