Una escola lliure d’especisme

Títol:          Una escola lliure d’especisme
Autor/a:     Duna Canals Trepat
Tutor/a:      Víctor Carrera Closas
Modalitat:  Humanitats i Ciències Socials
Àrea:          Llengua
Centre:       Ins Martí l’Humà
Localitat:   Montblanc

Objectius:

1. Conscienciar la societat i començar a donar visibilitat a aquesta filosofia de vida: el veganisme.
2. Ajudar aquelles persones que volen donar el pas al veganisme.
3. Realitzar un manual per lliurar a les escoles, i que aquestes es sentint preparades quan es trobin amb un infant vegà a classe.
4. Donar substitucions alternatives a les lliçons tradicionals dins l’aula (menús, cançons, contes o jocs on els animals surten sempre perjudicats).

Hipòtesi:

Pot un infant vegà ser educat sense que es senti desplaçat?

El procés:

El meu treball es divideix en dues parts. Una primera part més teòrica i una segona més pràctica.
Quant a la primera, crec que era útil i necessària. Així ho dic perquè consta d’una definició del què és aquesta filosofia de vida, un breu historia per arribar a conèixer els seus inicis, una explicació, i en part una ajuda, per aquelles persones que, com jo. es van iniciar al seu moment al veganisme o volen iniciar-se. És informació a nivell nutricional per tal de desmentir els típics mites “si ets vegà et falten nutrients”. I finalment, per acabar d’arrodonir aquest part teòrica, ens trobem amb el medi ambient. En un inici pot semblar que no hi té cap relació. Però realment és impactant el gran malbaratament de menjar, d’aigua i d’emissions de gasos d’efecte hivernacle que una dieta no vegana comporta.

Pel que fa la part pràctica, aquesta ha estat la part essencial del meu treball. Gracies a ella i la quantitat d’informació rebuda ha sigut possible la creació de l’apartat dels infants vegans a les escoles i del manual. Aquesta consta d’unes entrevistes que m’han ajudat a veure que realment a les escoles fa falta un anàlisi del contingut a explicar i del material utilitzat. També ens hem trobat amb una part més propera a les escoles. En aquest punt queda clar que és possible educar infants vegans i la hipòtesi s’afirma. Ha estat fàcil buscar substitucions per a cada cançó o conte especista (on un infant vegà no entendrà perquè s’aplaudeix la mort del llop), així que es pot aplicar a les aules. Agafat de la ma d’aquest treball ve el manual. El fruit que esperava treure’n, aquest afavorirà el moment que les escoles es trobin amb un infant vegà, i permetrà que les famílies veganes estiguin còmodes. Si aconseguia aquest objectiu, la hipòtesi s’afirmava i el meu treball prenia sentit.

Conclusions:

Viure amb aquesta filosofia de vida és essencial per poder viure de manera saludable amb tu mateixa i per evitar tot sofriment o maltractament animal; per viure amb llibertat i respecte. Les conclusions són el moment per demostrar que tota la recerca ha servit per confirmar la hipòtesi plantejada en un inici. Durant el treball he pogut anar deixant plasmada tota la informació i aquest ha anat prenent forma.
M’hagués agradat respondre que sí des d’un inici a la frase entorn el meu treball s’ha basat: «Pot un infant vegà ser educat sense que es senti desplaçat» , però em faltava fer una bona recerca d’informació per poder demostrar-ho. Cal recalcar, perquè no quedi en l’oblit, que aquest també és un treball a nivell de conscienciació. Ja és hora de començar a donar visibilitat a aquest món tan amagat.

En la primera part del treball es tracta molt a nivell de filosofia de vida (informant del què és i tot el que comporta) i de consciència, per fer-la despertar. Fer veure que una dieta vegana no nomes és sinònim de respecte sinó també de cura del medi ambient. Penso que amb aquest apartat molts poden fer el clic de consciència.
Després hem arribat a la part pràctica on les entrevistes sinceres m’han donat molta confiança i esperança pel canvi, per continuar lluitant i creant el meu treball. Finalment, i després de veure i crear tots els apartats vaig donar-me compte que: «és possible educar un infant vegà i que no es senti desplaçat». És possible perquè tot el que he anat plantejant com a canvi existeix, i això significa que pot ser present a les aules. Només fa falta informació, conscienciació i una mica més d’empatia.

Arribar a aquest punt és arribar a una gran meta per a mi. Quan vaig començar aquest treball tenia moltes inseguretats, tenia por que no quedés com esperava o que no agradés. La segona és més subjectiva, per gustos colors, però la primera sí: estic molt contenta de la feina feta i dels resultats obtinguts. Quan vaig teclejar les primeres paraules no tenia tan clar que hi hagués tanta informació que desconeixia, pensava que ja era partícip de molta, realment me’n faltava gran quantitat per conèixer. Però tota la que he conegut, fins el moment, ha estat per acabar amb uns resultats desitjats; veure que sí que l’educació pot ser lliure d’especisme.
Puc assegurar que no ha estat un treball obligat, potser és aquest el motiu pel qual m’ha sigut tan fàcil connectar-hi. Accepto que aquest treball m’ha fet madurar com a persona. He hagut d’anar buscant contactes per anar enriquint-lo i poder aconseguir-lo de la mateixa manera que l’havia imaginat. La perseverança ajuda, i aquesta barrejada amb implicació i inspiració donen grans fruits.

Bibliografia:

• RODRÍGUEZ, Jenny. Vive vegano. Una guía sobre ética animal y alimentación vegetal. Diversa Ediciones
• MARTÍNEZ ARGÜELLES, Lucía. Vegetarianos con ciencia.. Editorial Arcopress
• DE LA PAZ, Joseph. Educar niños veganos en un mundo especista: guía para padres.

Llocs Web:

• Botiga online Dekimba
• Historia del veganisme
• Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació (Malbaratament de l’aigua)
• Ets el que menges
• Dime que comes

Presentació:

Fotos: