{"id":19241,"date":"2021-02-17T16:12:34","date_gmt":"2021-02-17T15:12:34","guid":{"rendered":"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/vallesoriental3\/?p=19241"},"modified":"2021-02-18T09:50:44","modified_gmt":"2021-02-18T08:50:44","slug":"la-paraula-i-lexpressio-oral","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/vallesoriental3\/projectes-2\/radi\/llengrad\/la-paraula-i-lexpressio-oral\/","title":{"rendered":"La paraula i l&#8217;expressi\u00f3 oral"},"content":{"rendered":"<div class=\"NG-menu__wrapper_title\">\n<h3 class=\"NG-menu__title\"><em>(extret de la p\u00e0gina d&#8217;Xtec)<\/em><\/h3>\n<div class=\"NG-dropdown\">\n<h5>La paraula<\/h5>\n<p>La paraula radiof\u00f2nica \u00e9s un dels sistemes expressius de major for\u00e7a est\u00e8tica i significativa. En moltes ocasions el pes comunicatiu recau exclusivament en l\u2019expressi\u00f3 oral dels locutors. De les paraules dels radiofonistes hem de considerar dos nivells expressius: el dels continguts, \u00e9s a dir, el qu\u00e8 es diu; i el de la forma, \u00e9s a dir, com es diu, com es fa servir la veu i la seva expressivitat sonora.<\/p>\n<h5>L\u2019escriptura radiof\u00f2nica<\/h5>\n<p>Tot i que en l\u2019apartat dedicat als g\u00e8neres i formats radiof\u00f2nics ens endinsem en les pautes b\u00e0siques per a l\u2019elaboraci\u00f3 i redacci\u00f3 de tot tipus de relats, \u00e9s imprescindible que en primer lloc es treballin aspectes gen\u00e8rics de l\u2019escriptura per a la r\u00e0dio. I tamb\u00e9 \u00e9s necessari que, abans de donar instruccions de com redactar per a la r\u00e0dio, entenguem com influeixen dues q\u00fcestions que hem mencionat en parlar dels principis constituents del mitj\u00e0 radiof\u00f2nic: la mediaci\u00f3 tecnol\u00f2gica i les peculiaritats perceptives dels oients.<\/p>\n<p>Hem de tenir molt present que els oients radiof\u00f2nics fem un exercici perceptiu diferent quan escoltem la r\u00e0dio que quan llegim un diari o mirem la televisi\u00f3. Quan a la r\u00e0dio escoltem una not\u00edcia no tenim el text davant per llegir-lo o rellegir-lo si no l\u2019hem ent\u00e8s. \u00c9s per aquest motiu que el proc\u00e9s de percepci\u00f3 i comprensi\u00f3 sonora ha de ser immediat, simultani o quasi &#8211; simultani a l\u2019audici\u00f3 \u2013pensem en una audici\u00f3 tradicional de la r\u00e0dio, no en l\u2019audici\u00f3 de material enregistrat que podria tornar a ser escoltat -. Per tant els textos radiof\u00f2nics hauran de facilitar aquesta descodificaci\u00f3 i per aix\u00f2 esdevenen caracter\u00edstiques essencials: que siguin textos de f\u00e0cil comprensi\u00f3, que siguin clars, que ajudin a recordar els elements m\u00e9s importants i, en general, que facilitin una bona retenci\u00f3 global.<\/p>\n<p>Tamb\u00e9 caldr\u00e0 tenir present que la r\u00e0dio \u00e9s\u00a0<a href=\"http:\/\/xtec.gencat.cat\/ca\/recursos\/media\/radio\/llenradiofonic\/llenguatge\/glossari\/\">acusm\u00e0tica<\/a>, \u00e9s a dir, que la sentim per\u00f2 no veiem all\u00f2 que genera el so,\u00a0<a href=\"http:\/\/xtec.gencat.cat\/ca\/recursos\/media\/radio\/llenradiofonic\/llenguatge\/glossari\/\">la font sonora<\/a>. Si b\u00e9 aquesta peculiaritat radiof\u00f2nica \u00e9s la clau que ens obre el m\u00f3n de la imaginaci\u00f3, tamb\u00e9 \u00e9s un handicap pel que fa a l\u2019atenci\u00f3 de l\u2019oient, que normalment \u00e9s una atenci\u00f3 parcial, compartida amb d\u2019altres activitats com conduir, menjar, cuinar, etc. Aix\u00ed doncs, caldr\u00e0 que els textos radiof\u00f2nics siguin interessants per tal de captar l\u2019atenci\u00f3 de l\u2019oient, per\u00f2 i sobretot, que siguin capa\u00e7os de mantenir-la, de generar-li inter\u00e8s per seguir escoltant.<\/p>\n<p>Tenint en compte aquestes caracter\u00edstiques podem afirmar que els textos que s\u2019escriuen pensant en la r\u00e0dio hauran de ser:<\/p>\n<ul>\n<li>CLARS: \u00e9s a dir, de senzillesa expositiva, que no vol dir simples.<\/li>\n<li>REDUNDANTS: els textos hauran de redundar en el m\u00e9s important, per tal d\u2019evitar esfor\u00e7os de memoritzaci\u00f3, i que es pugui comprendre el significat global del missatge. No obstant, no s\u2019ha de confondre la redund\u00e0ncia amb la repetici\u00f3 exagerada.<\/li>\n<li>ADAPTATS ALS OBJECTIUS COMUNICATIUS: \u00e9s important que en la preparaci\u00f3 dels textos radiof\u00f2nics es tingui clar a priori quin s\u00f3n els objectius comunicatius, \u00e9s a dir, a quin tipus de p\u00fablic s\u2019adrecen per tal d\u2019adaptar-ne continguts i maneres expressives, i quina funci\u00f3 b\u00e0sica ha de tenir el text, \u00e9s a dir, quina \u00e9s la intencionalitat comunicativa de l\u2019emissor, perqu\u00e8 no \u00e9s el mateix, per exemple, la voluntat d\u2019informar que la d\u2019entretenir.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Per assolir aquests objectius del text radiof\u00f2nic caldr\u00e0 tenir en compte algunes q\u00fcestions b\u00e0siques de redacci\u00f3:<\/p>\n<p>Cal afavorir el predomini de l\u2019ordre gramatical l\u00f2gic (subjecte \u2013 verb \u2013 predicat) sempre que sigui possible. Aquesta \u00e9s l\u2019estructura m\u00e9s habitual en la parla i, per tant, facilita la comprensi\u00f3 de l\u2019oient.<\/p>\n<p>EX: evitarem dir\u00a0<strong>&#8220;S\u2019aproximava l\u2019autom\u00f2bil a gran velocitat quan va creuar l\u2019autopista l\u2019individu&#8221;. Sempre ser\u00e0 millor dir: &#8220;L\u2019autom\u00f2bil s\u2019aproximava a gran velocitat quan l\u2019individu va creuar l\u2019autopista&#8221;.<\/strong><\/p>\n<p>Cal evitar d\u2019inserir frases subordinades entre el subjecte i el verb. Aquesta t\u00e8cnica \u00e9s habitual quan es volen afegir dades relacionades, per\u00f2 dificulta la comprensi\u00f3 i retenci\u00f3 de la informaci\u00f3, perqu\u00e8 distancia el subjecte de l\u2019acci\u00f3 o verb. \u00c9s m\u00e9s recomanable utilitzar la coordinaci\u00f3.<\/p>\n<p>EX: Enlloc de dir\u00a0<strong>&#8220;L\u2019autom\u00f2bil, que havia sortit feia tres hores de Madrid sota una intensa tempesta d\u2019aparell el\u00e8ctric, circulava a gran velocitat per l\u2019autopista&#8221;; \u00e9s m\u00e9s recomanable dir &#8220;L\u2019autom\u00f2bil circulava a gran velocitat per l\u2019autopista i feia tres hores que havia sortit de Madrid, sota una intensa tempesta d\u2019aparell el\u00e8ctric&#8221;.<\/strong><\/p>\n<p>\u00c9s important no el.lidir el subjecte i no substituir-lo per un pronom. La repetici\u00f3 afavoreix la comprensibilitat i la redund\u00e0ncia.<\/p>\n<p>EX: De qui estem parlant en una frase com aquesta?<strong>&#8220;L\u2019home que condu\u00efa el cotxe no va veure com l\u2019individu creuava l\u2019autopista. Tenia 40 anys&#8221;.<\/strong>\u00a0Qui tenia 40 anys? El conductor o qui creuava l\u2019autopista?<\/p>\n<p>Pel que fa al verb, procurarem usar-lo en veu activa i triarem sempre el que descrigui m\u00e9s clarament l\u2019acci\u00f3. Evitarem per\u00edfrasis verbals.<\/p>\n<p>EX: enlloc de dir\u00a0<strong>&#8220;efectuar crits&#8221;<\/strong>\u00a0direm\u00a0<strong>&#8220;cridar&#8221;<\/strong><\/p>\n<p>Evitarem la construcci\u00f3 de frases excesivament llargues. Normalment les frases llargues solen contenir molta informaci\u00f3 dif\u00edcil de recordar. \u00c9s recomanable de guiar-se per la recomanaci\u00f3 1 frase = 1 idea.<\/p>\n<p>EX: Fragment real, extret d\u2019una circular enviada als clients d&#8217;una empresa:<strong>\u00a0&#8220;El desembre de 1995, el grup d\u2019empreses XXXXXXXXXX, amb el desig d\u2019oferir noves f\u00f3rmules comercials i serveis als nostres clients, cre\u00e0 la societat Financiera XXXXXXXXXXX, XXX, SA, actual emissora de la Targeta de Compra XXXXXXXXXXX, a la qual ha incorporat noves modalitats de cr\u00e8dit que, entre d&#8217;altres avantatges, li permeten m\u00e9s flexibilitat en les condicions de pagament, ja que, a m\u00e9s del pagament total de la factura a fi de mes, ha establert dues noves f\u00f3rmules, consistents en el pagament d\u2019un percentatge del saldo disposat o en el pagament mensual d\u2019una quantitat fixada pr\u00e8viament&#8221;.<\/strong><\/p>\n<p>Altres recomanacions s\u00f3n: arrodonir i simplificar les xifres, quan aquestes no tinguin una gran rellev\u00e0ncia. Utilitzar comparacions com a recurs per a expressar idees complexes. Fer servir un llenguatge descriptiu.<\/p>\n<p>EX: En parlar de la intensitat d\u2019un so podem dir que \u00e9s de 120 decibels, per\u00f2 resultar\u00e0 molt m\u00e9s entenedor dir que \u00e9s la intensitat d\u2019un avi\u00f3 a reacci\u00f3 enlairant-se.<\/p>\n<\/div>\n<h5>L&#8217;expressi\u00f3 oral<\/h5>\n<p>L\u2019etapa de verbalitzaci\u00f3 dels textos radiof\u00f2nics l\u2019hem d\u2019entendre com una etapa d\u2019atribuci\u00f3 de sentit i expressivitat a all\u00f2 que pr\u00e8viament s\u2019ha escrit per llegir o s\u2019ha guionitzat per explicar amb parla natural i espont\u00e0nia (que no\u00a0<a href=\"http:\/\/xtec.gencat.cat\/ca\/recursos\/media\/radio\/llenradiofonic\/llenguatge\/glossari\/\">improvisada<\/a>!). S\u00f3n diverses les q\u00fcestions a les que cal atendre per tal de treure el m\u00e0xim rendiment de l\u2019expressi\u00f3 oral i del seu instrument b\u00e0sic, la veu. Per tal de resultar entenedors i pr\u00e0ctics parlarem de dos nivells de treball de l\u2019expressi\u00f3 oral, malgrat que en realitat, en la paraula radiof\u00f2nica, es treballen tots dos alhora:<\/p>\n<h4>Primer nivell, orientat al coneixement i ensinistrament dels aspectes relacionats amb la producci\u00f3 i \u00fas correcte de la veu.<\/h4>\n<p>La veu \u00e9s l\u2019instrument fonamental de comunicaci\u00f3 dels humans i, \u00f2bviament, l\u2019eina b\u00e0sica del mitj\u00e0 radiof\u00f2nic. Per tal de treure\u2019n el m\u00e0xim profit, resulta imprescindible de con\u00e8ixer com produ\u00efm la veu i quins \u00f2rgans intervenen. Val a dir que en la producci\u00f3 de la veu operen tot un seguit d\u2019\u00f2rgans la funci\u00f3 principal dels quals en realitat no \u00e9s fer sons, no \u00e9s fer veu. \u00c9s el cas dels \u00f2rgans de l\u2019aparell respiratori, amb els pulmons, bronquis i tr\u00e0quea; o del diafragma, m\u00fascul que separa la cavitat tor\u00e0cica de l\u2019abdominal. Tamb\u00e9 intervenen en la producci\u00f3 de veu l\u2019aparell fonador amb la laringe i els plecs vocals, i el que en diem caixa de resson\u00e0ncia: la faringe, els \u00f3ssos de la cara, la boca, la llengua i el nas.<\/p>\n<p>Quan es vol parlar s\u2019aprofita el proc\u00e9s de sortida d\u2019aire dels pulmons, l\u2019espiraci\u00f3, per iniciar la producci\u00f3 de veu. L\u2019aire espirat arriba a l\u2019aparell fonador, on els plecs vocals de la laringe transformen l\u2019aire en so. En produir-se la fonaci\u00f3, els plecs o cordes vocals s\u2019aproximen per tancar-se, de manera que l\u2019aire que prov\u00e9 dels pulmons fa pressi\u00f3 cap l\u2019exterior i, en sortir, els fa vibrar. Aquesta vibraci\u00f3 \u00e9s el so, que ha de repetir-se amb una freq\u00fc\u00e8ncia suficient per tal que puguem percebre\u2019l, \u00e9s a dir, que puguem sentir la veu. Per\u00f2 el so que surt de la laringe \u00e9s un so encara sense mat\u00eds. Per tal de donar-li riquesa el so passa pel que anomenem caixa de resson\u00e0ncia, formada per tots aquells \u00f2rgans (faringe, campaneta, paladar, fosses nasals, llengua, dents i llavis) que li van afegint resson\u00e0ncies, matisos, diferents.<\/p>\n<p>Aix\u00ed doncs, la veu humana, com qualsevol altre so, \u00e9s en realitat un fenomen f\u00edsic. Com hem vist es tracta d\u2019una vibraci\u00f3 que es propaga. Per\u00f2 el que a nosaltres ens interessa \u00e9s entendre el so, la veu, tamb\u00e9 des del punt de vista perceptiu, \u00e9s a dir, de com l\u2019escoltem. Per aix\u00f2 cal comprendre quins s\u00f3n els par\u00e0metres b\u00e0sics que constitueixen el so de la veu, i amb els quals ens \u00e9s possible de descriure quines caracter\u00edstiques t\u00e9 una veu o com cal modular-se per expressar, per exemple, una emoci\u00f3. Aquests par\u00e0metres b\u00e0sics s\u00f3n el to, la intensitat i el timbre.<\/p>\n<h5>To<\/h5>\n<p>Des d\u2019un punt de vista f\u00edsic el TO d\u2019un so dep\u00e8n del nombre d\u2019oscil\u00b7lacions o freq\u00fc\u00e8ncia de vibracions per segon. Aix\u00ed el to d\u2019una veu dependr\u00e0 del nombre de vegades que vibrin els plecs vocals de la laringe del parlant. Des d\u2019un punt de vista perceptiu el TO l\u2019associem a la sensaci\u00f3 d\u2019agut o greu que percebem en escoltar una veu. A major freq\u00fc\u00e8ncia de vibraci\u00f3 el to de la veu ser\u00e0 m\u00e9s agut, a menor freq\u00fc\u00e8ncia m\u00e9s greu.<\/p>\n<p>Podem controlar el to de la veu incrementant o disminuint la tensi\u00f3 en els plecs vocals, a la laringe. A major tensi\u00f3, l\u2019aire t\u00e9 m\u00e9s dificultat per sortir, els plecs s\u2019obren menys i durant per\u00edodes de temps menors, aix\u00ed que augmenta la freq\u00fc\u00e8ncia d\u2019obertura i tancament i es produeixen tons m\u00e9s aguts. A menor tensi\u00f3 de laringe l\u2019obertura \u00e9s major i durant m\u00e9s temps, disminueix la freq\u00fc\u00e8ncia d\u2019oscil\u00b7laci\u00f3 i es produeixen tons m\u00e9s greus.<\/p>\n<p>El to \u00e9s el par\u00e0metre que s\u2019utilitza per a la classificaci\u00f3 i la descripci\u00f3 de veus, com en el cas de l\u2019\u00f2pera. Un parlant t\u00e9 capacitat per utilitzar una \u00e0mplia gamma de tons de veu. Se\u2019n diu extensi\u00f3 tonal precisament a la gamma de tons que pot abastar una veu, des del to m\u00e9s greu al to m\u00e9s agut, for\u00e7ant-la al l\u00edmit de les seves possibilitats. I parlem de tessitura per referir-nos a la gamma de tons dintre de l\u2019extensi\u00f3 tonal que una veu pot emetre amb comoditat.<\/p>\n<p>La unitat de mesura del to \u00e9s l\u2019Hertz que es correspon al n\u00famero d\u2019oscil\u00b7lacions per segon. Una veu femenina normal t\u00e9 una freq\u00fc\u00e8ncia d\u2019entre 200 i 400 Hz. Una veu masculina est\u00e0ndard varia en freq\u00fc\u00e8ncies d\u2019entre 100 i 150 Hz.<\/p>\n<h5>Intensitat<\/h5>\n<p>Des d\u2019un punt de vista f\u00edsic la intensitat dep\u00e8n del grau d\u2019obertura o amplitud dels plecs vocals. A major obertura m\u00e9s intensitat. Des d\u2019un punt de vista perceptiu la intensitat l\u2019associem a la sensaci\u00f3 d\u2019energia, de for\u00e7a, del fluix o del fort que sona una veu.<\/p>\n<p>Podem controlar la intensitat de la veu incrementant o disminuint la pressi\u00f3 pulmonar (a partir de la tensi\u00f3 en els m\u00fasculs que conformen la nostra caixa tor\u00e0cica). Com m\u00e9s gran sigui la pressi\u00f3, m\u00e9s gran ser\u00e0 l\u2019obertura, la separaci\u00f3 de les parets de la laringe, i per tant el so sonar\u00e0 m\u00e9s fort, amb m\u00e9s energia. Com menor sigui la pressi\u00f3 la intensitat ser\u00e0 menor, el so sonar\u00e0 fluix, amb poca for\u00e7a.<\/p>\n<p>La unitat de mesura de la intensitat \u00e9s una unitat de pressi\u00f3, el Decibel (Db), que oscil\u00b7la des dels 0 Db (llindar de la percepci\u00f3) als 120 Db (llindar del dolor). Mentre que la intensitat m\u00e0xima d\u2019una veu humana est\u00e0 sobre els 110 Db, una veu emesa en conversa interpersonal en condicions normals se sol emetre amb una intensitat d\u2019entre 40 i 60 Db.<\/p>\n<\/div>\n<h5>Timbre<\/h5>\n<p>Perceptivament el concepte de timbre s\u2019associa a la complexitat del so. \u00c9s l\u2019element identificador d\u2019un so que en marca la personalitat . Aix\u00ed, dos sons que provenen de dues fonts sonores diferents i, que tenen el mateix to i la mateixa intensitat, s\u00f3n percebuts per l\u2019orella humana com a sons amb matisos diferents. \u00c9s el cas de tots els instruments musicals, que poden emetre el mateix to a la mateixa intensitat, i en canvi sentirem que sonen diferent.<\/p>\n<p>L\u2019explicaci\u00f3 ac\u00fastica d\u2019aquest fenomen \u00e9s que un mateix so base, que anomenem\u00a0<a href=\"http:\/\/xtec.gencat.cat\/ca\/recursos\/media\/radio\/llenradiofonic\/llenguatge\/glossari\/\">freq\u00fc\u00e8ncia fonamental<\/a>, genera diferents resson\u00e0ncies depenent de la caixa per on passa (en el cas dels instruments musicals es tracta de caixes amb formes diverses i fetes de materials diferents). Aquestes resson\u00e0ncies matisen la freq\u00fc\u00e8ncia fonamental fent-la sonar d\u2019una manera diferenciada. \u00c9s a dir, el timbre dep\u00e8n de la superposici\u00f3 de diverses freq\u00fc\u00e8ncies simples que a l\u2019unir-se a la freq\u00fc\u00e8ncia fonamental configuren una freq\u00fc\u00e8ncia complexa.<\/p>\n<p>Aix\u00ed dues veus que treballen a la mateixa intensitat i emeten la mateixa nota (el mateix to) generaran les freq\u00fc\u00e8ncies fonamentals id\u00e8ntiques en les respectives laringes. Per\u00f2 en passar pels ressonadors de cada locutor (ressonador bucal i ressonador nasal) els sons es matisen i es percebran com a diferents, \u00e9s a dir, amb un timbre diferent.<\/p>\n<p>Hi ha autors que afirmen que, en el cas de la veu humana el timbre es invariable perqu\u00e8 bona part de les resson\u00e0ncies (o harm\u00f2nics) provenen de parts del cos que sempre s\u00f3n estables. Per\u00f2 el timbre de la nostra veu es pot modificar, ja que disposem dels ressonadors nasal i bucal, que s\u00f3n variables i maleables en forma i mida. Penseu, sin\u00f3, en la feina que fan els imitadors.<\/p>\n<p>Un cop descrit el proc\u00e9s de producci\u00f3 de la veu des de les perspectives ac\u00fastica i perceptiva, cal tenir present com usar-la, \u00e9s a dir, quines s\u00f3n les t\u00e8cniques de l\u2019expressi\u00f3 oral, que ajuden a que la parla sigui clara, intel\u00b7ligible, comprensible. En primer lloc caldr\u00e0 tenir cura de la dicci\u00f3. Una bona pron\u00fancia s\u2019aconsegueix amb l\u2019adequada construcci\u00f3 de les consonants, del que en diem articulaci\u00f3, i de les vocals o vocalitzaci\u00f3. Cal tenir en compte que alguns dels \u00f2rgans de la caixa de resson\u00e0ncia s\u00f3n fixos (els \u00f3ssos de la cara), per\u00f2 d\u2019altres com la llengua, el paladar tou o els llavis admeten mobilitat. S\u00f3n aquests \u00f2rgans els que caldr\u00e0 moure convenientment per tal de construir i ajustar els sons voc\u00e0lics i conson\u00e0ntics de la parla i fer-nos entenedors.<\/p>\n<p>Una segona t\u00e8cnica d\u2019expressi\u00f3 oral \u00e9s l\u2019\u00fas adequat de la respiraci\u00f3. En parlar en veu alta o locutar ens cal emprar formes de respiraci\u00f3 que evitin la fatiga, que ens garanteixin un bon volum d\u2019aire i que no ens obliguin a una entonaci\u00f3 for\u00e7ada. Es recomana d\u2019emprar l\u2019anomenada<a href=\"http:\/\/xtec.gencat.cat\/ca\/recursos\/media\/radio\/llenradiofonic\/llenguatge\/glossari\/\">\u00a0respiraci\u00f3 abdominal<\/a>, que \u00e9s la de major rendiment, perqu\u00e8 permet recollir major capacitat d\u2019aire en tant que s\u2019espandeix la zona baixa dels pulmons gr\u00e0cies al control del diafragma i dels m\u00fasculs abdominals. En la parla o locuci\u00f3 radiof\u00f2nica, la respiraci\u00f3 (aspiraci\u00f3 d\u2019aire) s\u2019ha de fer tot aprofitant les pauses l\u00f2giques del text (en el cas dels textos escrits, en les comes i els punts), si ens cal fer pauses per respirar en llocs on no hi ha una pausa l\u00f2gica for\u00e7arem molt l\u2019entonaci\u00f3.<\/p>\n<p>Finalment, per a una bona t\u00e8cnica d\u2019expressi\u00f3 oral caldr\u00e0 tamb\u00e9 tenir en compte la velocitat de locuci\u00f3 o parla. Hem de ser conscients que cadasc\u00fa de nosaltres t\u00e9 una velocitat discursiva pr\u00f2pia que adapta segons la situaci\u00f3 comunicativa. No \u00e9s el mateix llegir un conte, un text informatiu o parlar de forma espont\u00e0nia. En tot cas, per\u00f2, \u00e9s important treballar per tal de cercar una velocitat adequada, \u00e9s a dir, que permeti la comprensi\u00f3 d\u2019aquell qui ens escolta i que permeti al parlant de pronunciar adequadament tots els sons. Ens fixarem especialment en la\u00a0<a href=\"http:\/\/xtec.gencat.cat\/ca\/recursos\/media\/radio\/llenradiofonic\/llenguatge\/glossari\/\">sensaci\u00f3 r\u00edtmica\u00a0<\/a>que generen la durada de les s\u00edl.labes i la relaci\u00f3 entre els sons de les paraules i les pauses, perqu\u00e8 \u00e9s aquesta sensaci\u00f3 la que es tradueix en sensaci\u00f3 de velocitat per a l\u2019oient.<\/p>\n<p>Un<strong>\u00a0segon nivell<\/strong>\u00a0de treball del discurs oral on es treballa el domini dels elements que contribueixen a la creaci\u00f3 de sentit i a la expressivitat.En aquest segon nivell de treball tractarem els elements suprasegmentals o paraling\u00fc\u00edstics de la parla, \u00e9s a dir, els components\u00a0<a href=\"http:\/\/xtec.gencat.cat\/ca\/recursos\/media\/radio\/llenradiofonic\/llenguatge\/glossari\/\">pros\u00f2dics<\/a>\u00a0com ara l\u2019entonaci\u00f3 o el ritme, i els valors expressius del to, la intensitat i el timbre.<\/p>\n<p>Pensem que de la mateixa manera que en la llengua escrita parlem de sintaxi per a referir-nos a les relacions formals entre les unitats ling\u00fc\u00edstiques que formen les oracions, en la llengua oral tamb\u00e9 podem parlar de sintaxi, en aquest cas de sintaxi sonora, per referir-nos a les formes d\u2019organitzaci\u00f3 dels elements d\u2019un text per tal de preparar la seva oralitzaci\u00f3. L\u2019objectiu \u00e9s realitzar una construcci\u00f3 sem\u00e0ntica del text, \u00e9s a dir, donar sentit al text, per tal de garantir una bona comprensi\u00f3 del seu significat. En la sintaxi sonora s\u00f3n claus els grups f\u00f2nics i les pauses.<\/p>\n<p><strong>Grup f\u00f2nic<\/strong><\/p>\n<p>En el discurs oral la unitat formal m\u00ednima amb la que organitzem el text no \u00e9s la paraula. Quan parlem, ho fem lligant ac\u00fasticament seq\u00fc\u00e8ncies o grups de paraules que separem amb pauses. Aix\u00ed, el grup f\u00f2nic \u00e9s la seq\u00fc\u00e8ncia m\u00ednima del discurs oral. \u00c9s el paquet o seq\u00fc\u00e8ncia de paraules que es troba delimitat per dues pauses.<br \/>\nDes del punt de vista sonor, el discurs oral es divideix en frases separades per pauses. Aquestes frases es divideixen en grups f\u00f2nics separats per altres pauses menors. El sentit o significat que volem donar a un discurs determina la relaci\u00f3 ac\u00fastica entre paraules i entre grups f\u00f2nics.<\/p>\n<p><strong>Pausa<\/strong><\/p>\n<p>La pausa \u00e9s el silenci breu que s\u2019insereix en el continuum sonor de la veu. Es tracta d\u2019un silenci entre els grups f\u00f2nics que no dura m\u00e9s de 3 segons. La pausa serveix com a enlla\u00e7 ideol\u00f2gic entre les grups f\u00f2nics, per\u00f2 actua de forma inversa:<\/p>\n<ul>\n<li>com m\u00e9s llarga \u00e9s una pausa, menor \u00e9s la sensaci\u00f3 d\u2019enlla\u00e7 entre els continguts dels grups f\u00f2nics.<\/li>\n<li>com m\u00e9s breu \u00e9s la pausa, m\u00e9s vinculaci\u00f3 s\u2019estableix entre els continguts.<\/li>\n<\/ul>\n<p>\u00d2bviament, les pauses responen a dues raons, d\u2019una banda a la necessitat fisiol\u00f2gica que t\u00e9 el parlant de respirar i d\u2019altra a la necessitat de donar significaci\u00f3 al text tot indicant i refor\u00e7ant els valors sem\u00e0ntics dels grups f\u00f2nics \u2013final d\u2019enunciat, inici d\u2019enumeraci\u00f3, etc.- El m\u00e9s adequat \u00e9s fer coincidir ambdues formes de pausa.<\/p>\n<p>El grup f\u00f2nic estructura sint\u00e0cticament el text ordenant-lo i organitzant-lo en grups d\u2019idees per tal de donar-li sentit. Quan una frase es divideix en diversos grups f\u00f2nics, utilitzant pauses de diverses durades, adscrivim cadascuna de les paraules del grup a un nucli ideol\u00f2gic i sem\u00e0ntic. D\u2019aquesta manera estem carregant al grup f\u00f2nic de sentit en funci\u00f3 del seu context inmediat. Segons com situem les pauses i com constru\u00efm els grups f\u00f2nics en sonoritzar un text, aquest podr\u00e0 tenir un sentit o altre. I, si no anem amb compte, fins i tot podem dificultar i impedir la seva comprensi\u00f3.<\/p>\n<p>La sintaxi sonora \u00e9s l\u2019eina essencial per a la construcci\u00f3 sem\u00e0ntica d\u2019un text, per\u00f2 no \u00e9s l\u2019\u00fanica. Les variacions controlades de to, \u00e9s a dir, l\u2019entonaci\u00f3, tamb\u00e9 tenen valor sint\u00e0ctic. Coneixem cinc\u00a0<a href=\"http:\/\/xtec.gencat.cat\/ca\/recursos\/media\/radio\/llenradiofonic\/llenguatge\/glossari\/\">models entonatius<\/a>\u00a0o tonemes per tal d\u2019estructurar el text oral.<\/p>\n<p>&gt;&gt;&gt; cad\u00e8ncia &gt;&gt; caiguda de to tal i com el fem al final d\u2019una frase.<\/p>\n<p>&gt;&gt;&gt; semi-cad\u00e8ncia&gt;&gt; caiguda lleugera del to, s\u2019acostumen a fer semi-cad\u00e8ncies en l\u2019interior de les frases, en les enumeracions, en el lligam entre dues frases subordinades.<\/p>\n<p>&gt;&gt;&gt; suspensi\u00f3&gt;&gt; se sost\u00e9 el to mig, s\u2019usa en frases sense acabar, en el dos punts o en els punts suspensius.<\/p>\n<p>&gt;&gt;&gt; semi-anticad\u00e8ncia&gt;&gt; lleugera pujada del to, les semi-anticad\u00e8ncies apareixen a l\u2019interior de la frase quan fem connexions entre coordinades, abans del complements circumstancial, etc.<\/p>\n<p>&gt;&gt;&gt; anticad\u00e8ncia&gt;&gt; pujada de to, tal i com el far\u00edem en una frase interrogativa.<\/p>\n<p>Per un treball complet de sintaxi sonora caldr\u00e0 aplicar de forma combinada l\u2019organitzaci\u00f3 sem\u00e0ntica del text a partir de la construcci\u00f3 dels grups f\u00f2nics i la col.locaci\u00f3 de les pauses i la disposici\u00f3 dels models entonatius o tonemes.<\/p>\n<p>Un altre dels elements pros\u00f2dics a tenir en compte \u00e9s el ritme. El ritme es relaciona amb l\u2019organitzaci\u00f3 dels diversos components sonors i la seva durada en el temps, \u00e9s a dir, amb el nombre i ordre d\u2019aparicions i durada de cada forma sonora o no sonora que s\u2019inclogui en el producte radiof\u00f2nic. Referint-nos a l\u2019expressi\u00f3 oral, el ritme es relacionar\u00e0 amb la paraula i la pausa, per tant a l\u2019ordre en qu\u00e8 apareixen i desapareixen, i a la durada de la pres\u00e8ncia\/abs\u00e8ncia de cadascuna. Cal tenir present que el ritme \u00e9s una sensaci\u00f3 que percep l\u2019oient a partir de l\u2019organitzaci\u00f3 que fem dels diversos elements. Aix\u00ed, per exemple, si combinem intervencions molt llargues d\u2019un locutor amb pauses tamb\u00e9 molt llargues, tindrem sensaci\u00f3 de ritme lent, tranquil; si l\u2019organitzaci\u00f3 es caracteritza per intervencions sempre de la mateixa durada combinades amb pauses que tamb\u00e9 durin el mateix, possiblement percebrem, tindrem sensaci\u00f3, de monotonia.<\/p>\n<p>El ritme ens ser\u00e0 \u00fatil perqu\u00e8 es relaciona amb la sensaci\u00f3 de velocitat, per\u00f2 tamb\u00e9 perqu\u00e8 ens permet controlar l\u2019atenci\u00f3 d\u2019aquell qui ens escolta \u2013un canvi de ritme \u00e9s una important crida d\u2019atenci\u00f3-, i perqu\u00e8 \u00e9s un excel.lent recurs descriptiu, tant dels estats d\u2019\u00e0nim (per exemple la tristesa l\u2019associarem a un ritme lent) com de la pr\u00f2pia realitat que volguem descriure (la rapidesa d\u2019un partit de b\u00e0squet precisar\u00e0 d\u2019una descripci\u00f3 verbal \u00e0gil).<\/p>\n<p>Finalment cal parlar d\u2019altres possibilitats expressives que t\u00e9 la veu a partir de la manipulaci\u00f3 dels seus par\u00e0metres b\u00e0sics com s\u00f3n el to i la intensitat. Ja hem vist que la informaci\u00f3 que fem arribar a l\u2019oient no dep\u00e8n nom\u00e9s de les paraules que triem per explicar o dir una cosa, sin\u00f3 que cal considerar la forma com diem, expressem, aquestes paraules. Alguns\u00a0<a href=\"http:\/\/xtec.gencat.cat\/ca\/recursos\/media\/radio\/llenradiofonic\/llenguatge\/glossari\/\">autors<\/a>\u00a0utilitzen el concepte d\u2019expressi\u00f3 fonoest\u00e8sica per referir-se a aquella part de l\u2019expressi\u00f3 oral que es transmet a trav\u00e9s dels trets ac\u00fastics de la veu i que informa sobre el tamany, la forma, la textura o el tipus de moviment d\u2019all\u00f2 que es descriu, o b\u00e9 sobre l\u2019actitud, el car\u00e0cter i l\u2019aspecte f\u00edsic del parlant. Tamb\u00e9 cal tenir en compte el concepte de simbolisme f\u00f2nic quan en l\u2019expressi\u00f3 oral d\u2019una paraula hi ha coher\u00e8ncia entre el significat d\u2019aquest mot i la manera com s\u2019ha expressat sonorament.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>(extret de la p\u00e0gina d&#8217;Xtec) La paraula La paraula radiof\u00f2nica \u00e9s un dels sistemes expressius de major for\u00e7a est\u00e8tica i [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":19187,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[537],"tags":[],"class_list":["post-19241","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-llengrad"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/vallesoriental3\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19241","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/vallesoriental3\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/vallesoriental3\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/vallesoriental3\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/vallesoriental3\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19241"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/vallesoriental3\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19241\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19242,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/vallesoriental3\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19241\/revisions\/19242"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/vallesoriental3\/wp-json\/wp\/v2\/media\/19187"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/vallesoriental3\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19241"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/vallesoriental3\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19241"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/vallesoriental3\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19241"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}