{"id":8701,"date":"2018-02-22T17:37:09","date_gmt":"2018-02-22T16:37:09","guid":{"rendered":"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/tarragones\/?p=8701"},"modified":"2019-04-29T11:11:36","modified_gmt":"2019-04-29T09:11:36","slug":"trics12_bcorrales","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/tarragones\/dinamitzacio\/trics\/trics12_bcorrales\/","title":{"rendered":"Detecci\u00f3 de Streptococcus pyogenes en l’orofaringe de nens escolars asimptom\u00e0tics"},"content":{"rendered":"

\"BertaT\u00edtol:\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/em><\/span><\/strong>Detecci\u00f3 de Streptococcus pyogenes en l’orofaringe de nens escolars asimptom\u00e0tics<\/strong>
\nAutor\/a:\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/em><\/strong> Berta Corrales LLagostera<\/strong>
\nTutor\/a:\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/em><\/strong>Pere Herrero
\nModalitat:\u00a0\u00a0<\/span><\/em><\/strong>Ci\u00e8ncies i tecnologia: Ci\u00e8ncies de la Salut
\n\u00c0rea:\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/em><\/strong>Microbiologia
\nCentre:\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/em><\/strong>Ins Narc\u00eds Oller
\nLocalitat:\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/em><\/strong>Valls<\/p>\n

Objectius:<\/strong><\/h6>\n
    \n
  1. \n

    Determinar la prevalen\u00e7a del bacteri estreptococ hemol\u00edtic grup A d’un estudi de 60 mostres de nens en edats pedi\u00e0triques<\/p>\n<\/li>\n

  2. \n

    Determinar si hi ha factors que hi influeixen<\/p>\n<\/li>\n

  3. \n

    Mirar si els portadors contrauen m\u00e9s malalties del tracte respiratori<\/p>\n<\/li>\n<\/ol>\n

    Hip\u00f2tesi:<\/strong><\/h6>\n

    Pot ser que la prevalen\u00e7a sigui menor a altres estudis, o fins i tot nula, per l’\u00e8poca de l’any i el tamany de la mostra.<\/p>\n

    El proc\u00e9s:<\/strong><\/h6>\n

    Per dur a terme el treball primer vaig fer una recerca d\u2019informaci\u00f3 basant-me amb altres estudis i parlant amb un microbi\u00f2leg del Laboratori de Refer\u00e8ncia Sud (Reus). Un cop determinats els objectius del treball es va elaborar una part te\u00f2rica per con\u00e8ixer b\u00e9 les caracter\u00edstiques del bacteri en q\u00fcesti\u00f3 i despr\u00e9s es va realitzar la part pr\u00e0ctica.
    \nPer realitzar la part pr\u00e0ctica s\u2019havien de cultivar 60 mostres en agar-sang del frotis amigdalar de 60 individus per mirar si hi havia la pres\u00e8ncia del bacteri. Per aconseguir 60 subjectes en edat pedi\u00e0trica vaig parlar amb la meva antiga escola i vaig demanar si podria realitzar les proves amb alumnes del centre. Un cop donat el consentiment vaig demanar el material al Laboratori de Refer\u00e8ncia Sud i es va comen\u00e7ar el proc\u00e9s d\u2019extracci\u00f3 de mostres. Aquest va ser realitzat entre els mesos de setembre i novembre del 2017. Cada mostra va ser cultivada com a m\u00ednim dues vegades ja que es van a\u00efllar possibles col\u00f2nies on podia ser que hi hag\u00e9s el bacteri. Finalment despr\u00e9s de tot el proc\u00e9s es van analitzar les dades i es va concloure que la prevalen\u00e7a era nul\u2022la, ja que no es va trobar el bacteri en cap dels cultius. A partir d\u2019aqu\u00ed vaig treure les conclusions dels resultats. Posteriorment via e-mail vaig tenir una conversa amb Ronny Gunnarsson, professor esmentat durant el treball que havia dut a terme investigacions similars, i em va afirmar que els resultats eren del tot correctes ja que a ell en mostres m\u00e9s grans i condicions similars havia trobat un prevalen\u00e7a tamb\u00e9 casi b\u00e9 nul\u2022la.
    \nL\u2019\u00fanic problema que vaig tenir durant la realitzaci\u00f3 del treball va ser la manca d\u2019un mostratge m\u00e9s gran per\u00f2 que per temes de material no va ser factible.<\/p>\n

    Conclusions:<\/strong><\/h6>\n

    Les conclusions extretes van ser que la mida de la mostra era redu\u00efda per establir de forma 100% segura que la prevalen\u00e7a del bacteri a la poblaci\u00f3 de valls fos nul\u2022la, per\u00f2 que tot i aix\u00ed ens trobem en una poblaci\u00f3 on la pres\u00e8ncia del bacteri \u00e9s escassa. Tamb\u00e9 es va establir que per tal de ser portador asimptom\u00e0tic cal pr\u00e8viament haver contret la malaltia, aix\u00ed que despr\u00e9s d\u2019\u00e8poques on les malalties del tracte respiratori s\u00f3n escasses la possibilitat de la pres\u00e8ncia del bacteri \u00e9s redueix. Finalment que si l\u2019estudi hagu\u00e9s estat realitzat en persones hospitalitzades, amb altres malalties, tenint suposadament els anticossos m\u00e9s baixos, aquesta prevalen\u00e7a seria superior que no pas en un \u00e0mbit on tots els individus es troben potencialment sans.
    \nPuc dir que amb aquest estudi he conegut de m\u00e9s a prop el m\u00f3n dels bacteris, en concret del estreptococ beta-hemol\u00edtic grup A, he apr\u00e9s a fer frotis amigdalars, cultius agar-sang i a identificar diferent \u00a1s bacteris. Tamb\u00e9 he apr\u00e8s com es realitza una recerca del tot cient\u00edfica.<\/p>\n

    Presentaci\u00f3:<\/strong><\/h6>\n