Ahir vam acabar jugant! Jugant, rient i aprenent molt, en Xavier Moratonas de Lu2 ens va fer un taller d’aprenentatge basat en el joc. En Xavier ens va ajudar a descobrir el valor pedagògic dels jocs des d’un enfocament molt particular, la majora dels que vam assistir al taller hem reflexionat algun cop sobre el joc com a recurs pedagògic -som mestres i professors 😉 – però en Xavier ens va aportar noves reflexions molt interessants, en compartim algunes amb tu, ara i aquí:
El joc serveix per aprendre?
Qui pot jugar i qui pot aprendre jugant? Dels 4 als 104 el joc crea un espai on podem aprendre moltes habilitats personals. Abans dels 4 anys el joc lliure segurament ocupa la major part del temps dels infants, i ja està bé que sigui així, encara tindrem 100 anys més de temps per entrenar-nos.
La pregunta de si l’aprenentatge basat en el joc és efectiu i realment serveix per aprendre, té una resposta molt oberta: depèn! Depèn de l’enfocament, de la intenció, del sentit, és aquesta la feina que ha de fer el mestre.
Tots els mamífers juguen, jugar permet posar en pràctica accions i habilitats que després són molt útils per al dia a dia.
Què ens aporta el joc?
El joc d’estratègia crear un marc fantàstic per aprendre a resoldre problemes: qui juga ha d’entendre el problema i l’objectiu, ha de triar una tàctica, l’ha de dur a terme, ha d’avaluar si ha assolit l’objectiu que es pretenia i finalment ha de corregir l’estratègia per aconseguir més bons resultats.
La motivació principal en el joc ve de dins, és emocional, si l’aconseguim, aquesta és molt més intensa i efectiva que la motivació que es nodreix amb la recompensa externa. A més jugar emmarca un entorn positiu per establir comunicació, contacte amb altres persones, per descobrir dels nostres companys i de nosaltres mateixos detalls que viuen sovint ben amagats.
El repte és un element del joc molt important, no pot ser massa fàcil ni massa difícil, ha d’estar equilibrat amb les habilitats dels jugadors. Per això pot ser interessant modificar les normes del joc i aproximar el nivell dels jugadors. Per exemple, en una partida d’escacs un jugador pot tenir el repte de guanyar amb menys de 15 jugades o aconseguir aguantar sense que li matin el rei més de 15 jugades.
Per aprendre cal jugar al mateix joc diverses vegades, cal temps per comprendre el procés del joc i aplicar les passes de l’estratègia guanyadora.
El joc competitiu és també molt interessant, hem de saber perdre, superar la frustració, trobar-se en situacions on cal aplicar la superació personal, són aquestes condicions que podem crear amb el joc competitiu.
Pel que fa al joc col·laboratiu hem de saber diferenciar entre quan juguem amb equip i quan només juguem en un mateix espai, junts però independents. El joc d’equip necessita un procés previ de planificació i debat entre tots que no podem al·ludir si volem superar el repte.
El joc també aporta transversalitat, jugant combinem diverses habilitats i actuen simultàniament a diferents estímuls, igual que en les situacions del dia a dia.
L’atzar també esdevé un valor educatiu, si ve no podem inferir en el resultat d’una tirada de daus -per exemple- si que hem de saber aprofitar les oportunitats i gestionar amb encert les males tirades: les cartes les dona l’atzar, saber-les jugar bé, depèn de tu!
Van quedar encara molts conceptes per comentar, així com els diferents criteris que podem aplicar per seleccionar quins jocs utilitzem per aprendre, però el temps se’ns acabava i volíem jugar. En la sessió d’ampliació que el Xavier ens farà el proper dimecres 2 de maig, ja en parlarem.
