«La UOC pot convertir-se en la primera universitat a aconseguir l’accessibilitat completa a Espanya i Catalunya»
Khadija Ftah: «El que més es demanda en periodisme són professionals que dominin l’anàlisi de dades»
Graduada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), actualment Khadija Ftah està finalitzant el nostre màster universitari de Periodisme i Comunicació Digital: Dades i Noves Narratives. Abans va realitzar pràctiques en la fundació Ulls del Món i va treballar un parell d’anys com a periodista col·laboradora a Inèdit Magazine, una revista d’educació, innovació i tecnologia.
Per Marian Antón
«Animo totes les persones amb discapacitats sensorials a participar en aquesta breu enquesta, que té com a propòsit treballar per a un món més accessible»
Per què vas triar el màster universitari de Periodisme i Comunicació Digital: Dades i Noves Narratives?
Fa un parell d’anys vaig decidir avançar en la meva educació i vaig optar per cursar aquest màster després de diversos mesos de recerca i reflexió. El periodisme i la comunicació digital sempre m’han cridat l’atenció, ja que des de molt petita les meves dues passions han estat l’escriptura i la tecnologia. A més, el fet que s’enfoqués al periodisme de dades i a les noves formes narratives ha estat crucial, ja que avui dia en aquest món digitalitzat el que més es demana en periodisme són professionals que dominin l’anàlisi de dades, que sàpiguen comunicar amb narratives alternatives i que s’adaptin en tot moment a l’entorn canviant i a les particularitats de les noves audiències.
I per què en aquesta universitat?
Vaig triar la UOC per la seva metodologia d’estudi i perquè és una universitat en línia, que em permet combinar els meus estudis superiors amb una ocupació a jornada completa. Abans de matricular-me vaig revisar a fons l’estructura del seu campus, les assignatures i les guies de treball, i, finalment, vaig valorar que era totalment adequada per a mi i accessible, ja que tinc baixa visió i, per tant, per mi era molt important conèixer en quin format es lliuren els materials. De totes maneres, en cap moment no m’he posat en contacte amb el servei d’atenció a les persones amb discapacitat, malgrat que en coneixia l’existència i que tinc una discapacitat, ja que vaig preferir contactar amb persones conegudes que havien estudiat aquí perquè m’expliquessin la seva experiència. A més, vaig rebre bastant de suport des de l’ONCE (organització de la qual soc afiliada), que en tot moment em va proporcionar detalls de la forma d’estudi a la UOC, i em van parlar d’experiències prèvies (totes positives) d’altres estudiants amb discapacitat que també van cursar els seus estudis superiors aquí.
Ara que ja has vist com funciona, què et semblen els serveis que ofereix la UOC als estudiants amb alguna necessitat educativa específica?
En aquest sentit, és una universitat totalment avançada i pionera. Encara em continua meravellant el fet que cadascun dels recursos d’aprenentatge estigués en diversos formats: és increïble i satisfactori entrar en un campus en el qual pots navegar sense dificultat. És tal l’accessibilitat que en cap moment, en tot el temps que porto, he hagut de demanar cap adaptació curricular. I això que els meus estudis en general a vegades resulten complexos per a les persones que tenim discapacitat visual, ja que es treballa molt amb imatges i visualitzacions. Sens dubte, si se segueix així estic segura que arribarà un moment en què es converteixi en la primera universitat a aconseguir l’accessibilitat completa, almenys pel que fa a Espanya o a Catalunya, per ser precisos.
En general, com està sent aquesta experiència formativa fins ara?
Molt satisfactòria, encara que no és senzill estudiar a la UOC, en absolut. De fet, la considero una universitat exigent amb el seu estudiantat i escrupolosa amb les qualificacions i les correccions.
Creus que oferim més ajuda als estudiants amb necessitats especials que altres universitats?
La UOC treballa amb un servei d’atenció a la discapacitat que es preocupa molt per l’accessibilitat de tota la plataforma. En aquest sentit, considero que cada universitat s’enfronta als seus propis reptes, i aquesta ha sabut fer un treball excel·lent en la seva especialitat, que és l’educació en línia. Altres universitats tradicionals, com en la que vaig estudiar el grau de Periodisme, ofereixen un servei adaptat als reptes que presenta la seva realitat. En el cas de la UAB, té un dels campus presencials més adaptats de Barcelona. També tinc constància per part de coneguts que en el territori espanyol hi ha altres universitats amb un bon servei d’atenció a la discapacitat: em refereixo a la Universitat de Saragossa. Igualment, la UOC és la millor entre les universitats en línia a Espanya pel que fa a accessibilitat.
Per què no has demanat adaptacions de continguts?
Formalment no ho he fet, però durant el semestre anterior en dues pràctiques d’assignatures diferents s’exigia treballar amb elements visuals i vaig parlar amb els professors, que em van permetre prescindir d’aquesta part, ja que era complementària. Així, no vaig haver de demanar cap adaptació. No solc demanar adaptacions tret que sigui totalment imprescindible, ja que això m’obliga a treballar en condicions similars als altres, la qual cosa em prepara per al mercat laboral.
Alguna cosa que creguis que es podria millorar?
Suggereixo a la Universitat que actualitzi més sovint els recursos d’aprenentatge i extremi una mica l’atenció a l’estudiantat, especialment els professors col·laboradors que gestionen les assignatures (el fòrum i el correu). Sé que reben molts missatges electrònics cada dia, però a vegades els estudiants ens sentim tan perduts i anem tan atabalats per no saber si ho estem fent de la manera correcta que un simple “aneu bé” pel fòrum ens ve estupendament. Aprofito per fer ressò d’una reclamació que fan molts companys i companyes: que juntament amb la qualificació de les proves d’avaluació contínua (A, B, C, o D) hi hagi també la representació numèrica corresponent.
Quin tema has triat per al teu treball final de màster?
Vull analitzar l’accessibilitat dels continguts digitals que publiquen les marques; concretament, Dove i Maybelline. L’objectiu és elaborar una estratègia de màrqueting de continguts inclusiva.
Parla’ns de l’enquesta “Accesibilidad e inclusividad de los contenidos digitales que publican las marcas”. Qui hi pot participar i fins quan?
Forma part de la recerca per al meu treball final de màster i té com a objectiu conèixer les experiències de les persones amb discapacitats sensorials a l’hora d’interactuar amb els continguts digitals que publiquen les marques, a més d’estudiar els aspectes que presenten manques d’accessibilitat en aquests continguts. Va dirigida a totes les persones que tinguin un tipus de discapacitat sensorial (persones amb discapacitat visual o auditiva o amb sordceguesa, principalment). Pel fet que la data del lliurament final del treball s’acosta, aquesta enquesta romandrà oberta fins al 30 de maig. Per això, animo totes les persones amb discapacitats sensorials (tant estudiants de la UOC com d’altres universitats) a participar en aquesta breu enquesta, que té com a propòsit treballar per a un món més accessible. L’objectiu final és crear un prototip d’estratègia de màrqueting inclusiva per animar les marques a revisar l’accessibilitat dels seus continguts.
Hi ha algun recurs d’aprenentatge digital dels molts que ofereix la UOC que t’agradi especialment?
N’hi ha dos. El primer és la Biblioteca digital de la Universitat: m’encanta precisament perquè és totalment accessible i pel fet que gran part del material del repositori està en digital, inclosos els llibres. Per mi això és important, ja que anteriorment em veia obligada a buscar sempre la manera de digitalitzar el material prestat per les biblioteques de les universitats tradicionals, cosa que aconseguia gràcies al servei bibliogràfic de l’ONCE o amb l’ajuda dels serveis d’atenció a les persones amb discapacitat de les universitats. El segon recurs que destaco perquè és totalment efectiu per mi és Toolkit, un repositori d’eines digitals que m’ha estalviat molt de temps. Abans sempre em veia obligada a buscar per internet llistes d’eines quan havia de fer una tasca que implicava l’ús de noves formes narratives.