Cultiu hidropònic

Títol:          Cultiu hidropònic amb llavors de tomàquet i enciam en aigües de la depuradora de l’Espluga de Francolí
Autor/a:     Andrea Pignatelli Espejo
Tutor/a:      Paco Chanzà
Modalitat:  Ciències i tecnologia: Cientificotècnic
Àrea:          Biologia ambiental
Centre:       Ins Narcís Oller
Localitat:   Valls

Objectius:

1. Conèixer en profunditat el cultiu hidropònic i els seus avantatges i desavantatges respecte a el mètode tradicional.
2. Construir una maqueta apropiada per al cultiu.
3. Analitzar les aigües provinents de la depuradora de l’Espluga de Francolí i afegir els nutrients necessaris per a assegurar la supervivència de les tomaqueres i enciams.
4. Control de plagues i paràmetres ambientals.
5. Possible comercialització del nou mètode.

Hipòtesi:

El cultiu hidropònic amb aigües sortides d’una depuradora resulta més efectiu que el cultiu tradicional?

El procés:

Un cop vaig tindre tots els materials i estris es va iniciar la construcció del sistema:
1- Es van tallar els tubs de PVC amb una serra de la següent manera: dos d’un metre i l’altre de quaranta centímetres.
2- Per fer els forats al centre (quatre a cada costat dels dos tubs d’un metre) ens hem
d’ajudar d’un regle per situar-lo, i, un cop marcat amb un permanent perforar-los amb un trepant de corona de 20 mm de diàmetre.
3- Encaixar els tres tubs als colzes de 90 graus.
4- Fer un forat als dos taps de PVC per ficar una presa de mànega.
5- Amb la malla de 1m² fabricar vuit filtres per ficar als forats fets prèviament. Per tal que no se surtin, es va enganxar la part visible de la malla amb cinta aïllant.
6- Ara és hora del muntatge sobre els seus suports. S’han de lligar amb una corda bastant resistent als dos cavallets de fusta i inclinar una part cap avall, així l’aigua no es quedarà aturada al mig. Després connectar la bomba amb la mànega del primer tub, formant així un circuit perfecte.
Un cop fet el muntatge, es van plantar els planters tant en la maqueta com en una torreta. Van ficar-se quatre taps de fertilitzant al cultiu hidropònic i després es vaig regar la torreta del tradicional.
Problemes:
El problema més important van ser plagues d’erugues, més específicament d’erugues ‘’plusia’’. Una espècie bastant comuna en horts que apareix durant els últims mesos d’estiu (agost-setembre) i que s’alimenta principalment de fulles d’albergínia, carabassó, enciam, meló, tomàquet, síndria…
Vam intentar allunyar-les mitjançant uns remeis casolans que la meva àvia sabia. Primer vam provar amb l’all: vam esclafar uns quatre dents d’all i els vam repartir per les plantes. Els primers dies van funcionar, però al cap d’unes setmanes aconseguien esquivar els trossos d’all i van continuar envaint els cultius. Així doncs vam decidir utilitzar un altre remei més líquid perquè fos més difícil evitar-lo, i vam canviar l’all per una dissolució de sabó de vaixella i aigua. Els vam ficar a un polvoritzador d’aigua i vam ruixar totes les plantes, amb compte de no passar-se de sabó i fer-les malbé.
Aquest mètode va aconseguir allunyar-les permanentment, no obstant va ser l’excés de calor el que va provocar l’assecament i mort dels cultius.
Un altre problema fou les altes temperatures a que estaven sotmeses les plantes.Això va provocar que ambdós cultius s’assequessin, no obstant el cultiu hidropònic es va assecar menys i més lentament que el tradicional.

Conclusions:

Un cop realitzada la pràctica es pot posar en evidència com el cultiu hidropònic en aigües sortides d’una depuradora és molt més efectiu que el tradicional, ja que com hem pogut veure en els gràfics i taules presenta molts més avantatges envers l’altre tipus de cultiu.
El cultiu hidropònic creixia més de pressa, tenia més resistència amb les plagues i el fruit era més dolç.
També, en el cultiu hidropònic es consumeix menys aigua, a diferència del que en un primer moment es pugui pensar. Això és a causa que l’aigua del primer es va reutilitzant a mesura que passa per les plantes, en canvi l’aigua del cultiu tradicional és absorbida per les plantes cosa que fa que no es pugui tornar a recuperar.
Això sumat a què en aquest treball de recerca s’ha utilitzat aigua provinent d’una depuradora, no faria més falta l’ús d’aigua neta a l’agricultura.
Tot i això, el cost dels materials per a la construcció, la bomba d’aigua i el fertilitzant era bastant elevat en comparació amb els materials necessaris per al cultiu tradicional (terra adobada, una torreta i aigua bàsicament). Encara i així però, la relació qualitat-preu és notablement més bona.
Respecte al tipus de plantes escollides, és necessari dir que les tomaqueres són molt més fàcils de cuidar, tenen més resistència a la llum solar i creixen més de pressa. En canvi els enciams són més difícil de mantenir, ja que tenen més necessitats que l’altre tipus de plantes.
Per tant i com a conclusió final, s’ha demostrat que es podria comercialitzar el cultiu hidropònic amb aigües sortides d’una depuradora. Podria ser útil en zones on l’aigua no sigui abundant o fins i tot per a expedicions espacials a altres planetes, tal com diu un article situat als annexos.

Llocs Web:

• -Cada català consumeix 183 litres d’aigua cada dia, la quarta comunitat en consum de l’Estat. TV3 Notícies, 03/08/2005.
• – FOLDS, Evans. The history of hydroponics, where did hydroponics come from? Medium environment, març del 2010.
• PÜTZ, Petra, enginyera química del Departament d’aplicació al laboratori de Hach, Lange. Eliminación y determinación de fosfato. Interempresas.net,16-02-2010.
• Anònim. Caracterización en aguas residuales. Aula virtual, sense data de publicació visible.
• BUECHEL, Troy. Ammonium Toxicity. Promix, 12 de septembre del 2017.

Presentació:

Fotos: