L’Institut de les Lletres Catalanes celebra enguany el Dia Mundial de la poesia amb un poema de Vicent Andr\u00e9s estell\u00e9s. La UNESCO va declarar el dia 21 de mar\u00e7 com la data per commemorar aquest dia. Ens volem unir a aquesta celebraci\u00f3 compartint amb vosaltres el poema de l’admirat poeta valenci\u00e0:<\/p>\n
m\u2019he estimat molt la vida,
\nno com a plenitud, cosa total,
\nsin\u00f3, posem per cas, com m\u2019agrada la taula,
\nara un pessic d\u2019aquesta salsa,
\noh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
\nqu\u00e8 dieu d’aquest llu\u00e7,
\n\u00e9s sorprenent el fet d’una cirera.<\/p>\n
m\u2019agrada aix\u00ed la vida,
\naquest got d\u2019aigua,
\nuna jove que passa pel carrer
\naquest verd
\naquest p\u00e8tal
\nall\u00f2
\nuna parella que s’agafa les mans i es mira als ulls,<\/p>\n
i tot amb el seu nom petit sempre en min\u00fascula,<\/p>\n
com aquest passerell,
\naquell melic,<\/p>\n
com la primera dent d\u2019un infant.<\/p>\n
Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s<\/p>\n
Obra Completa IV<\/em>\u00a0[Horacianes<\/em>], 2017<\/p>\n <\/p>\n Cronista dels temps m\u00e9s foscos de la llarga postguerra i del franquisme, amb la seva obra va construir una veu inconfusible i la va modular amb un estil \u00fanic que, durant d\u00e8cades, s\u2019ha anat identificant com la veu col\u00b7lectiva d\u2019un poble. Joan Fuster va definir-lo com un \u201cpoeta de realitats\u201d; i de l\u2019experi\u00e8ncia d\u2019aquesta mirada sobre un lloc i un temps concret Estell\u00e9s no va deixar de reivindicar mai, sobretot i per damunt de tot, el dret a l\u2019alegria.<\/p>\n Nascut a Burjassot el 4 de setembre de 1924 i fill d\u2019una fam\u00edlia de forners, aviat faria les seves primeres aproximacions a la literatura a trav\u00e9s del g\u00e8nere teatral, i no tardaria a escriure els seus primers versos. Un cop acabada la Guerra Civil exerciria diversos oficis, des de forner fins a mecan\u00f2graf o orfebre, fins que es va instal\u00b7lar a Madrid per estudiar a l\u2019Escola Oficial de Periodisme. Va tornar a Val\u00e8ncia l\u2019any 1948 per fer de periodista al diari Las Provincias. <\/em>El 1978 fou reconegut amb el Premi d\u2019Honor de les Lletres Catalanes.<\/p>\n El 1953 publica\u00a0Ciutat a cau d\u2019orella<\/em>. Era un per\u00edode d\u2019escriptura prol\u00edfica, i al primer volum el segueixen t\u00edtols com La nit<\/em>,\u00a0Llibre de meravelles<\/em>,\u00a0La clau que obri tots els panys<\/em>,\u00a0El gran foc dels garbons<\/em>\u00a0i una gran quantitat d\u2019obres que ja el situaven en un lloc privilegiat de la nostra literatura. Allunyat de la sofisticaci\u00f3 formal i amb una gran intensitat l\u00edrica i for\u00e7a narrativa, el poeta de Burjassot imposa una producci\u00f3 po\u00e8tica amb un ampli ventall de tem\u00e0tiques tractades sense necessitat d\u2019ostentacions; des de les diferents formes possibles d\u2019amor fins a la censura, passant per la mort, la por, la guerra, la identitat, la fam o la infantesa, tots temes i experi\u00e8ncies marcades per l\u2019exaltaci\u00f3 d\u2019all\u00f2 m\u00e9s elemental.<\/p>\n Va morir a Val\u00e8ncia el dia 27 de mar\u00e7 de 1993, deixant una obra pel que se\u2019l considera el principal renovador de la poesia valenciana des d\u2019Ausi\u00e0s March, can\u00f2nic en la nostra literatura. La seva veu compromesa, amplificadora de la dignitat civil, ha educat generacions de lectors que han trobat, en l\u2019ofici dels seus versos, un estil \u00fanic d\u2019aproximaci\u00f3 popular i de talla universal.<\/p>\n