{"id":4998,"date":"2017-02-17T12:13:17","date_gmt":"2017-02-17T11:13:17","guid":{"rendered":"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/tarragones\/?p=4998"},"modified":"2019-04-30T10:29:58","modified_gmt":"2019-04-30T08:29:58","slug":"mllobet","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/tarragones\/dinamitzacio\/trics\/mllobet\/","title":{"rendered":"Et mossegues les ungles?"},"content":{"rendered":"

\"InsT\u00edtol: <\/em><\/span>I tu, et mossegues les ungles?<\/strong>
\nAutora:<\/strong><\/em><\/span> Mar Llobet Tarrag\u00f3<\/strong>
\nTutora: <\/strong><\/em><\/span>Conxi Ca\u00f1ellas Rodr\u00edguez
\nModalitat:<\/em> <\/strong><\/span>Humanitats i Ci\u00e8ncies Socials
\n\u00c0rea curricular: <\/strong><\/em><\/span>Psicologia
\nCentre:<\/strong><\/em><\/span> Ins Gabriel Ferrater i Sol\u00e9
\nLocalitat:<\/span>\u00a0<\/strong><\/em>Reus<\/p>\n

Objectius:<\/strong><\/h6>\n

Durant els \u00faltims anys l’Onicof\u00e0gia ha estat un problema for\u00e7a tractat tant per psic\u00f2legs com per odont\u00f2legs i s\u2019han realitzat diversos tractaments per intentar realitzar un canvi en la conducta de les persones que la pateixen. \u00c9s per aix\u00f2 que aquest treball busca endinsar-se en aquest tema, un tema a primera vista poc important per\u00f2 que realment n\u2019\u00e9s la causa de problemes greus en el camp de la salut ja sigui f\u00edsica com ps\u00edquica.<\/p>\n

Per tant l\u2019objectiu d\u2019aquest treball \u00e9s saber m\u00e9s sobre la part psicol\u00f2gica i f\u00edsica que envolta l’Onicof\u00e0gia, intentar trobar diferents remeis enfront aquest mal h\u00e0bit, saber si hi ha moltes persones en la societat afectades i veure quina impressi\u00f3 donen les persones que en pateixen respecte a la gent que no els coneix, \u00e9s a dir, investigar com influeix est\u00e8ticament en la societat. A m\u00e9s a m\u00e9s m\u2019agradaria saber com les persones arriben a agafar aquest costum i si totes les persones que es mosseguen les ungles pateixen el mateix. Tamb\u00e9 intentar investigar si hi ha algun producte farmacol\u00f2gic creat especialment per ajudar a eradicar amb aquesta conducta\u00a0 i saber perqu\u00e8 quan les ungles creixen de nou, tarden molt de temps en cr\u00e9ixer correctament, ja que surten d\u00e8bils i a vegades deformades.<\/p>\n

Hip\u00f2tesi:<\/strong><\/h6>\n

Com a primeres hip\u00f2tesis que em puc formular contestant tot all\u00f2 que m\u2019agradaria investigar serien les seg\u00fcents:<\/p>\n

    \n
  • El tema de l\u2019onicof\u00e0gia est\u00e0 tan normalitzat que no crec que tingui una repercussi\u00f3 social negativa.<\/li>\n
  • Crec i n\u2019estic gaireb\u00e9 segura que molta gent es mossega les ungles. Ho penso ja que conec a molt\u00edssima gent que ho fa.<\/li>\n
  • No crec que hi hagi cap remei per\u00f2 s\u00ed que conec un f\u00e0rmac amb mal gust que serveix perqu\u00e8 no et mosseguis les ungles. Personalment penso que no funciona perqu\u00e8 arriba un punt que t\u2019acostumes al sabor i segueixes realitzant la conducta igual.<\/li>\n
  • Per \u00faltim crec que aquest h\u00e0bit l\u2019adquirim quan som petits per imitaci\u00f3 d\u2019algun familiar proper com el teu pare o la teva mare.<\/li>\n<\/ul>\n
    El proc\u00e9s:<\/strong><\/h6>\n

    1.Investigaci\u00f3 i cerca d\u2019informaci\u00f3 per tal de construir una bona base te\u00f2rica.<\/p>\n

    2.Realitzaci\u00f3 a 4 subjectes de diversos canvis conductuals:<\/p>\n

      \n
    • Autoregistre dels diferents episodis onicof\u00e0gics durant un per\u00edode de 7 dies per a cada subjecte.<\/li>\n
    • Entrevista i imatges inicials de les ungles del cada subjecte.<\/li>\n
    • Recol\u00b7lecta dels resultats<\/li>\n
    • Aplicaci\u00f3 d\u2019un tractament concret.<\/li>\n
    • Resultats finals, observar si hi ha milloria o no.<\/li>\n<\/ul>\n
        \n
      1. Realitzaci\u00f3 d\u2019enquestes a la poblaci\u00f3.<\/li>\n
      2. Realitzaci\u00f3 d\u2019una entrevista a una persona que pateix onicof\u00e0gia severa: es mossega les ungles dels peus i de les mans.<\/li>\n<\/ol>\n
        Conclusions:<\/strong><\/h6>\n

        Al m\u00f3n hi ha prop del sis-cents milions de persones que es mosseguen les ungles, masses per ser cre\u00efble. Per\u00f2 realment \u00e9s aix\u00ed. A m\u00e9s a m\u00e9s ,m\u00e9s de la meitat de persones al m\u00f3n com a m\u00ednim s\u2019han mossegat les ungles alguna vegada. Aqu\u00ed ens adonem de la primera cosa i \u00e9s la normalitzaci\u00f3 d’aquest h\u00e0bit respecte de la societat. Aix\u00f2 no hauria de passar, ja que no \u00e9s normal que una persona “s’autolesioni”. Mossegar-se les ungles i sobretot les pells es considera una autolesi\u00f3 i en general quan una persona s’autolesiona \u00e9s que t\u00e9 algun problema greu que l’afecta i fa que necessiti superar determinades situacions d’alguna manera o altra.<\/p>\n

        Aquest h\u00e0bit com em pogut comprovar \u00e9s de car\u00e0cter ansiog\u00e8nic i afecta principalment al sector que es troba en l’adolesc\u00e8ncia. Normalment \u00e9s perqu\u00e8 \u00e9s l’etapa en qu\u00e8 les persones viuen m\u00e9s intensament, per\u00f2 a la vegada \u00e9s l’etapa en qu\u00e8 m\u00e9s persones deixen de mossegar-se les ungles. \u00c9s evident que en aquest cas ens referim a les noies. Les noies es preocupen per l’aspecte de les seves mans i aconsegueixen per si soles deixar de mossegar-se les ungles. En el cas dels nois dedu\u00efm que la majoria arriben als 40 anys i encara tenen aquest h\u00e0bit. Aix\u00f2 \u00e9s degut a que no acostumen a donar import\u00e0ncia a l’aspecte de les seves mans i s\u00f3n els que m\u00e9s tard, en la maduresa, potser ho deixen o potser no.<\/p>\n

        L’onicof\u00e0gia doncs, per la societat, \u00e9s nom\u00e9s un problema est\u00e8tic. Aix\u00f2 no hauria de ser aix\u00ed. Aquest mal h\u00e0bit va m\u00e9s enll\u00e0 de l’est\u00e8tic, pot comportar problemes de salut molt greus ja siguin f\u00edsics (a causa de la font de bacteris que poden ser les ungles) com psicol\u00f2gics. En aquest cas en referim als problemes psicol\u00f2gics que pot patir una persona com a conseq\u00fc\u00e8ncia de mossegar-se les ungles. I aix\u00f2 perqu\u00e8 \u00e9s aix\u00ed?<\/p>\n

        Doncs b\u00e9, com hem pogut comprovar aquest mal h\u00e0bit no es queda \u00fanicament en realitzar-lo. Quan una persona es mossega les ungles, encara que sigui \u00fanicament per gust, es troba en un estat de pausa en qu\u00e8 li passen moltes coses pel cap. Aquestes coses solen ser pensaments negatius que incrementen el desig i l’\u00e0nsia de mossegar-se les ungles. A m\u00e9s a m\u00e9s una vegada has entrat dins el m\u00f3n dels que pateixen onicof\u00e0gia pots tenir greus problemes d’autoestima a causa de cometaris i estereotips que la gent pot arribar a fer basant-se amb l’aspecte de les mans. La majoria de la gent, no volen que les persones que es mosseguin les ungles els toquin molt i creuen tamb\u00e9 que s\u00f3n persones descuidades i molt nervioses. \u00c9s per aix\u00f2 que la societat refusa bastant aquest h\u00e0bit i com a deducci\u00f3 podem dir que aix\u00f2 els pot comportar problemes greus a les persones que pateixen onicof\u00e0gia per exemple a l\u2019hora de buscar treball ja que les persones poden agafar una mala imatge d\u2019elles. Aix\u00ed doncs al final acaba creant-se un circuit que es retroalimenta en el qual la major part dels camins et duen a realitzar una resposta onicof\u00e0gia en qualsevol situaci\u00f3 ja qu\u00e8 el rebuig de la societat et crea tamb\u00e9 tal estat d\u2019ansietat que realitzes m\u00e9s la conducta.<\/p>\n

        A m\u00e9s a m\u00e9s l’inici de la conducta pot haver estat per molts factors. No ens alarmarem quan una persona pateix onicof\u00e0gia de tipus conductual. Per qu\u00e8? Les persones que tenen aquest tipus segurament van adquirir aquest h\u00e0bit quan eren molt petits per imitaci\u00f3 d’un familiar o b\u00e9 ho van comen\u00e7ar a realitzar com a substituci\u00f3 d’un altre h\u00e0bit que tinguessin com per exemple xumar-se un dit, furgar-se el nas, caragolar-se els cabells i estirar-se’ls, mossegar-se la galta per dintre… Tots aquests h\u00e0bits entren dins dels produ\u00efts pels nervis, per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que sol ho facin quan estan nerviosos. Aix\u00f2 vol dir que normalment ho realitzaran quan estan en un estat m\u00e9s nervi\u00f3s per\u00f2 en general moltes persones que pateixen onicof\u00e0gia conductual ho fan com un costum que tenen, ja que tenir les ungles llargues els molesta i el seu subconscient les vol tenir curtes.<\/p>\n

        Per contra quan una persona pateix nerviosisme onicof\u00e0gic s\u00ed que ens hem d’alarmar. Aquestes persones normalment tamb\u00e9 pateixen onicof\u00e0gia conductual de manera que en un principi devien comen\u00e7ar a mossegar-se les ungles per alguna ra\u00f3 en concret com per exemple en algun moment dif\u00edcil de la seva vida. Amb el temps acaben realitzant aquesta conducta sempre, a totes hores i com si tinguessin un tic. Hi ha gent que no pot parar de mossegar-se les ungles i aix\u00f2 l’afecta en la seva rutina. En aquests casos \u00e9s quan realment tenim un problema greu de manera que considerar\u00edem que totes aquelles persones que pateixen onicof\u00e0gia d’aquest tipus tenen un trastorn obsessiu compulsiu (TOC). Tot aix\u00f2 ho podr\u00edem comprovar tant en els subjectes estudiats, ja que en tenim dos de cada tipus, com en l’entrevista realitzada en qu\u00e8 l’home presenta un clar exemple de TOC, ja que a part de qu\u00e8 no tenia antecedents familiars que es mosseguessin les ungles va passar una inf\u00e0ncia bastant dura, i el nivell de gravetat de l’onicof\u00e0gia que ell pateix \u00e9s molt alt.<\/p>\n

        Per tant l’onicof\u00e0gia est\u00e0 marcada per un abans i un despr\u00e9s. El que determina realment la gravetat del problema \u00e9s l\u2019abans, ja que segons les raons per les quals la persona es mossega les ungles s\u00f3n les que determinaran la intensitat i la freq\u00fc\u00e8ncia amb qu\u00e8 ho faci. En canvi el despr\u00e9s \u00e9s el que determina si la persona seguir\u00e0 realitzant la conducta o no. En ser un circuit que \u00e9s retroalimenta, la persona com m\u00e9s es mossegui les ungles m\u00e9s augmentar\u00e0 la pres\u00e8ncia d’aquest h\u00e0bit. Mentre que si la persona apr\u00e8n a controlar-se, aconseguir\u00e0 deixar de fer-ho gr\u00e0cies al fet que ja no tindr\u00e0 cap cam\u00ed que la dugi una altra vegada la conducta no desitjada.<\/p>\n

        Dedu\u00efm tamb\u00e9 que per aconseguir deixar de mossegar-se les ungles, hem de tenir en compte molts factors. Normalment i en tots els casos \u00e9s recomanable l’ajuda d’especialistes perqu\u00e8 en primer lloc s’ha de fer un estudi per esbrinar la causa per la qual es va iniciar la conducta. Una vegada fet l’estudi s’ha d’establir un pla de tractament \u00fanic segons les caracter\u00edstiques del pacient i el seu problema. Aix\u00f2 \u00e9s molt important, ja que no tots som iguals i si no et fan un tractament adequat a tu, probablement no aconseguir\u00e0s deixar de mossegar-te les ungles. En relaci\u00f3 amb aix\u00f2 \u00e9s important destacar que la resposta onicof\u00e0gica ve sempre precedida per un gest com tocar-se la cara, tocar-se les vores de les ungles, rascar-se la vora dels dits,… Aquests gests incentiven la realitzaci\u00f3 de la conducta de manera que caldr\u00e0 tenir-ho molt en compte a l’hora de realitzar el tractament perqu\u00e8 si la persona aconsegueix evitar la realitzaci\u00f3 d’aquests gestos, evitar\u00e0 tamb\u00e9 molts episodis onicof\u00e0gics.<\/p>\n

        Les persones que \u00e9s mosseguen les ungles els llocs on tenen m\u00e9s episodis s\u00f3n a l\u2019escola (en el cas dels adolescents)\u00a0 i a casa ja qu\u00e8 normalment o s\u2019avorreixen o estan massa relaxat o com per exemple a l\u2019escola estan sotmesos constantment a situacions que els posen nerviosos. Si ens hi fixem, tamb\u00e9 en general cap realitza episodis al carrer, fet important per deduir que la majoria senten vergonya de mossegar-se les ungles.<\/p>\n

        Ens adonem que totes les persones que es mosseguen les ungles relacionen aquest fet amb arreglar-les. \u00c9s a dir, segons les persones que pateixen onicof\u00e0gia, quan es mosseguen m\u00e9s les ungles \u00e9s quan alguna d’aquestes est\u00e0 m\u00e9s llarga del normal. Aix\u00f2 doncs significa que aquest mal h\u00e0bit el relacionen amb arreglar el que per ells no \u00e9s normal, en aquest cas tenir les ungles llargues.<\/p>\n

        Alguns conceptes relacionats sobretot amb l’estudi dels diferents casos d’onicof\u00e0gia realitzats tamb\u00e9 s\u00f3n importants. Un d’ells basat en els dos primers punts d’observacions (a l’annex) \u00e9s que quan cada persona es realitza un autoregistre ja est\u00e0 comen\u00e7ant el tractament. El tractament s’inicia quan el pacient comen\u00e7a a prendre consci\u00e8ncia del seu problema i aix\u00f2 es veu reflectit en l’autoregistre. Per tant podr\u00edem dir que si alg\u00fa vol intentar deixar de mossegar-se les ungles, seria una bona manera que durant un temps llarg prengui nota de tots els episodis onicof\u00e0gics que tingui, aix\u00ed al parar per apuntar-ho parar\u00e0 de mossegar-se les ungles i amb el temps potser acabar\u00e0 amb la conducta. Un altre concepte seria el de la utilitzaci\u00f3 d’algun m\u00e8tode farmacol\u00f2gic. \u00c9s evident que un medicament emprat que ajudi i nodreixi les ungles pot ser molt \u00fatil, ja que com ja hem dit abans els afectats relacionen el fet de mossegar-se les ungles amb arreglar-les de manera que si les ungles creixen d\u00e8bils i se’ls hi trenquen les persones podran recaure m\u00e9s f\u00e0cilment.<\/p>\n