{"id":9769,"date":"2018-03-22T13:58:57","date_gmt":"2018-03-22T12:58:57","guid":{"rendered":"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/vallesoccidental8\/?p=9769"},"modified":"2018-03-22T23:36:07","modified_gmt":"2018-03-22T22:36:07","slug":"el-cervell-de-ladolescent-david-bueno","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/vallesoccidental8\/general\/el-cervell-de-ladolescent-david-bueno\/","title":{"rendered":"EL CERVELL DE L’ADOLESCENT – DAVID BUENO"},"content":{"rendered":"

“La <\/b>mirada d\u2019aprovaci\u00f3 del mestre <\/b><\/a>\u00e9s m\u00e9s gratificant que un 10\u201d\"\"<\/a><\/b>. Aix\u00f2 est\u00e0 <\/span>demostrat cient\u00edficament. <\/i>Ens ho va explicar en David Bueno<\/a>, genetista i divulgador sobre neuroci\u00e8ncia i educaci\u00f3, a l\u2019INS Castellar el passat 14 de mar\u00e7. Si b\u00e9 l\u2019enfocament de la neuroeducaci\u00f3 no ens pot donar una soluci\u00f3, s\u00ed ens ajuda a comprendre els adolescents, i a entendre que el seu comportament no nom\u00e9s \u00e9s normal, sin\u00f3 que hi ha coses que han de passar a l\u2019adolesc\u00e8ncia, perqu\u00e8 aix\u00f2 \u00e9s el que ens ajuda a cr\u00e9ixer, a madurar.<\/span><\/p>\n

La motxilla o el calaix de qualsevol dels nostres alumnes \u00e9s un reflex del qu\u00e8 passa al seu cervell<\/strong><\/p>\n

Que l\u2019adolesc\u00e8ncia \u00e9s una etapa molt intensa, \u00e9s ben sabut per tots els que treballem dins les aules. \u00c9s una etapa de transcend\u00e8ncia vital, en la que s\u2019estableix una nova relaci\u00f3 amb l\u2019entorn, s’adquireix un nou rol social, i es passa de dependre dels pares a gestionar-ho tot ells sols. En aquesta etapa tot se\u2019ls barreja, dins i fora. En David ens deia que la motxilla o calaix de qualsevol dels nostres alumnes, on es barregen llibres, apunts rebregats, mig entrep\u00e0 de fa tres dies, el m\u00f2bil, bol\u00edgrafs i gadgets diversos, s\u00f3n el reflex del proc\u00e9s que es manifesta al seu cervell.<\/span><\/p>\n

La import\u00e0ncia de la mirada<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a>En la seva intervenci\u00f3, David Bueno ens va parlar de la import\u00e0ncia de la mirada. La mirada sempre transmet l\u2019estat emocional, i les emocions s\u00f3n pre-conscients, i costen de verbalitzar. \u00a0Les mirades tenen un gran poder sobre les persones, i aix\u00f2 \u00e9s especialment important en la inf\u00e0ncia i l\u2019adolesc\u00e8ncia. \u00c9s important que els alumnes ens mirin a nosaltres, i tamb\u00e9 ho \u00e9s que nosaltres els mirem a ells, i que ells es mirin entre ells. La mirada \u00e9s un dels elements m\u00e9s importants de la comunicaci\u00f3, \u201csi la gent no es mira, no parla\u201d. <\/span><\/p>\n

“La posici\u00f3 anat\u00f2mica de l\u2019escor\u00e7a visual \u00e9s molt curiosa, perqu\u00e8 es troba al clatell, mentre que els ulls es troben a la cara, a l\u2019altre extrem del crani. L\u2019escor\u00e7a visual \u00e9s la zona del cervell que rep el senyal transm\u00e8s pels nervis \u00f2ptics, i \u00e9s l\u2019encarregada de reconstruir les imatges i donar-los significat. Aix\u00f2 fa que el senyal neural hagi de rec\u00f3rrer un cam\u00ed llarg i un circuit molt interessant. Abans d\u2019arribar a l\u2019escor\u00e7a visual, el senyal que transporten els nervis \u00f2ptics passa pel <\/span>t\u00e0lem<\/b>, una zona del cervell implicada en regular el <\/span>nivell d\u2019atenci\u00f3 i la consci\u00e8ncia<\/b>. Per poder fer aquesta regulaci\u00f3, el t\u00e0lem est\u00e0 en contacte directe amb l\u2019<\/span>hipocamp<\/b>, que \u00e9s la zona del cervell que gestiona la <\/span>mem\u00f2ria<\/b>, i l\u2019<\/span>am\u00edgdala,<\/b> que <\/span>gestiona les emocions<\/b>. Per aix\u00f2, al mateix moment que l\u2019escor\u00e7a visual reconstrueix la imatge, ja la pot dotar de significat, i tamb\u00e9 de c\u00e0rrega emocional”.1<\/sup><\/span><\/p>\n

La mirada est\u00e0 carregada d’emocions<\/strong><\/p>\n

\u00c9s a dir, que l\u2019am\u00edgdala genera emocions i l\u2019escor\u00e7a visual reconstrueix la mirada passant per l\u2019am\u00edgdala, per aix\u00f2 <\/span>la mirada est\u00e0 carregada d\u2019emocions, i per aix\u00f2 \u00e9s molt dif\u00edcil canviar la mirada.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>Si, a m\u00e9s, “tenim en compte la capacitat d\u2019empatia que podem tenir cap a les altres persones i l\u2019efecte de les <\/span>neurones mirall,<\/b> que ens permeten viure dins nostre les emocions que manifesten o que observem en els altres, podem explicar perqu\u00e8 una simple mirada, en una situaci\u00f3 de forta c\u00e0rrega emocional, pot deixar una empremta profunda a la mem\u00f2ria. Una empremta que, si el tipus de mirada es va repetint en el temps, acabar\u00e0 fixada gr\u00e0cies a la plasticitat del cervell, en connexions neurals refor\u00e7ades que, d\u2019una o altra manera, influiran en les conductes posteriors d\u2019aquella persona”. Quantes vegades, en reunions d’equip docent, o en juntes d’avaluaci\u00f3, no parlem d’un alumne i ens sorprenem que a la nostra classe no es comporta, o no treballa com ho fa en una altra mat\u00e8ria (i amb un altre docent)? De quina manera el mirem cadasc\u00fa de nosaltres?<\/span><\/p>\n

“Si una persona no t\u00e9 un estat emocional suficientment estable, l\u2019efecte de les mirades \u00e9s molt m\u00e9s intens \u2013i per tant, durador\u2013. I precisament una de les facetes que caracteritza els adolescents \u00e9s la seva relativa i variable inestabilitat emocional (diu Bueno al seu espai al <\/span>blog<\/span><\/a> de Rosa Sensat). I si la persona que dirigeix aquella mirada concreta est\u00e0 emocionalment vinculada al receptor, com pot ser el cas dels pares, amics o professors, l\u2019efecte tamb\u00e9 \u00e9s m\u00e9s intens i durador.”1<\/sup><\/span><\/p>\n

Les emocions afecten el proc\u00e9s d’aprenentatge<\/strong><\/p>\n

Les emocions b\u00e0siques – <\/span>por, ira, aversi\u00f3, tristesa, alegria i sorpresa-<\/span> s\u00f3n patrons de reacci\u00f3 a canvis externs, que ens permeten respostes \u201cadaptatives\u201d, essencials per a la nostra superviv\u00e8ncia. Les emocions s\u00f3n pre-conscients (els sentiments s\u00f3n la racionalitzaci\u00f3 de les emocions), i cal controlar-les tan r\u00e0pidament com sigui possible (a m\u00e9s maduresa, m\u00e9s r\u00e0pidament es reconstrueixen). La por i la ira es comuniquen molt r\u00e0pidament, i depenen dels aprenentatges previs, i la por \u00e9s una emoci\u00f3 que pot quedar molt <\/span>arrelada<\/span><\/i> al cervell.<\/span><\/p>\n

I l<\/span>es emocions afecten el proc\u00e9s d\u2019aprenentatge. \u201cAmb por (i amb qualsevol emoci\u00f3\"\"<\/a> molt arrelada) no es pot aprendre\u201d, perqu\u00e8 el cervell associa aquell aprenentatge amb la por i aix\u00f2 ens inhibeix de voler aprendre coses noves.\u00a0<\/span>\u201c<\/span>La millor emoci\u00f3 per transmetre qualsevol aprenentatge \u00e9s l\u2019alegria<\/b>\u201d, perqu\u00e8 transmet confian\u00e7a, per tant \u00e9s l\u2019emoci\u00f3 que hauria de predominar a l\u2019aula. Per\u00f2 aquesta \u00e9s una emoci\u00f3 poc intensa, que a vegades no \u00e9s sufcient per aprendre, per aix\u00f2 en David Bueno ens recomana introduir el <\/span>factor sorpresa<\/span><\/i> en forma de canvis de ritme, d\u2019alguna imatge inesperada, d\u2019un comentari que capti la seva atenci\u00f3. La sorpesa – que es desencadena quan no sabem com interpretar aquest canvi- \u00e9s intensa, activa el t\u00e0lem (atenci\u00f3), i l\u2019atenci\u00f3 \u00e9s crucial per aprendre (continguts o actituds), perqu\u00e8 participa en les xarxes de motivaci\u00f3 -aporta un extra de glucosa i oxigen-, i aix\u00f2 optimitza el rendiment. La motivaci\u00f3 genera plaer en el cervell, per aix\u00f2 el joc ajuda a aprendre.<\/span><\/p>\n

Tots els mam\u00edfers juguen i aprenen jugant<\/strong><\/p>\n

El joc \u00e9s molt important, tamb\u00e9 en l\u2019adolesc\u00e8ncia. Si volem que els nostres alumnes entenguin alguna cosa, \u00e9s \u00fatil fer-ho amb aquest component de joc, que no \u00e9s nom\u00e9s l\u00fadic, sin\u00f3 que hi ha una actitud. <\/span>Tots els mam\u00edfers juguen i aprenen jugant<\/b>, \u00e9s instintiu. Nosaltres juguem, i aprenem, tota la vida. I el cervell valora aix\u00f2 a l\u2019hora d\u2019aprendre. I els adolescents riuen quan juguen, a l’aula, perqu\u00e8 s\u2019ho passen b\u00e9, perqu\u00e8 \u00e9s un joc; i justament perqu\u00e8 \u00e9s un joc, aprenen, \u00e9s un joc instintiu.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>
Font: Gincam\u00e0tica 2016<\/a><\/span><\/figcaption><\/figure>\n

I <\/span>cada quan podem introduir aquest <\/b>factor sorpresa<\/i><\/b>?<\/span><\/i> En David ens diu que 30 minuts despr\u00e9s d\u2019una emoci\u00f3, el cervell relaciona aquell aprenentatge amb aquella emoci\u00f3, el que es coneix com a <\/span>ressaca emocional<\/span><\/i><\/a> (les <\/span>experi\u00e8ncies emocionals deixen una mena de \u201cressaca\u201d al cervell que afavoreix que la mem\u00f2ria retingui els successos posteriors, encara que no hi tinguin cap relaci\u00f3). Per tant, ens recomana, quan hem de reprendre els alumnes per alguna causa, \u00e9s millor fer-ho al final del dia.<\/span><\/p>\n

L’adolesc\u00e8ncia \u00e9s una etapa de connexions i\u00a0desconnexions\u00a0<\/strong>neuronals<\/b><\/p>\n

L\u2019adolesc\u00e8ncia \u00e9s el moment dels grans aprenentatges. Dels 0-3 anys es produeixen sinapsis (connexions neuronals) entre \u00e0rees corticals properes, dels 4-11 anys es produeixen sinapsis entre \u00e0rees corticals i subcorticals, i en l\u2019adolesc\u00e8ncia es produeixen sinapsis entre \u00e0rees molt distants del cervell. En aquesta etapa es produeix el desenvolupament de les \u00e0rees motivacionals de premi i recompensa, la maduraci\u00f3 del c\u00f3rtex prefrontal (raonament, l\u00f2gica, atenci\u00f3, control emocional), els canvis hormonals i el desenvolupament de la identitat sexual.<\/span><\/p>\n

Els adolescents es descontrolen emocionalment, perqu\u00e8 estan madurant emocionalment, les connexions neuronals les fan per assaig-error.\u00a0<\/span>David Bueno il\u00b7lustra aquest proc\u00e9s amb una imatge similar a aquestes:\"\"<\/a>\"\"<\/a> <\/span>Van connectant i desconnectant els cables al seu lloc per assaig-error, la qual cosa explica els seus canvis d’humor i de conducta sobtats. A l\u2019adolesc\u00e8ncia tamb\u00e9 es fan desconnexions neuronals; \u00e9s el que es coneix com a poda neuronal<\/i> (el cervell elimina les connexions que no fa servir), per tant, es el moment de fer-los pensar molt, de reflexionar molt, de fer connexions entre diferents mat\u00e8ries, edats, i tamb\u00e9 de pensar sobre les emocions.<\/p>\n

L\u2019enemic n\u00famero 1 del cervell \u00e9s l\u2019estr\u00e9s<\/strong>. L\u2019estr\u00e9s no permet fer bones connexions neuronals ni una bona gesti\u00f3 emocional. La reacci\u00f3 del cervell davant una possible amena\u00e7a (real o no), dep\u00e8n de com la percep cada persona. Una c\u00e0rrega de feina, alguns adolescents (i adults) la perceben com un repte i altres se senten desbordats, per aix\u00f2 \u00e9s tan important l\u2019atenci\u00f3 individualitzada<\/strong>, i flexibilitzar les demandes segons les capacitats de cada persona.<\/p>\n

L\u2019estr\u00e8s pot estar generat per la c\u00e0rrega de feina, per assetjament, per la tensi\u00f3 familiar o la tensi\u00f3 social, i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies van des de la viol\u00e8ncia, a les addiccions (que estimulen les zones de recompensa i plaer) i comportaments de risc, fins a la depressi\u00f3 (la primera causa de mort adolescent \u00e9s el su\u00efcidi).<\/span><\/p>\n

Cal buidar<\/em> el curr\u00edculum en favor de les emocions.<\/strong><\/p>\n

Per acabar, David Bueno va parlar-nos de les neurones mirall<\/strong>, i va incidir en el fet que per poder motivar els alumnes, hem d\u2019estar motivats nosaltres; si volem que respectin, hem de respectar, si volem que assumeixin riscos, nosaltres tamb\u00e9 n\u2019hem d\u2019assumir. <\/span><\/p>\n

En el torn obert de preguntes, se li va demanar la seva opini\u00f3 sobre la incid\u00e8ncia de les noves tecnologies en les connexions neuronals, i ens va explicar que \u00e9s un tema sobre el qual encara no disposem de prou dades, per tant encara no est\u00e0 resolt. Preguntat sobre el curr\u00edculum de secund\u00e0ria, va suggerir que cal buidar-lo en favor de les emocions. I buidar no vol dir rebaixar el nivell ni l\u2019exig\u00e8ncia. \u201cAfrontar 10 dificultats intenses \u00e9s m\u00e9s important pel cervell que no pas\u00a050 que no serveixen per res\u201d.<\/strong><\/p>\n

La import\u00e0ncia de la mirada que dirigim als adolescents.<\/strong><\/p>\n

Com a resum de la seva intervenci\u00f3, hem de destacar, en les seves paraules, que potser no n\u2019hem estat mai massa conscients, per\u00f2 <\/span>la responsabilitat<\/span><\/b> que tenim quan mirem les altres persones, de la mirada concreta que els dirigim, especialment als nostres fills i alumnes, \u00e9s m\u00e9s gran del que pensem<\/span><\/b>.<\/strong>1<\/sup><\/p>\n

————————–<\/p>\n

    \n
  1. Bueno, David, (22\/12\/2015). El poder de les mirades. Educar avui. El blog de l’associaci\u00f3 de mestres Rosa Sensat. L’espai del David Bueno. Recuperat de\u00a0http:\/\/www.blogrosasensat.org\/p\/el-blog-del-david-bueno.html<\/span><\/li>\n<\/ol>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    “La mirada d\u2019aprovaci\u00f3 del mestre \u00e9s m\u00e9s gratificant que un 10\u201d. Aix\u00f2 est\u00e0 demostrat cient\u00edficament. Ens ho va explicar en […]<\/p>\n","protected":false},"author":29,"featured_media":9776,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[1,348,29],"tags":[358],"class_list":["post-9769","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general","category-impuls","category-portada","tag-neuroeducacio"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/vallesoccidental8\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9769","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/vallesoccidental8\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/vallesoccidental8\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/vallesoccidental8\/wp-json\/wp\/v2\/users\/29"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/vallesoccidental8\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9769"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/vallesoccidental8\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9769\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9806,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/vallesoccidental8\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9769\/revisions\/9806"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/vallesoccidental8\/wp-json\/wp\/v2\/media\/9776"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/vallesoccidental8\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9769"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/vallesoccidental8\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9769"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/vallesoccidental8\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9769"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}