Anàlisi de la realitat sociolingüística dels centres educatius: diagnosi de l’ús social del català, identificació de necessitats compartides, intercanvi d’experiències entre centres.
Estratègies per fomentar l’ús del català entre l’alumnat: l’assertivitat lingüística com a eina per mantenir el català en les interaccions quotidianes, estratègies de modelatge lingüístic i de manteniment de la llengua per part del professorat, recursos per afavorir actituds positives envers l’ús del català.
Promoció de l’oralitat en totes les àrees i espais del centre: l’oralitat com a responsabilitat compartida de totes les matèries.
Eines i recursos per afavorir l’ús del català en el treball cooperatiu: implementació de sistemes de rols en activitats de grup, intercanvi i creació de materials aplicables als diferents nivells educatius.
Accions de centre per incrementar la presència i la visibilitat del català: Campanyes de sensibilització i dinamització lingüística, cartelleria i estratègies de gamificació, l’acollida del nou professorat al centre, difusió de referents culturals i digitals en català, les parelles lingüístiques i altres iniciatives de participació de l’alumnat.
La comunitat educativa com a agent de promoció lingüística: estratègies per mantenir el català en la relació amb les famílies, actuacions vinculades a l’acollida lingüística, criteris per promoure l’ús del català amb agents externs i serveis vinculats al centre, interculturalitat i construcció d’espais inclusius de convivència lingüística.
Seguiment i avaluació de les actuacions lingüístiques: recollida d’evidències i bones pràctiques, elaboració i compartició d’un banc de recursos de zona, propostes de continuïtat i transferència als centres participants.