El trastorn específic del llenguatge (TEL) és un alteració en l’adquisició i el desenvolupament del llenguatge oral que inclou afectacions en un o en diversos components del llenguatge i que pot afectar a la comprensió i/o l’expressió en diferents graus de severitat.
En l’actualitat, no ni ha consens en la denominació i classificació del TEL.
Cal tenir en compte:
El vocabulari
Les estructures de la frase
El discurs
Les relacions socials
L’aprenentatge
Es caracteritza per un reduït vocabulari (coneixement i ús de les paraules), no sempre realitzen errors fonològics, estructures de frase limitades (habilitat per organitzar les paraules seguint les regles de la gramàtica i la morfologia), dificultats en el discurs (habilitat per usar i connectar el vocabulari, connectar frases o descriure un tema o una sèrie d’esdeveniments o mantenir una conversa.També té repercussió en les relacions socials.
Respecte de l’aprenentatge presenten:
Dificultats persistents en el llenguatge oral i escrit
Discrepància entre el nivell de llenguatge i la resta de les seves capacitats
Dissociació llenguatge espontani i quan requereix esforç
A nivell escrit sobretot la repercussió la trobem en comprensió lectora
Específicament les dificultats es poden mostrar en diferents components:Fonologia, morfosintaxis, semàntica, pragmàtica