Quantes vegades hem escoltat l\u2019expressi\u00f3 \u201cets un marica\u201d? \u00c9s una paraula despectiva que\u00a0 des del segle passat es refereix a persones del g\u00e8nere mascul\u00ed que tenen trets efeminats. Tenim moltes paraules al diccionari per definir una persona homosexual. En catal\u00e0: marieta, gai, maric\u00f3, efeminat. I en castell\u00e0: marica, afeminado, bujarr\u00f3n, cacorro, homosexual, maric\u00f3n, mariposa, mariquita, sarasa…<\/p>\n
L\u2019origen de la paraula marica prov\u00e9 de l\u2019antrop\u00f2nim castell\u00e0 Mar\u00eda <\/em>combinat amb el sufix \u2013ica per donar-li un sentit m\u00e9s afectiu. \u00c9s a partir de l\u2019any 1734, quan es publica el Diccionario de autoridades<\/em> quan s\u2019amplia el sentit de la paraula marica com a \u201chombre afeminado y de pocos br\u00edos que se dexa supeditar y manejar, aun de los que son inferiores\u201d segurament referint-se a un home que es deixava manar per una dona. I el 1984 en el Diccionario manual e ilustrado de la lengua espa\u00f1ola <\/em>es recull en l\u2019entrada marica una accepci\u00f3 referida a \u201chomosexual\u201d.<\/p>\n Avui us presentem aquest llibre de poemes que es titula Ni\u00f1o Marica, <\/em>d\u2019Ediciones Hidroavi\u00f3n. En aquest poemari, \u00d3scar Espirita, un jove poeta de Guadalajara, \u00a0ens explica com va viure la seva infantesa i la seva adolesc\u00e8ncia, sentint-se un nen diferent perqu\u00e8 no feia el que feien els altres nens. A ell li agradava posar-se les sabates de tacons de la seva mare, no li agradava que el seu pare li regal\u00e9s un equip de futbol per jugar amb els altres companys perqu\u00e8 ell preferia fer gimn\u00e0stica r\u00edtmica. No tenia clar qui era l\u2019estrany, si els seus companys de classe o ell.<\/p>\n A Ni\u00f1o Marica<\/em> a trav\u00e9s dels seus poemes ens expressa el que va viure sobretot en la seva primera etapa de la vida. Per\u00f2 no parla des del sofriment, ni de l\u2019assetjament, perqu\u00e8 va aprendre a dissimular, a parlar poc i a seguir el corrent dels seus companys de classe. Aix\u00ed no el molestaven.<\/p>\n Per aix\u00f2 en el seu llibre ens parla des de l\u2019orgull, d\u2019haver sabut transformar i contar obertament les seves emocions i sentiments quan ell s\u2019ha acceptat com \u00e9s.<\/p>\n El poemari est\u00e0 estructurat en dues parts: la primera part es Ni\u00f1o Marica, amb poemes que reflecteixen la seva primera infantesa; \u00a0i la segona part \u00e9s Adolescente Maric\u00f3n, quan ja \u00e9s m\u00e9s gran i fa un gran descobriment. Les dues parts del llibre estan separades per una il\u00b7lustraci\u00f3 d\u2019un home nu oferint un caim\u00e0. El dibuix \u00e9s la met\u00e0fora del primer poema de la segona part: la descoberta del plaer sexual.<\/p>\n Aquella tarde so\u00f1\u00e9 con un hombre desnudo al borde<\/em><\/p>\n de una piscina acunando entre sus brazos un gran<\/em><\/p>\n caim\u00e1n, pese a no aparentar esfuerzo ten\u00eda todos<\/em><\/p>\n sus m\u00fasculos tensos, todos sus m\u00fasculos llenos de<\/em><\/p>\n