La tecnologia de la bioremediació

Elisa Solà MartínezTítol:          La tecnologia de la bioremediació
Autor/a:     Elisa Solà Martínez
Tutor/a:      M. Pilar Pérez
Modalitat:  Ciències i tecnologia: Cientificotècnic
Àrea:          Biotecnologia
Centre:       Ins Cambrils
Localitat:   Cambrils

Objectius:
  1. El primer objectiu del treball va ser buscar un tema del meu interès.
  2. Trobar una forma de fer divulgació sobre aquest tema.
  3. Contactar amb una experta.
  4. Investigar sobre l’estat de contaminació del meu trosset del món, Catalunya.
Hipòtesi:

Potser la bioremediació és la solució de la contaminació.

El procés:

Un cop decidit que el tema del meu treball havia d’estar relacionat amb la bioremediació, vaig començar a investigar i me’n vaig adonar que hi havia molt poca informació en català. Això, més el fet que en el moment quan familiars i amics em preguntessin pel meu treball no sabessin de què estava parlant, em va ajudar a trobar quin havia de ser el segon objectiu del meu treball: Trobar una forma de fer divulgació sobre aquest tema. Així que vaig decidir confeccionar una pàgina web.
A partir del segon objectiu van començar a arribar les complicacions, en primer lloc va ser com aprendre a crear la pàgina web, així que vaig cercar fins trobar una pàgina web gratuïta per poder dur a terme el meu propòsit que fos senzilla d’utilitzar i vaig trobar Wix.com. Un cop confeccionada la pàgina web, em vaig adonar que era molt difícil de trobar-la i la solució que em donava Wix no s’ajustava al meu pressupost, així que vaig estar buscant solucions. Finalment, vaig comprar un domini “bioremediació.es” i ara ja es més fàcil trobar la web. A més a més, volia que la meva pàgina web fos una pàgina interactiva, per tant vaig afegir-hi un vídeo i un petit formulari perquè els visitants de la web poguessin autoavaluar els seus coneixements.
Fer únicament la pàgina web no em convencia, així que vaig estar pensant altres idees. La que em cridava més l’atenció era poder fer un experiment al laboratori per això vaig contactar amb diversos laboratoris i tot i que en un principi anava anar a “Somvital” una empresa d’Aragó, finalment per temes de seguretat no vaig poder realitzar la pràctica. Quan em van dir que no, ja era massa tard per buscar un altre laboratori, així que vaig seguir pensant en el que podia fer.
Va ser llavors quan vaig contactar amb Maria Teresa Vicent Huguet, Enginyera Química, Biològica i Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona, i vaig poder
fer-li una entrevista sobre el tema. Fet que em va ajudar a tenir els conceptes més clars i a entendre quin paper tenia la bioremediació a Catalunya. Gràcies a ella vaig poder tenir una visió més professional sobre el tema i vaig resoldre alguns dubtes que no m’havien acabat de quedar clars.

Conclusions:

La primera pregunta que em feia al començament del treball és si la bioremediació és la solució per acabar amb la contaminació?
Bé, la resposta és una mica més complexa que un sí o un no. En primer lloc, s’ha de tenir en compte que la bioremediació és una tecnologia que es pot utilitzar estrictament en casos on el contaminant sigui biodegradable, així que a primera vista no és la solució per acabar amb la contaminació.
Tot i així, és una tecnologia amb molt de potencial degut als seus baixos costos, al seu alt rendiment, al ser una tecnologia respectuosa amb el medi ambient i per la gran diversitat d’organismes que la poden realitzar, des de bacteris fins a plantes.
Com tota tècnica té els seus desavantatges, entre d’ells l’alta especificitat dels organismes per a cada contaminant. Des del meu parer, no és un problema molt greu, ja que avui en dia s’està estudiant molt aquesta tècnica arreu del món i ja es coneixen moltes espècies útils. A més a més, per trobar microorganismes que puguin degradar contaminants, en molts casos, ja estan en aquell establiment i l’únic que s’ha de fer estimular-los o afegir-ne més.
Tot i els avantatges generals de la bioremediació hi ha tècniques que són més efectives, com ara totes les relacionades amb processos in situ, ja que aquestes són menys perilloses, més econòmiques i més senzilles. A més a més, hi ha organismes que s’utilitzen més que altres, no es pot dir que són més efectius ja que cada organismes és útil per un cas en concret, però si que podem afirmar que els més utilitzats són els microorganismes. Dins dels microorganismes, els bacteris són els més emparats degut a l’ampli coneixement que tenim d’ells. Els bacteris que utilitzem més són eñs Bacteris Pseudomones transgènics i el bacteri Deinococcus radio durans.
El meu segon objectiu del treball, era investigar sobre l’estat de contaminació dels sòls a Catalunya i veure quin paper hi jugava la bioremediació. Doncs la situació del sòl, com arreu del món, ha empitjorat des de la Revolució Industrial, per les indústries i el que comporten. Així que les zones que tenen més indústries, Barcelona i Tarragona,

tenen els sòls en pitjor estat. Les lleis cada vegada s’han anat fent més restrictives però encara queda molta feina per endavant. Respecte a la bioremediació a Catalunya, no està tan desenvolupada com en altres països degut al desconeixement tècnic i sobretot a la poca disposició de les empreses a fer un canvi, segurament degut a que en aquesta societat tot ho volem ràpid i al moment sense dedicar-li el temps, i la bioremediació necessita temps.
En quant a la metodologia, realitzar aquest treball m’ha aportat molts més coneixements dels que m’esperava, he après a rendibilitzar el temps de la millor forma possible, saber triar les fonts d’informació adients, estructurar correctament un treball, confeccionar una pàgina web, fer enquestes i entrevistes…
A nivell personal, puc dir que aquest treball m’ha ajudat a créixer com a persona, ja que m’ha donat més informació sobre el tractament del medi ambient, que és un aspecte fonamental a la meva vida. També m’ha fet entendre que a la vida no tot és el que tu vols, que sorgeixen imprevistos i s’ha de tenir la paciència i tranquil·litat per saber actuar de la millor forma possible i poder o solucionar-los o tirar endavant i pensar en una altra alternativa.
Per acabar, com a conclusió final del treball, tot i que hi hagin mil maneres de tractar i remeiar un sòl, al final el que cal és no contaminar, fer les coses bé des d’un principi, perquè ja ho diu la dita:
“Val més prevenir que curar”

Bibliografia:
  • Juan Manuel Sánchez Yáñez. Biorremediación. Estrategias Contra La Contaminación Ambiental.. Libros En Red, 2013
Llocs Web:
Presentació: