L’aprenentatge híbrid és la traducció més acceptada del Blended Learning, un enfocament d’aprenentatge actiu centrat en l’alumnat que combina presencialitat i aprenentatge en línia. Integra generalment dues o més tecnologies, com els entorns virtuals d’aprenentatge o les plataformes de comunicació i col·laboració en línia. Té com a objectiu aprofitar les sinergies entre els diferents formats amb la finalitat d’afavorir els aprenentatges i de desenvolupar les competències digitals.

Aquesta metodologia va més enllà de combinar l’espai físic i l’espai virtual: és un procés d’aprenentatge que integra entorns d’aprenentatge, que desenvolupa l’ús de múltiples llenguatges, que amplia l’espai físic de l’aula per aproximar-lo a l’entorn i que potencia la interacció entre agents de la comunitat educativa. En aquests sentit, el concepte de centre educatiu com “organització d’aprenentatge” (Bolívar, 2000; Senge, 1998) és un marc de referència que pot ajudar a gestionar la transformació cap a l’educació híbrida.

L’experiència adquirida durant el temps de confinament i la nova realitat ofereix una oportunitat sense precedents per explorar les possibilitats de l’aprenentatge híbrid. La complexitat del procés d’aprenentatge no permet afirmar si el model és particularment beneficiós, però la revisió documental indica que una educació híbrida ben planificada pot donar resultats positius, mentre que una estratègia únicament presencial o únicament en línia pot presentar carències.