Títol: Mostres de subjectivitat al periodisme esportiu
Autor/a: Mar Repiso Anoro
Tutor/a: Andreu Daura
Modalitat: Humanitats i Ciències Socials
Àrea: Periodisme
Centre: Ins Ramon de la Torre
Localitat: Torredembarra
Objectius:
- Tractar i comparar els mitjans de comunicació de premsa esportiva.
- Veure clares mostres de subjectivitat als mitjans.
- Consultar la situació amb un especialista del tema: un periodista esportiu.
Hipòtesi:
L’objectiu d’aquesta investigació és tractar els mitjans de comunicació a través de la comparació, partidaris de la propagació d’aquesta febre futbolística. Són els diferents tipus de mitjans informatius partidaris reals de la passió per l’esport o els empeny la rivalitat amb la resta de la premsa? És objectiva la imatge i els titulars que donen? És el periodista esportiu, que només informa, l’únic culpable de l’existència de subjectivitat o és el mateix aficionat qui sent ànsia per llegir només el que desitja? És exigent el consumidor de premsa esportiva a l’hora de triar d’on vol informar-se?
El procés:
1. Recerca i comparació de pistes d’àudio, opinions, portades i mostres visuals, programes o articles.
2. Redacció del treball.
3. Creació d’enquestes i entrevistes. Anàlisi de l’opinió de les persones.
4. Conclusions.
Conclusions:
Després d’haver finalitzat la recerca de mostres de subjectivitat al periodisme esportiu, s’ha aconseguit diversos resultats i s’ha arribat a les conclusions desitjades.
És significant, però, com a través de la investigació de només algunes mostres dels centenars que podem trobar dia a dia al periodisme es pot arribar a una conclusió clara i genèrica: trobar-nos de front amb la subjectivitat periodística és inevitable.
Partint de la base general del fet que qualsevol persona sap que la premsa, la televisió o la ràdio no són imparcials, s’ha pogut aprofundir més en el tema per tal d’acabar de confirmar que els mitjans de comunicació són totalment subjectius. Des d’un començament s’han cercat pistes d’àudio, opinions, portades i mostres visuals, programes o articles i aquests han estat comparats i analitzats. Ara bé, s’han pogut resoldre satisfactòriament els dos grans objectius del treball?
Per una banda, després d’haver comparat més d’una desena de mostres periodístiques esportives i haver consultat un periodista d’aquest àmbit, el resultat ha estat l’esperat. De totes les fonts analitzades han sortit exemples de parcialitat, i fins i tot, el mateix periodista ens ha admès que l’objectivitat no existeix.
D’altra banda, havent consultat el mateix consumidor de periodisme esportiu – les persones enquestades -, s’ha pogut veure aquesta ànsia per part de l’espectador per veure, escoltar o llegir el que aquest desitja, i a més, s’ha admès que la persona és un ésser que busca i estima la polèmica, i per tant, un ésser a qui li agrada que el periodista li ofereixi debat i controvèrsia.
Per tal de desenvolupar i oferir una millor recerca que la presentada, us convido a consumir qualsevol dia, durant una estona del vostre temps, alguna mostra de periodisme esportiu. Encendre la televisió per veure un programa esportiu o posar la ràdio per escoltar una retransmissió us oferirà algunes mostres més de les exposades anteriorment.
Amb Mostres de subjectivitat al periodisme esportiu he après a investigar, cercar, analitzar, pensar i organitzar. M’ha donat l’oportunitat de desenvolupar les meves aptituds d’estudiant, investigant sobre un tema interessant, que trobem al nostre dia a dia. M’ha introduït durant una petita estona d’entrevista a l’apassionant món del periodisme esportiu i he pogut escoltar l’opinió d’un dels tants periodistes que han hagut de patir les conseqüències d’aquesta increïble i dura professió. Potser un dia aquestes persones puguin ser considerades i tractades d’una millor manera, tenint millor prestigi i rebent més respecte. És clar, no deixa de ser una idea i consideració personal independent dels resultats de la recerca.
