Sessió 1

En la visita a l’exposició Mares adolescents: Embaràs precoç, abús i desestructuració familiar a Hondures, l’artista Oriol Segon ens va convidar a mirar des del silenci.
Cada fotografia és una història que no busca compassió, sinó comprensió: una porta oberta a realitats invisibles que ens interpel·len com a persones i com a educadors.

L’art contemporani es converteix aquí en compromís: una mirada que sacseja, que qüestiona, que humanitza.

Sessió 2

En aquest taller, el Gabriel Lemkow ens va conduir a explorar la petjada més enllà del traç: la petjada com a record, com a signe i com a presència.
Cada marca , una taca, un buit, un gest, es converteix en llenguatge.
Descobrim que crear és deixar rastre: en el paper, en el temps, en els altres.

Sessió 3

En aquest taller organitzat pel Joan Cañellas i la Rose Oduber, vam convertir el centre històric de Manresa en un museu a cel obert.
Les portes —velles, descuidades, silencioses— esdevenen peces d’art. No fotografiem, no dibuixem, no intervenim: només mirem.

És un exercici de contemplació i de pausa.
Aturar-nos allà on mai ens aturaríem.
Descobrir bellesa en allò que sovint passa desapercebut.