{"id":4076,"date":"2017-03-03T17:43:15","date_gmt":"2017-03-03T16:43:15","guid":{"rendered":"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/tarragones\/?p=4076"},"modified":"2019-04-30T10:20:58","modified_gmt":"2019-04-30T08:20:58","slug":"bvulpe","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/tarragones\/dinamitzacio\/trics\/bvulpe\/","title":{"rendered":"El comportament de masses"},"content":{"rendered":"

T\u00edtol:<\/strong><\/em><\/span>\"bianca-vulpe\"\u00a0<\/span>El comportament de masses<\/strong>
\nAutora:<\/strong><\/em><\/span> Bianca Vulpe<\/strong>
\nTutor:<\/strong><\/em><\/span>\u00a0Enrique G\u00f3mez Le\u00f3n
\nModalitat:<\/strong><\/em>\u00a0<\/span>Humanitats i ci\u00e8ncies socials
\n\u00c0rea curricular:<\/strong><\/em>\u00a0<\/span>Filosofia
\nCentre:<\/strong><\/em><\/span> Ins\u00a0Torreforta
\nLocalitat:<\/strong> <\/em><\/span>Tarragona<\/p>\n

Les masses s\u00f3n vistes com a imprudents, impulsives i vers\u00e0tils. No troben f\u00e0cil controlar-se i en moltes circumst\u00e0ncies creuen els l\u00edmits en la viol\u00e8ncia. No pensen de manera raonable i no\u00a0posseeixen la capacitat de crear idees o pensaments per si mateixes. Per tant, necessiten un l\u00edder que pensi per elles. En la seva naturalesa est\u00e0 obeir. A m\u00e9s, els individus entre ells passen a compartir una \u00fanica ment, la de la massa. Cada persona una vegada membre d’aquesta multitud, perd les caracter\u00edstiques individuals, deixa de preocupar-se fent que la inconsci\u00e8ncia jugui un gran paper. Les caracter\u00edstiques de la massa s\u00f3n completament diferents de les quals posse\u00efa cada individu per separat. El complex d’\u00c8dip, la identificaci\u00f3, el superj\u00f2 i els lla\u00e7os libidinosos s\u00f3n la clau per entendre aquests successos, o almenys per comen\u00e7ar a entendre’ls.<\/p>\n

Objectius:<\/strong><\/h6>\n
    \n
  • Descobrir perqu\u00e8 sota la influ\u00e8ncia d\u2019un grup els individus actuen d\u2019altra manera i analitzar les caracter\u00edstiques diferents que es donen en l\u2019individu a\u00efllat i com a membre d\u2019una multitud.<\/li>\n
  • Analitzar la formaci\u00f3 de la massa i vull descobrir si un grup de persones ha de ser nombr\u00f3s per ser massa, les caracter\u00edstiques que es donen en una massa i quines altres coses s\u2019haurien de donar per desfer-la.<\/li>\n
  • Analitzar el l\u00edder i els individus tant en diferencies com en el fet que els uneix.<\/li>\n<\/ul>\n
    Hip\u00f2tesi:<\/strong><\/h6>\n

    La hip\u00f2tesi que es pret\u00e9n verificar en aquest treball \u00e9s la seg\u00fcent:<\/p>\n

    La identitat de les persones canvia quan es troba rodejada de gent.
    \n<\/strong><\/p>\n

    El proc\u00e9s:<\/strong><\/h6>\n
      \n
    • Buscar informaci\u00f3<\/li>\n
    • Estudi del pensament de Freud<\/li>\n
    • Llegir\u00a0que diu Freud sobre les masses<\/li>\n<\/ul>\n

      \nConclusions:<\/strong><\/h6>\n

      El treball ha arribat a la seva fi i puc dir que ha sigut molt fruct\u00edfer haver llegir a Freud i haver estudiat sobre aquest tema. Tot el proc\u00e9s de recerca ha anat positivament i puc dir que he apr\u00e8s moltes coses.<\/p>\n

      Mai em vaig aturar a pensar quina ra\u00f3 hi havia darrere dels fen\u00f2mens que es produ\u00efen en grups com podria ser una classe o la multitud d\u2019una festa.<\/p>\n

      Analitzant la festa, per exemple. La gent que primer afirma la seva assist\u00e8ncia ho fa perqu\u00e8 la m\u00fasica o el cantant d\u2019aquella nit els encanta. Per\u00f2 no nom\u00e9s hi acaben anant els seguidors d\u2019aquella m\u00fasica, sin\u00f3 que m\u00e9s gent assisteix ja sigui pels seus amics, perqu\u00e8 molts dels coneguts assisteix o perqu\u00e8 hi va molt\u00edssima gent. La gent que passa pel costat i veu a tot el m\u00f3n passant-ho tan b\u00e9 que es vol unir. Tot comen\u00e7a amb la identificaci\u00f3 d\u2019alguns amb el l\u00edder i segueix amb la suggesti\u00f3 que es d\u00f3na entre els assistents i la gent de fora que tamb\u00e9 acaba formant part del p\u00fablic. \u00c9s a dir, primer es d\u00f3na el lla\u00e7 amb el cantant o la m\u00fasica i despr\u00e9s la gent es va unint creant lla\u00e7os amb la gent que es troba ballant i cantant.<\/p>\n

      Una festa com tots sabem no \u00e9s una cosa d\u2019una gran duraci\u00f3, i en ella normalment es veu acceptable tot tipus d\u2019exc\u00e9s. La gent beu, s\u2019emborratxa i tot el m\u00f3n que es va unint vol encaixar i per tant segueix els mals h\u00e0bits sense jutjar-los. Com tot el m\u00f3n est\u00e0 seguint una conducta pareguda alg\u00fa que mai ha provat cap droga per sentir-se un m\u00e9s ho fa. Comen\u00e7a a actuar com els altres, deixant d\u2019actuar com ho faria per ser un m\u00e9s. Aquesta persona nova tothom que el conegu\u00e9s fora podria afirmar que \u00e9s alg\u00fa molt tranquil molt responsable i no es creuria que aquesta persona que tant coneix \u00e9s la mateixa de la festa. La seva personalitat canvia radicalment en passar a formar part de la multitud, es sent igual als altres i deixa de pensar en responsabilitats. Tot el m\u00f3n \u00e9s igual, i per tant ning\u00fa jutja a ning\u00fa perqu\u00e8 seria com jutjar-se a ell mateix una vegada confirmar el sentiment igualitari. Per aix\u00f2 en la multitud les actituds hostils es suavitzen, perqu\u00e8 tots s\u00f3n un. Normalment les persones actuem de manera hostil davant de les coses diferents. En el moment que la m\u00fasica s\u2019acab\u00e9s tothom comen\u00e7aria a dispersar-se, ja que el motiu que els havia reunit deixa d\u2019estar. El cantant no \u00e9s res sense el p\u00fablic, per\u00f2 el p\u00fablic tamb\u00e9 deixa de ser una unitat sense el cantant. He utilitzat l\u2019exemple de la multitud de la festa com podria haver utilitzat altre tipus de massa. Penso que una festa \u00e9s un punt referent que pot tenir tot el m\u00f3n, per aix\u00f2 ho he agafat com punt de refer\u00e8ncia. Analitzant altra massa podria haver-hi arribat a les mateixes conclusions.<\/p>\n