Petjada de carboni

SE Tgnès10/03/19  

Júlia Rovira DuchTítol:          Petjada de carboni de l’Institut Antoni de Martí i Franquès
Autor/a:     Júlia Rovira Duch
Tutor/a:      Pilar Garcia
Modalitat:  Ciències i tecnologia: Cientificotècnic
Àrea:          Biologia ambiental
Centre:       Ins Antoni de Martí i Franquès
Localitat:   Tarragona

Objectius:
  1. L’objectiu d’aquest treball és determinar les emissions de gasos d’efecte hivernacle generades per l’institut Antoni de Martí i Franquès, i proposar actuacions de reducció de les emissions i conseqüentment de la petjada de carboni.
Hipòtesi:

La petjada de carboni per alumne i any, es compararà amb altres centres per poder determinar si aquesta és superior, similar o inferior a altres centres educatius. La hipòtesi de partida és que la petjada de carboni per alumne i any serà similar o inferior, ja que es tracta d’un centre educatiu molt gran amb un elevat nombre d’alumnes, per tant les emissions quedaran més repartides.

El procés:

El càlcul de la petjada de carboni s’ha realitzat per fases: identificació de l’organització, definició dels límits organitzatius i operacionals, identificació de les principals fonts d’emissió, recopilació de dades i establiment dels factors d’emissió, càlcul de les emissions, discusió i presentació dels resultats. La petjada de carboni s’ha calculat prenent com a límit temporal l’any 2017, i límit espacial el nostre centre educatiu. Pel que fa als límits operacionals, s’han contemplat les emissions dels abasts 1, 2 i 3 del Greenhouse Gas Protocol.
Com a dificultats s’haurien de destacar algunes incerteses en el càlcul de la petjada de carboni, sobretot la mobilitat, ja que es desconeix amb exactitud el medi de transport emprat pels alumnes.

Conclusions:

La petjada de carboni de l’Institut Antoni de Martí i Franquès, ha sigut de 295,34 tones CO2 eq durant l’any 2017 (establert com a any base o de referència), i de 0,24 tones CO2 eq per alumne i any.
La font emissora de gasos d’efecte hivernacle amb una major contribució a la petjada de carboni de l’institut és la mobilitat, amb un 41% de les emissions (121 tones de CO2 eq/any), seguida de la construcció de les edificacions, amb un 24% (71 tones CO 2 eq/any) i de l’energia elèctrica, amb un 19% (56 tones CO2 eq/any).
El càlcul de la petjada de carboni comporta tot un seguit d’incerteses, destacant sobretot la mobilitat, ja que es desconeix amb exactitud el medi de transport emprat per part de l’alumnat. És per això que s’ha fet una estimació basada en les dades obtingudes a partir de les adreces d’un grup control de cada nivell, que ens ha proporcionat la informació de com arriben a l’institut. A partir d’aquí, hem pogut fer l’estimació tenint en compte els cursos de referència i l’anàlisi d’adreces de tots els alumnes de l’institu mitjançant paràmetres establerts al treball en funció de l’adreça.
La petjada de carboni per alumne i any de l’Institut Antoni de Martí i Franquès és lleugerament inferior a la resta d’instituts comparats, cosa que confirmaria la hipòtesi inicial. Tot i així hauria estat interessant haver trobat dades de més instituts per poder establir aquesta comparativa de manera més real i fiable.
Encara que és trobi lleugerament per sota de la mitjana, s’han de realitzar actuacions de reducció de les emissions dels gasos d’efecte hivernacle vinculades a l’institut, ja que qualsevol actuació que es realitzi per a reduir la petjada de carboni, no serà una actuació en va, sinó que serà una contribució a nivell global per a millorar l’estat del planeta i aportar així el nostre gra de sorra per a intentar contribuir menys a l’efecte hivernacle.
És per això que en el present treball es descriuen una sèrie de propostes per a la reducció d’aquestes emissions: la substitució del gas natural per biomassa com a combustible, la substitució de l’enllumenat existent per enllumenat amb tecnologia LED, ús de cisternes amb opció de doble descàrrega, consum de paper reciclat i per últim actuacions per a reduir la mobilitat com utilitzar més el transport públic o compartir vehicle entre d’altres. Degut a que la mobilitat comporta les emissions més elevades, en alguns centres educatius s’han començat a posar en marxa actuacions per aconseguir una mobilitat més sostenible.
El càlcul de la petjada de carboni en anys successius en comparació amb l’any base permetrà comprovar si les propostes plantejades anteriorment es compleixen.
Un cop finalitzat aquest treball crec que seria necessari que tots els instituts de Catalunya calculessin la seva petjada de carboni i establissin així “l’any base”, a partir d’aquí que cada centre proposes una sèrie de mesures per disminuir les seves emissions. Aquest estudi conjuntament amb les propostes que s’hi plantegessin, haurien d’arribar a tot l’alumnat, ja que d’aquesta manera podrien tenir l’oportunitat de contribuir a les reduccions de gasos d’efecte hivernacle i prendre consciència de que les seves accions, per molts petites i insignificants que semblin també tenen conseqüències.

Llocs Web:
Presentació: