Sessió 1

Taller teòric i pràctic amb el Gabriel Lemkow que ens va endinsar en el concepte del refugi. Ens vam adonar de les infinites possibilitats que ens suggereix aquesta paraula.

Pensem que més que mai, amb les realitats tan diverses que ens trobem a les aules, necessitem que l’escola sigui aquest refugi: un espai que ens acull, ens cuida i ens impulsa a somiar més enllà de les nostres realitats.

Sessió 2

En aquest taller hem après que un refugi també es construeix amb les mans. Guiats per l’artista Joan Vilageliu, hem experimentat amb el vímet com a material viu: flexible, senzill i proper a la terra. Teixir-lo ens ha convidat a parar, escoltar el ritme de les mans i descobrir que, mentre anàvem creant formes, també estàvem creant espai: un espai de calma, de conversa i de connexió.

Cada branca entrellaçada era un gest de cura. Un petit refugi.

Sessió 3

Entrar al refugi antiaeri és travessar un llindar: del soroll a la quietud, de la superfície a l’interior, de la pressa a la memòria. En aquest espai subterrani, construït per protegir vides, descobrim la força invisible d’allò que no es veu: la por, l’esperança, la resistència. Escoltem el silenci i aprenem que un refugi no és només un lloc físic, sinó també un espai simbòlic que acull, sosté i dona aire. Sortim del refugi amb els ulls plens d’història, i amb la certesa que l’art pot transformar aquesta memòria en mirada crítica i en futur compartit.