{"id":4779,"date":"2017-03-04T19:31:14","date_gmt":"2017-03-04T18:31:14","guid":{"rendered":"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/tarragones\/?p=4779"},"modified":"2019-04-29T11:46:59","modified_gmt":"2019-04-29T09:46:59","slug":"mmartinez","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/tarragones\/dinamitzacio\/trics\/mmartinez\/","title":{"rendered":"S\u00edria, tan lluny, tan a prop"},"content":{"rendered":"

\"InsT\u00edtol:<\/span> S\u00edria, tan lluny, tan a prop<\/strong>
\nAutora:<\/strong><\/em><\/span> Mar Mart\u00ednez Turallols<\/strong>
\nTutora:<\/strong> <\/em><\/span>Maribel Virgili
\nModalitat:<\/strong> <\/em><\/span>Humanitats i Ci\u00e8ncies Socials
\n\u00c0rea curricular:<\/strong><\/em><\/span> Drets humans
\nCentre:<\/strong><\/em><\/span> Ins Gabriel Ferrater i Soler
\nLocalitat:<\/strong><\/em><\/span> Reus<\/p>\n

Objectius:<\/strong><\/h6>\n
    \n
  • Explicar quines han estat les causes i quines estan sent les conseq\u00fc\u00e8ncies de la Guerra Civil de S\u00edria.<\/li>\n
  • Examinar la legislaci\u00f3 que emmarca aquest problema des de la normativa internacional, de la Uni\u00f3 Europea i nacional.<\/li>\n
  • Descobrir quines campanyes o projectes s\u2019ha realitzat, tant de manera directa com indirecta, des del Camp de Tarragona per poder ajudar als refugiats.<\/li>\n<\/ul>\n
    Hip\u00f2tesi:<\/strong><\/h6>\n

    La hip\u00f2tesi que es pret\u00e9n verificar en aquest treball \u00e9s la seg\u00fcent:
    \nExisteix un proc\u00e9s que regula els drets dels refugiats i existeixen uns tr\u00e0mits per poder fer-los arribar a un pa\u00eds segur, per\u00f2 aquest proc\u00e9s no \u00e9s efectiu. Davant d\u2019aix\u00f2 els ciutadans decideixen actuar.<\/p>\n

    El proc\u00e9s:<\/strong><\/h6>\n
      \n
    • Investigaci\u00f3 de les causes i de les conseq\u00fc\u00e8ncies de la Guerra Civil de S\u00edria a trav\u00e9s de llibres, xarxes i articles period\u00edstics.<\/li>\n
    • Examinar la normativa internacional, de la Uni\u00f3 Europea i nacional que emmarca aquest problema.<\/li>\n
    • Realitzar entrevistes a totes les institucions o ajuntaments del Camp de Tarragona. En aquell municipi en el qual no sigui possible realitzar una entrevista investigar quines accions han realitzat a trav\u00e9s de la xarxa.<\/li>\n
    • Entrevistar diferents voluntaris\/es del Camp de Tarragona que hagin anat a ajudar d\u2019alguna manera als refugiats que es troben en els diferents camps instal\u2022lats per Europa.<\/li>\n<\/ul>\n
      Conclusions:<\/strong><\/h6>\n

      Quan vaig comen\u00e7ar aquest treball realment no coneixia quines eren les causes que havien provocat la guerra de S\u00edria ni fins on anaven les seves conseq\u00fc\u00e8ncies. Despr\u00e9s de tenir tota aquesta informaci\u00f3 realment m\u2019he espantat veient com de lluny pot anar la crueltat dels \u00e9ssers humans i tots els interessos que hi ha implicats en aquesta guerra, tant econ\u00f2mics com pol\u00edtics, interessos que ja no nom\u00e9s s\u00f3n dels mateixos grups que volen dirigir S\u00edria sin\u00f3 que s\u00f3n interessos internacionals.<\/p>\n

      El que m\u00e9s em fa reflexionar per\u00f2 \u00e9s veure com tant\u00edssims pa\u00efsos decideixen atacar aquest pa\u00eds, de forma directa i indirecta. Espanya no est\u00e0 involucrada de manera directa en la guerra per\u00f2 s\u00ed que est\u00e0 involucrada de manera indirecta venent armes que ajuden a fer que aquesta guerra segueixi endavant, el pitjor \u00e9s que, com altres pa\u00efsos europeus, despr\u00e9s no assumeixen cap culpabilitat i ni tan sols es preocupen d\u2019una manera efica\u00e7 de l\u2019acolliment de totes aquelles persones que s\u2019han vist obligades a fugir del seu pa\u00eds i portant amb elles un greu estr\u00e8s posttraum\u00e0tic i l\u2019\u00fanica esperan\u00e7a de comen\u00e7ar del que se\u2019n pot dir de zero en un altre pa\u00eds lluny de la mis\u00e8ria i del continu soroll de les bombes explotant a prop de les seves cases.<\/p>\n

      En aquest punt he pogut observar llegint-me les diferents legislacions i parlant amb els diversos voluntaris que han anat a veure el problema in situ que s\u00ed que existeix un proc\u00e9s que regula els drets dels refugiats i s\u00ed que existeixen uns tr\u00e0mits per poder fer-los arribar fins a un pa\u00eds segur, per\u00f2 aquest proc\u00e9s \u00e9s molt lent i aix\u00f2 no tan sols fa augmentar les males condicions de vida d\u2019aquests refugiats sin\u00f3 que a m\u00e9s reflecteix la mala organitzaci\u00f3 de la Uni\u00f3 Europea i l\u2019ONU respecta una crisi d\u2019aquestes magnituds remarcant tamb\u00e9 el reprovable tracte amb un pa\u00eds clarament inadequat com \u00e9s el cas de Turquia. Mai hav\u00edem vist en la seu de Nacions Unides crits desesperats d\u2019ajuda davant el genocidi de tot un pa\u00eds.<\/p>\n

      He observat tamb\u00e9 que el que ha volgut fer la Uni\u00f3 Europea creant aquest pacte amb Turquia \u00e9s el que en diem un concepte d\u2019invisibilitat. Sembla que perqu\u00e8 ara ja nom\u00e9s quedin pocs refugiats en els camps de Gr\u00e8cia i la majoria estiguin a Turquia, aquest problema s\u2019hagi fet m\u00e9s petit perqu\u00e8 nosaltres no el veiem. Se\u2019ns amaga per portar-nos a l\u2019oblit.<\/p>\n

      Davant de la immobilitat dels organismes internacionals i del nostre propi pa\u00eds he hagut de renunciar al que m\u00e9s m\u2019hagu\u00e9s agradat per aquest treball com hagu\u00e9s estat seguir de prop a una fam\u00edlia de refugiats a casa nostra per poder-vos ensenyar la seva integraci\u00f3. Llavors, he pensat que no podia ser que gent com nosaltres no estigu\u00e9s fent res pel poble siri. A l\u2019endinsar-me en les persones particulars, associacions i institucions municipals del nostre Camp de Tarragona he descobert que, a contracorrent, molts d\u2019ells s\u2019han rebel\u2022lat a no fer res i han acabat fent molt.
      \nEm plau observar la quantitat de projectes portats a terme al Camp de Tarragona siguin econ\u00f2mics o de sensibilitzaci\u00f3, i veure com a casa meva, en el meu territori, no hi ha cap municipi que s\u2019hagi negat a l\u2019acolliment de persones refugiades, sin\u00f3 tot el contrari, ja que s\u00f3n molts els municipis que han decidit considerar-se aptes per acollir refugiats i oferir ajudes econ\u00f2miques i educatives.<\/p>\n

      He pogut observar una resposta plenament satisfact\u00f2ria i gratificant en saber que els ciutadans no s\u00f3n pas els que ajuden a endarrerir el proc\u00e9s d\u2019acolliment sin\u00f3 que s\u00f3n els que tenen m\u00e9s ganes de poder aportar el seu granet de sorra oferint una habitaci\u00f3 de casa seva o fent col\u2022lectes per poder enviar material cap als camps de refugiats. S\u00f3n trenta els municipis que han aportat alguna ajuda fent un sopar solidari, una desfilada benefica, una subhasta d\u2019art, unes jornades solid\u00e0ries o en el cas dels municipis m\u00e9s rics com \u00e9s el cas de Tarragona fen subvencions a diversos projectes d\u2019organitzacions no governamentals.<\/p>\n

      A escala de municipis, dels 136 del Camp de Tarragona m\u2019he posat en contacte amb els trenta municipis que havien desenvolupat una ajuda tant directe com indirecta envers aquesta crisi humanit\u00e0ria. La meva voluntat era no excloure\u2019n cap per\u00f2 d\u2019alguns d\u2019ells no n\u2019he pogut obtenir cap mena de resposta i \u00e9s per aix\u00f2 que he hagut de rec\u00f3rrer a fonts d\u2019informaci\u00f3 indirectes, publicades en diferents medis.<\/p>\n

      En escoltar les hist\u00f2ries dels diferents voluntaris del Camp de Tarragona que van decidir marxar i ajudar amb el que fes falta, he pogut con\u00e8ixer molts detalls que se m\u2019amagaven i an\u00e8cdotes personals molt dures que m\u2019han apropat a la realitat que viuen d\u2019una manera m\u00e9s directe.<\/p>\n

      En escoltar-los he pogut comprendre que persones com ells s\u00f3n les que ens fan prendre realment consci\u00e8ncia d’aquesta barb\u00e0rie.<\/p>\n

      \u00c9s el cas del David Gonz\u00e1lez, per exemple, qui a trav\u00e9s de la fotografia i de testimoniatges en les seves exposicions \u2018\u2019S\u00edria, la paraula de l\u2019exili\u2019\u2019 i \u2018\u2019S\u00edria, el cam\u00ed de l\u2019exili\u2019\u2019 ens ha fet comprendre a trav\u00e9s d\u2019imatges reals sense manipulaci\u00f3, la crua realitat de viure dins d\u2019un camp de refugiats. La seva c\u00e0mera ha enfocat angles alguns a on molts no volen mirar.<\/p>\n

      Que alg\u00fa sigui capa\u00e7 de jugar-se la vida per portar a casa nostra imatges de primera m\u00e0 no t\u00e9 preu.
      \nLa hist\u00f2ria del Josep Vernet \u00e9s una mica diferent. Ell juntament amb els seus companys d\u2019un curs de grau superior de socorrisme van decidir que havien d\u2019anar s\u00ed o s\u00ed a ajudar a tots aquells refugiats que volien arribar a les costes de Gr\u00e8cia. Tot i aix\u00f2 en arribar a Lesbos feia pocs dies que s\u2019havia firmat el pacte amb Turquia per tancar l\u2019arribada a Gr\u00e8cia de refugiats i, per aix\u00f2, van haver de rec\u00f3rrer a altres accions com fer classes de nataci\u00f3 a tots aquells nens que ho desitgessin en el camp de Karatepe. Van decidir no rendir-se al primer obstacle i fer all\u00f2 que havien anat a fer: ajudar i ajudar. Ben segur que aquells nens que gr\u00e0cies a ells van superar la por traum\u00e0tica a l\u2019aigua no s\u2019oblidaran d\u2019aquest grup de casa nostra.<\/p>\n

      L\u2019Hugo Di Dio va pensar que la millor manera d\u2019ajudar era estar en tot moment al seu costat, que sentissin l\u2019afecte de ben a prop. Ell ha fet tres viatges a Gr\u00e8cia: els ha salvat de morir ofegats i tamb\u00e9 els ha salvat de morir de pena una vegada al camp. A nosaltres ens ha fet comprendre que la guerra mutila per fora i per dins i que, quan mirem a un refugiat, els nostres ulls no es poden quedar nom\u00e9s en la superf\u00edcie.<\/p>\n

      Per acabar, l\u2019Amanda P\u00e9rez i la Gl\u00f2ria Balada m\u2019han ensenyat que quan es vol ajudar s\u2019ajuda perqu\u00e8 la determinaci\u00f3 \u00e9s el m\u00e9s important. Elles des d\u2019aqu\u00ed sabien que ajudarien per\u00f2 no sabien com. Tot i aix\u00ed s\u2019hi van llen\u00e7ar sense pensar-s\u2019hi. Un cop all\u00ed van trobar la manera.<\/p>\n

      El que van fer va ser gran i petit a la vegada perqu\u00e8 el sol fet d\u2019alimentar durant uns dies a un bon grup de refugiats amb fruita i verdura traslladat a un camp i amb la necessitat que hi ha, \u00e9s una gran acci\u00f3.<\/p>\n

      Considero que aquest treball m\u2019ha fet cr\u00e9ixer i ampliar el meu punt de mira sobre les coses. Ara en sentir una not\u00edcia b\u00e8l\u2022lica penso que no estem lluny de tota aquella gent que no en pot escapar-se d\u2019all\u00ed i penso en el que podem fer des d\u2019aqu\u00ed.<\/p>\n

      El que tinc clar \u00e9s que per haver acabat el treball no deixar\u00e9 de preocupar-me pel poble siri perqu\u00e8 no podem silenciar les veus d\u2019aquells que ens demanen ajuda a crits. El meu objectiu ser\u00e0 doncs ajudar des d\u2019aqu\u00ed i tan de bo des d\u2019all\u00ed prenent l\u2019exemple de tanta gent propera a nosaltres que ja ha fet el pas.<\/p>\n