Resultats esportius

SE Tgnès20/02/19  

Jordi Albert Ribas GonzálezTítol:          Resultats esportius: fruits de l’esforç i el talent o del poder financer?
Autor/a:     Jordi Albert Ribas González
Tutor/a:      Anna Martínez Vives
Modalitat:  Humanitats i Ciències Socials
Àrea:          Economia
Centre:       Ins Fontanelles
Localitat:   Les Borges del Camp

Objectius:
  1. Conèixer el funcionament econòmic de l’NBA i del futbol europeu.
  2. Relacionar les dades dels guanyadors de cada competició amb la informació obtinguda respecte els models de negoci, per determinar quin model facilita que un campionat sigui més competitiu que l’altre.
  3. Saber quin dels dos és més sostenible a llarg termini.
  4. Estudiar la teoria sobre si una igualtat de recursos garanteix una igualtat d’oportunitats.
Hipòtesi:

Elaborar una anàlisi contraposada de dos models de negoci esportius per demostrar quin dels dos models fa que un campionat sigui més competitiu, pel fet de que hi ha més equips amb possibilitats de guanyar-lo i que, per tant, garanteix un major espectacle.

El procés:

El primer que es va fer va ser recollir tota la informació possible mitjançant la lectura de dos llibres, recerca de webgrafia i les entrevistes realitzades a diverses persones relacionades amb l’àmbit del treball, com són els periodistes esportius Jordi Robirosa, Jordi De Mas i Bernat Soler, els dos primers especialitzats en bàsquet i el tercer en futbol; l’advocat Daniel Codina que treballa pel Girona FC com a Senior Partnerships Manager; el director de comunicació de l’NBA a Espanya Ignasi Castelló; i a Arcadi Oliveres com a opinió en clau econòmica.
Un cop recopilada tota la informació, es va començar a redactar tota la part teòrica i, al acabar, es va preparar tota la informació recollida per elaborar la part pràctica en taules, per a ordenar-la i fer l’anàlisi comparativa.
S’ha seguit aquesta metodologia perquè primer de tot es necessitava trobar tota la informació possible per a elaborar el treball, que s’havia de començar per la part teòrica per explicar i aclarir tots els conceptes abans de passar a la part pràctica, on tota la part teòrica explicada s’analitza contraposant els dos models.

Conclusions:

A partir de l’anàlisi de la informació obtinguda, de les entrevistes realitzades i les dades exposades, es pot concloure que en les principals lligues de futbol europeu, un reduït nombre de clubs tenen accés a uns majors ingressos econòmics que repercuteixen directament en els èxits esportius, amb una major quantitat de títols respecte la resta d’equips participants.
Aquest fet, però, no es produeix en l’NBA ja que les limitacions salarials a les que estan sotmesos tots els equips que hi participen reverteixen en una major competitivitat, i, per tant, hi ha més equips que tenen opcions reals de guanyar el títol per més que no siguin els que més recursos econòmics destinen a pagar salaris.
Cal tenir en compte també que l’NBA és una competició que paga salaris molt elevats als seus jugadors, i que aquesta competició havia dominat aquest aspecte a nivell mundial fins que el FC Barcelona i el Real Madrid els van superar, pagant de mitjana als seus jugadors actualment més de 13M$ i més de 10M$, respectivament.
Un altre aspecte rellevant que permet als equips de l’NBA ser més competitius és el Draft, un sistema que ajuda als equips amb pitjors resultats a obtenir els millors jugadors joves provinents de les universitats i del bàsquet mundial per evitar que franquícies més grans o amb més recursos econòmics aconsegueixin els seus serveis a causa d’aquest avantatge financer, com passa en el cas del FC Barcelona, Real Madrid, i tots els clubs de futbol més grans i poderosos del món.
Seria convenient que en el futbol europeu s’introdueixin alguns canvis respecte el funcionament econòmic, no només per intentar garantir una millor competitivitat i espectacle entre tots els equips, sinó també per garantir una major solvència econòmica i evitar els deutes i riscos de la inflació continuada i permanent del preu dels jugadors i dels seus salaris.
Així doncs, es pot afirmar que la hipòtesi es compleix: una major igualtat i disposició de recursos garanteix un major nombre d’oportunitats respecte la resta. En les competicions esportives es veu de forma molt notòria, i si no s’introdueixen elements correctors per donar majors oportunitats al conjunt de participants d’una competició per fer-la més equitativa, la gran majoria de vegades continuaran guanyant els mateixos, com estem acostumats a veure en el futbol espanyol i europeu.

Bibliografia:
  • José María Gay de Liébana. La gran burbuja del fútbol. Conecta
  • Thomas Piketty. L’economia de les desigualtats. Edicions 62
Llocs Web:
Presentació: