1. Educació per una democràcia en crisi: idees clau

En la introducció i en la ponència inaugural, “Education for Democracy in Crisis” (Universitat de Zagreb), es va remarcar que:

• La democràcia no està garantida i cal renovar-la a totes les generacions.
• La democràcia és una manera de viure junts, i l’escola és un espai clau on es construeix aquesta convivència.
• L’educació per la democràcia va molt més enllà de les classes d’ètica: implica pràctiques, espais, relacions i emocions.
• El nou currículum ja incorpora quatre grans eixos:
  • Memòria democràtica → entendre els conflictes, connectar història i actualitat.
  • Discursos d’odi i alfabetització mediàtica → contrastar fonts, ús ètic de la tecnologia.
  • Participació i consciència global → conèixer primer la democràcia local per actuar en la global.
  • Coeducació i perspectiva de gènere → escoles lliures de violències, educació afectivosexual.
• El Batxillerat ha de formar ciutadans crítics, lliures i responsables.

Un dels punts més impactants va ser l’anàlisi de com moren les democràcies: petites acumulacions de decisions (canvis en lleis electorals, repressió de minories, control mediàtic) poden erosionar-les sense que la població ho percebi.

L’educació, però, pot revertir aquest procés:

• Ensenyant tolerància, respecte i cultura democràtica.
• Explicant els límits del poder i la necessitat d’institucions fortes.
• Fomentant el pensament crític i el diàleg.
• Evitant la politització del currículum i promovent coneixement rigorós.

Tenir un ambient democràtic a l’escola és molt útil, però tenir un currículum específic sobre democràcia ho és més. 

2. Els projectes europeus: innovacions per transformar l’educació

AECED – Aesthetic and Embodied Learning for Democracy

Projecte de la Universitat de Lapònia sobre:

• Educació centrada en l’experiència estètica i centrada en la persona.
• Espais educatius que fomenten les relacions personals.
• La democràcia passa per la tecnologia, els entorns, els cossos, i les emocions.
• Importància de les arts i de metodologies flexibles i adaptables.

Critical Change Lab (Finlàndia)

• Democràcia com a pràctica quotidiana i participativa.
• Joves al centre del procés d’aprenentatge.
• Han creat eines per analitzar pràctiques democràtiques, co-construir coneixement i donar suport a institucions educatives.

DEMOCRAT

• Desenvolupa un marc europeu de competències democràtiques: solidaritat, participació, pensament crític, resiliència democràtica…
• Inclou:
  • Eines d’avaluació per a professorat i alumnat.
  • Centres pilot que funcionen com a Living Labs.
  • Una caixa d’eines per a docents i facultats d’educació.

3. Tallers i experiències inspiradores a Europa

Les presentacions de centres educatius van mostrar experiències concretes i transferibles:

Irlanda

• Treball sobre desinformació a través d’àlbums il·lustrats, jocs participatius i pensament crític.
• Sessions adaptades per alumnat amb TEA, amb espais molt estructurats.

Finlàndia (Universitat de Hèlsinki)

• Detectar notícies falses i continguts generats per IA.
• Reflexió sobre fonts, criteris d’autoritat i verificació.

Estònia (Saku High School)

• Creació de vídeos deepfake per comprendre la manipulació mediàtica.
• Debats estructurats sobre temes polèmics per desenvolupar criteri i argumentació.

Espanya (Madrid, Escola Montserrat–FUHEM)

• Projecte comunitari sobre mobilitat i millora del barri.
• Diàleg intergeneracional amb persones grans.
• Aprenentatge de la participació real.

KAOS – Escola El Carme de Lleida

• Projecte de memòria democràtica amb suport del Memorial Democràtic.
• Visites a espais de memòria, actes del 27 de gener, Stolpersteine (llambordes de memòria), Mauthausen…

Projecte KKG (Düsseldorf)

• Lluita contra antisemitisme i racisme.
• Accions de record vinculades a la “Nit dels Vidres Trencats”.

Varsòvia

• Exposició i treball comunitari amb materials del Memorial Anna Frank.

4. Debat final: reptes per al futur

La taula rodona va concloure que:

• Cal un marc europeu de ciutadania democràtica.
• És essencial reforçar la memòria democràtica, el pensament crític i la convivència.
• Importància de les humanitats, l’art, la filosofia i les ciències socials.
• Les xarxes socials poden ser una oportunitat educativa si s’utilitzen de forma crítica.
• Els joves han de ser part activa en el disseny de les tecnologies i les polítiques públiques.