{"id":4333,"date":"2017-03-03T17:46:40","date_gmt":"2017-03-03T16:46:40","guid":{"rendered":"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/tarragones\/?p=4333"},"modified":"2019-04-30T10:20:44","modified_gmt":"2019-04-30T08:20:44","slug":"smarine","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/tarragones\/dinamitzacio\/trics\/smarine\/","title":{"rendered":"Enfilant-me per les branques"},"content":{"rendered":"

T\u00edtol: <\/strong><\/em><\/span>Enfilant-me per les branques\"img_0194-1\"<\/a><\/strong>
\nAutor:<\/span> <\/strong><\/em>Sara Marin\u00e9 Vallverd\u00fa<\/strong>
\nTutora: <\/strong><\/em><\/span>Pilar Tod\u00f3 Torres
\nModalitat: <\/strong><\/em><\/span>Humanitats i Ci\u00e8ncies Socials
\n\u00c0rea curricular: <\/strong><\/em><\/span>Hist\u00f2ria
\nCentre: <\/strong><\/em><\/span>Ins Fontanelles
\nLocalitat:<\/span>\u00a0<\/strong><\/em>Les Borges del Camp<\/p>\n

Objectius:<\/strong><\/h6>\n

Els objectius, quan vaig comen\u00e7ar el treball de recerca eren tres:<\/p>\n

El primer era descobrir d\u2019on ve la meva fam\u00edlia, a trav\u00e9s de les diferents branques, i en certa manera veure com \u00e9s que jo estic vivint a l\u2019Aleixar, i no a un altre lloc.<\/p>\n

Un altre, va ser deixar const\u00e0ncia escrita i documentada sobre tota la informaci\u00f3 trobada, ja que des del meu punt de vista, \u00e9s una cosa curiosa de tenir i tamb\u00e9 interessant per als meus descendents, germ\u00e0, cosins, entre d\u2019altres.<\/p>\n

Per \u00faltim, el prop\u00f2sit de trobar fets i esdeveniments singulars antics de la meva fam\u00edlia.\"portada\"<\/a><\/p>\n

Hip\u00f2tesis:<\/strong><\/h6>\n

La meva hip\u00f2tesi era demostrar que podia aconseguir la informaci\u00f3 que acredit\u00e9s el parentiu de les persones que formen part del meu arbre geneal\u00f2gic.\"josefa-dolores-gasull-_-pau-anton-angles-bo\"<\/a><\/p>\n

El proc\u00e9s<\/strong><\/h6>\n

El meu pla de treball ha consistit en tres parts diferents:<\/p>\n

La primera fase<\/strong> va ser la d\u2019obtenci\u00f3 de dades, per tant, havia de saber quins van ser\u00a0els or\u00edgens per poder aconseguir la informaci\u00f3. Vaig determinar que les fonts havien de ser les seg\u00fcents:\u00a0Ajuntaments, Parr\u00f2quies, Internet per tal d\u2019obtenir documents en l\u00ednia de l’Arxiu Hist\u00f2ric Arxidioces\u00e0 de Tarragona, l’ Arxiu Hist\u00f2ric Arxidioces\u00e0 de Tarragona, les quals\u00a0m\u2019han perm\u00e8s obtenir els documents escrits sobre les partides de naixements, matrimonis i defuncions de totes les persones. Tamb\u00e9 he extret informaci\u00f3 de fonts orals.<\/p>\n

El Registre Civil Espanyol (dels ajuntaments), \u00e9s un registre p\u00fablic que t\u00e9 per objecte fer constar oficialment els fets i actes que es refereixen a l’estat civil de les persones i altres determinats per la Llei, com el nom i cognoms, el naixement, la defunci\u00f3, la filiaci\u00f3, el sexe o la nacionalitat. El Registre compleix la funci\u00f3 d’instrument de publicitat dels estats civils de les persones, ja que, en representar aquestes qualitats o situacions que tenen una efic\u00e0cia general, pot sorgir un cert inter\u00e8s dels tercers i de tot el grup social en el seu coneixement, i tamb\u00e9 constataci\u00f3. Aparegut a Espanya l’any 1870, es caracteritza per ser institucionalment \u00fanic i dep\u00e8n del de la Direcci\u00f3 general dels Registres i del Notariat del Ministeri de Just\u00edcia.<\/p>\n

L\u2019Arxiu Hist\u00f2ric Arxidioces\u00e0 de Tarragona (AHAT) \u00e9s una instituci\u00f3 cultural que pertany a l’arquebisbat de Tarragona. \u00c9s un arxiu eclesi\u00e0stic tot i que cont\u00e9 fons personals tant eclesi\u00e0stics com laics. L’abast cronol\u00f2gic \u00e9s des del segle IX fins al segle XX.<\/p>\n

El motiu d\u2019haver cercat les justificacions d\u2019identitat, de casaments com d\u2019\u00f2bits tant als ajuntaments com a les parr\u00f2quies corresponents de cada poble i a l\u2019Arxiu Hist\u00f2ric Arxidioces\u00e0 de Tarragona \u00e9s perqu\u00e8 les dades que s’han extret de l’AHAT s\u00f3n m\u00e9s antigues que les que s’han trobat als ajuntaments, ja que com s’ha explicat anteriorment, el Registre Civil a Espanya apareix l’any 1870 i eren necess\u00e0ries dades anteriors a aquest any.<\/p>\n

\"naixement-dolores-sola-vallve\"<\/a><\/p>\n

Els antecessors s\u00f3n els m\u00e9s f\u00e0cils de realitzar. A partir d\u2019una persona (en el cas del meu projecte, est\u00e0 realitzat a partir de les meves dades), es confeccionen afegint avantpassats: primer els meus pares, despr\u00e9s els seus pares, (els meus avis), i aix\u00ed successivament, fins a arribar a la generaci\u00f3 que pr\u00e8viament s\u2019ha determinat. En el meu cas, comen\u00e7ant a comptar a partir de la meva generaci\u00f3, he realitzat l\u2019arbre fins sis generacions enrere, amb la justificaci\u00f3 d\u2019identitat, de casament i \u00f2bit corresponents, i la setena sense documents escrits, \u00e9s a dir, nom\u00e9s esmentant el seu nom, extret de les partides de naixement dels seus fills i que consta en aquestes.<\/p>\n

A partir de les inscripcions de matrimoni dels ajuntaments i de les parr\u00f2quies es calcula quina era la data aproximada en qu\u00e8 podia haver nascut el seu fill\/a, normalment el primog\u00e8nit naixia al cap de l\u2019any, perqu\u00e8 abans, generalment, per poder tenir fills, primer s\u2019havien de casar (cada generaci\u00f3 era de 20 a 25 anys).<\/p>\n

Trobar les inscripcions de defunci\u00f3 \u00e9s el que em va costar m\u00e9s, ja que per trobar-la, sumava una mitjana de 50 anys a partir de la data de naixement, per\u00f2 n\u2019hi va haver que van morir de molt m\u00e9s joves, i d\u2019altres que ho van fer de m\u00e9s vells.<\/p>\n

Per l\u2019altra banda, hi ha les fonts orals, de les quals he pogut corroborar una part de la informaci\u00f3 escrita i complementar-la a trav\u00e9s dels seus records, d\u2019an\u00e8cdotes, fotografies i d\u2019altres documents familiars. L\u2019entrevista es va fer a diverses persones de l\u2019Aleixar.<\/p>\n

La segona fase<\/strong> va consistir en la lectura i la interpretaci\u00f3 d\u2019aquestes dades, que va comportar una gran part de temps, ja que molts dels manuscrits, la seva lectura era costosa i dif\u00edcil, per\u00f2 a la vegada bonica i curiosa.<\/p>\n

Una manera de fer m\u00e9s entenedor el funcionament d\u2019aquest sistema \u00e9s utilitzar la taula Ahnentafel que permet crear un arbre geneal\u00f2gic.<\/p>\n

Com es pot veure, el subjecte de la taula se li atorga el n\u00famero d\u2019identitat 1, el seu pare t\u00e9 el n\u00famero 2 i la seva mare el n\u00famero 3, i aix\u00ed successivament. Per marcar l\u2019efectiu de grau s\u2019utilitza una pot\u00e8ncia amb base 2, i l\u2019exponent corresponent segons el nombre de persones que hi ha a cada generaci\u00f3, per aix\u00f2 al grau 0, hi ha un 20<\/sup>=1, perqu\u00e8 en aquesta generaci\u00f3 nom\u00e9s hi ha el subjecte, per\u00f2 al primer grau de parentiu, hi ha un 21<\/sup>=2, i en aquesta hi ha el pare i la mare del subjecte, i aix\u00ed en cada generaci\u00f3.<\/p>\n

\"ahnentafel\"<\/a><\/p>\n

La darrera etapa<\/strong> va ser la de presentar gr\u00e0ficament tota la informaci\u00f3 recollida,\u00a0que \u00e9s el que anomenem Arbre Geneal\u00f2gic.<\/p>\n

\"arbre\"<\/a><\/p>\n

Conclusions:<\/strong><\/h6>\n

De tota la informaci\u00f3 que em vaig proposar trobar en un principi, a la pluja d\u2019idees abans de comen\u00e7ar el treball, l\u2019he pogut trobar pr\u00e0cticament tota, amb molta const\u00e0ncia i dedicaci\u00f3. A m\u00e9s a m\u00e9s, m\u2019ha sigut f\u00e0cil trobar informaci\u00f3 complement\u00e0ria, com fotografies, altres documents antics familiars, com ara testaments, certificats de compres de cases, escrits propis d\u2019alguns dels meus avantpassats, records, an\u00e8cdotes, entre d\u2019altra informaci\u00f3, gr\u00e0cies a l\u2019ajuda que m\u2019han proporcionat les meves fonts orals.<\/p>\n

Un cop acabat el treball de recerca del meu arbre geneal\u00f2gic fins a la setena generaci\u00f3, en puc extreure que, pel que fa la meva fam\u00edlia, he descobert els diferents pobles d\u2019origen que hi ha hagut al llarg d\u2019aquests anys, per\u00f2 tot i aix\u00ed, la majoria d\u2019enlla\u00e7os familiars s\u2019han dut a terme a l\u2019Aleixar o a Alfara de Carles, ja que aquesta \u00e9s la separaci\u00f3 per dist\u00e0nciam\u00e9s important del meu arbre i prov\u00e9 dels meus avis materns.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, tant en l\u2019Aleixar com a Alfara de Carles he vist que hi ha hagut casaments amb persones d\u2019altres pobles propers a aquests, que han aportat a la fam\u00edlia persones d\u2019aquests altre pobles.<\/p>\n

Seguint els objectius plantejats pr\u00e8viament , els he complert els tres, ja que he pogut descobrir la varietat de la proced\u00e8ncia dels meus avantpassats i a m\u00e9s a m\u00e9s he aconseguit la informaci\u00f3 documentada necess\u00e0ria per justificar-ho tot, per tant, en puc deixar una mem\u00f2ria escrita. Tamb\u00e9 he pogut trobar diversos fets i esdeveniments que em van cridar l\u2019atenci\u00f3, com em vaig proposa abans de comen\u00e7ar el treball.<\/p>\n

A partir de la llista de tots els cognoms es pot observar que n\u2019hi ha 68 de diferents en quant a ortografia, per\u00f2 tot i aix\u00ed, com es pot veure, alguns s\u00f3n el mateix cognom per\u00f2 escrits diferent segons la persona o l\u2019\u00e8poca en que s\u2019escrivia.<\/p>\n