Convivència. Tutoria

La convivència en els centres
d’EI i EP

FORMULARI DE DEMANDA

Les microcompetències que inclou són les següents:

Dominar les habilitats socials bàsiques. – La primera de les habilitats socials és escoltar. Sense ella, difícilment es pugui passar a les altres: saludar, acomiadar-se, donar les gràcies, demanar un favor, manifestar agraïment, demanar disculpes, esperar torn, mantenir una actitud dialogant, etc.

Respecte per la resta. – És la intenció d’acceptar i apreciar les diferències individuals i grupals i valorar els drets de totes les persones. Això s’aplica en els diferents punts de vista que puguin sorgir en una discussió.

Practicar la comunicació receptiva. – És la capacitat per atendre els altres tant en la comunicació verbal com no verbal per rebre els missatges amb precisió.

Practicar la comunicació expressiva. – És la capacitat per iniciar i mantenir converses, expressar els propis pensaments i sentiments amb claredat, tant en comunicació verbal com no verbal, i demostrar als altres que han estat bé compresos.

Compartir emocions. – Compartir emocions profundes no sempre és fàcil. Implica la consciència que l’estructura i naturalesa de les relacions vénen en part definides tant pel grau d’immediatesa emocional, o sinceritat expressiva, com pel grau de reciprocitat o simetria en la relació.

Comportament prosocial i cooperació. – És la capacitat per realitzar accions en favor d’altres persones, sense que ho hagin sol · licitat. Encara que no coincideix amb l’altruisme, té molts elements en comú.

Assertivitat. – Significa mantenir un comportament equilibrat entre l’agressivitat i la passivitat. Això implica la capacitat per defensar i expressar els propis drets, opinions i sentiments, alhora que es respecta als altres, amb les seves opinions i drets. Dir “no” clarament i mantenir-lo i acceptar que l’altre et pugui dir “no”. Fer front a la pressió de grup i evitar situacions en les quals un pot veure coaccionat per adoptar comportaments de risc. En certes circumstàncies de pressió, procurar demorar la presa de decisions i l’actuació, fins a sentir adequadament preparat, etc.

Prevenció i solució de conflictes. – És la capacitat per identificar, anticipar o afrontar resolutivamente conflictes socials i problemes interpersonals. Implica la capacitat per identificar situacions que requereixen una solució o decisió preventiva i avaluar riscos, barreres i recursos. Quan inevitablement es produeixen els conflictes, afrontar-los de manera positiva, aportant solucions informades i constructives. La capacitat de negociació i mediació són aspectes importants de cara a una resolució pacífica del problema, considerant la perspectiva i els sentiments dels altres.

Capacitat per gestionar situacions emocionals . – És l’habilitat per reconduir situacions emocionals en contextos socials. Es tracta d’activar estratègies de regulació emocional col · lectiva. Això es superposa amb la capacitat per induir o regular les emocions en els altres.

Rafel Bisquerra