SemTAC 2 Desembre 2016

Formació oberta de programació en Scratch (dins el rebost TAC, es pot accedir com a visitant)

Jornada impulsem la robòtica, d’intercanvi d’experiències en robòtica per Secundària.

Possibilitat de crear un grup d’experiències de robòtica per cicle superior i secundària (amb Scratch i arduino)

L’hora del codi (novetat desembre 2016)

STOP-MOTION per treballar a l’aula

Aquesta trobada està enfocada a treballar la producció de continguts digitals, concretament en una tècnica que, sense cap dubte, afavoreix la creativitat, el treball col·laboratiu, la presa de decisions i altres valors: l’stop-motion.

“L’stop-motion és una tècnica d’animació que consisteix a capturar fotografies consecutives d’un objecte movent-lo una mica entre fotografia i fotografia de manera que, visualitzant-les ràpidament, hom creu que l’objecte es mou. Generalment es denominen animacions de stop-motion totes aquelles animacions que no són realitzades amb dibuixos animats (també anomenades animació tradicional 2D), ni tampoc creades completament dins l’ordinador (animació 3D); sinó que s’han creat a partir d’imatges de la realitat. Així doncs, l’stop-motion es fa servir per a produir moviments animats de qualsevol objecte, tant sigui rígid com modelable: joguines, blocs de construcció, ninots articulats o personatges creats amb plastilina… També es desenvolupen animacions en stop-motion força interessants amb altres materials, com ara la sorra, els retalls de paper o els guixos sobre terra i parets.

Podríem definir aquesta manera d’animar com animació en estat pur, ja que es construeix el moviment fotograma a fotograma, manipulant l’objecte o el ninot amb les pròpies mans, de manera progressiva, cap endavant, sense cap mena de possibilitat de retrocés.”

(Font: Viquipèdia)

Quines àrees podem treballar mitjançant aquest tipus d’animació?

Per a la sorpresa de molts, els projectes educatius amb aquesta tècnica d’animació van més enllà de les assignatures de plàstica i art. Com a docents podem crear o cercar animacions ja creades, per mostrar als alumnes un concepte complicat de qualsevol assignatura. Com alternativa podem fer que siguin els alumnes els creadors d’una animació per documentar un tema.

Exemples d’activitats realitzats per docents:

Llengua: Escriure un poema i crear una animació en plastilina que l’interpreta. Il·lustrar lletres, paraules de vocabulari, refranys o modismes.
Història: Representar un esdeveniment històric.
Ciències: Mostra la densitat de probabilitat d’un electró en un àtom d’hidrogen. Observar el creixement de les plantes o la germinació de les llavors. Documentar la dissolució química de diferents metalls en àcids en el temps. Representar el cicle de reproducció d’una granota, etc.
Matemàtiques: Explicar el concepte d’una fracció. Demostrar com traçar les coordenades. Representar com es resolen les equacions, etc.
Art: Explicar com es combinen els colors. Modelar paisatges. Observar com evoluciona una obra d’art (pintura, escultura, …) des del seu inici fins al seu acabat, etc.
Un dia a l’aula: Instal·lar càmeres en diferents llocs del centre i fer fotografies de tant en tant. Després s’edita un vídeo ajuntant diverses preses i reproduint-se a una major velocitat, creant la il·lusió d’imatges accelerades. Aquesta tècnica es denomina Time Lapse i també pot ser molt útil per il·lustrar de forma accelerada un procés lent com el creixement d’una planta, l’evolució dels núvols, el cicle vital d’un cuc de seda, etc.

Quines habilitats desenvoluparan els alumnes amb la creació d’una animació?

Fomenta el treball en equip
S’aprenen estratègies per resoldre problemes
Es desenvolupen habilitats interpersonals com la comunicació, el lideratge i la capacitat de decisió.

Els alumnes normalment es divideixen les següents tasques segons els seus interessos personals:

Elaboració del guió gràfic: Es genera la seqüència en dibuixos, amb adreces i diàlegs, que representen les preses planificades per l’animació. Els estudiants desenvolupen l’escriptura creativa en grup i han d’organitzar les seves idees de forma cronològica.
Preparació de l’escenari: La part més artística a on es poden utilitzar materials com el cartró, paper i pintures per personalitzar la nostra història.
Construcció dels personatges: Es pot invertir grans dosis d’imaginació creant personatges a partir de plastilina, o creant una història a partir d’un simple mitjó i fins i tot usar simplement el nostre cos o els nostres dibuixos.
Filmació amb una càmera web: La part més tècnica del projecte que desenvolupa habilitats multimèdia i tècniques de producció. Al final el vídeo és normalment editat per afegir una narrativa o efectes sonors si es desitja.

Exemples: