{"id":13630,"date":"2019-04-08T17:59:45","date_gmt":"2019-04-08T15:59:45","guid":{"rendered":"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/tarragones\/?p=13630"},"modified":"2021-03-03T20:21:36","modified_gmt":"2021-03-03T19:21:36","slug":"trics13_jqueralto","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/tarragones\/dinamitzacio\/trics\/trics13_jqueralto\/","title":{"rendered":"La llum i la privaci\u00f3 del son"},"content":{"rendered":"

\"JordiT\u00edtol:\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/em><\/span><\/strong>La llum emesa per les pantalles i la privaci\u00f3 del son<\/strong>
\nAutor\/a:\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/em><\/strong> Jordi Queralt\u00f3<\/strong>
\nTutor\/a:\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/em><\/strong>Francesca Vila Alsina
\nModalitat:\u00a0\u00a0<\/span><\/em><\/strong>Ci\u00e8ncies i tecnologia: Cientificot\u00e8cnic
\n\u00c0rea:\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/em><\/strong>Bioqu\u00edmica
\nCentre:\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/em><\/strong>Ins Mart\u00ed l’Hum\u00e0
\nLocalitat:\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/em><\/strong>Montblanc<\/p>\n

Objectius:<\/strong><\/h6>\n
    \n
  1. Assolir coneixements b\u00e0sics de la cronobiologia com per exemple la composici\u00f3 dels cicles del son i els ritmes circadians.<\/li>\n
  2. Determinar si hi ha una relaci\u00f3 entre l’exposici\u00f3 a la llum emesa pels dispositius electr\u00f2nics i l’insomni.<\/li>\n
  3. En cas que l’objectiu 1 sigui afirmatiu, determinar els factors que proporcionen a la llum dels dispositius electr\u00f2nics la capacitat d’alterar els ritmes circadians.<\/li>\n
  4. Mitjan\u00e7ant anal\u00edtiques de sang, estudiar els efectes que causa la privaci\u00f3 del son en l’organisme hum\u00e0.<\/li>\n
  5. Relacionar els resultats obtinguts en l’estudi dels efectes de la privaci\u00f3 del son en l’organisme hum\u00e0 i relacionar-los amb l’exposici\u00f3 a la llum emesa per les pantalles. Les pantalles seran el causant de l’insomni originant una cadena de respostes en tot<\/li>\n<\/ol>\n
    Hip\u00f2tesi:<\/strong><\/h6>\n

    Tindrem dues hip\u00f2tesis una per cada bloc experimental reealitzat:
    \n1r bloc experimental: La llum emesa per aparells electr\u00f2nics (m\u00f2bils, TV, ordinador…), presentar\u00e0 una intensitat lluminosa (lux) superior a l’emesa pel foc. Aquesta difer\u00e8ncia d’intensitats lluminoses, causar\u00e0 una desincronitzaci\u00f3 dels ritmes circadians en el cas de les pantalles i una sincronitzaci\u00f3 en el cas del foc.
    \nAquesta hip\u00f2tesi queda descartada degut als resultats obtinguts i realitzarem una segona hip\u00f2tesi en la que es proposaran com a causants de les alteracions en el ritme vig\u00edlia-son els factors seg\u00fcents:
    \n\u2022 Longitud d’ona emesa per aparells electr\u00f2nics t\u00e9 m\u00e9s incid\u00e8ncia en els ritmes circadians de la melatonina que l’emesa pel foc.
    \n\u2022 Temperatura en graus Kelvin segons el color de la llum emesa per aparells electr\u00f2nics t\u00e9 m\u00e9s incid\u00e8ncia en els ritmes circadians de la melatonina que l’emesa pel foc.
    \n\u2022 Fatiga visual a causa de la poca dist\u00e0ncia de la pantalla requerida pels aparells electr\u00f2nics (ordinador, m\u00f2bil)
    \n\u2022 Insomni a causa de l’exposici\u00f3 a pantalles en ambients foscos.
    \n2n bloc experimental: Hi haur\u00e0 una gran difer\u00e8ncia entre els resultats de les anal\u00edtiques obtingudes en dormir les hores recomanables (8-9), amb els obtinguts en experimentar una privaci\u00f3 del son. Les anal\u00edtiques obtingudes en el cas de la privaci\u00f3 del son, comportaran connotacions negatives des d’un punt de vista bioqu\u00edmic i hematol\u00f2gic.<\/p>\n

    El proc\u00e9s:<\/strong><\/h6>\n

    Per realitzar el treball s’han dut a terme dos experiments: un en que s’analitzaven els efectes que causa la privaci\u00f3 del son en l’organisme mitjan\u00e7ant anal\u00edtiques de sang, i l’altre en que s’anava a dormir en un mas, sense cap dispositiu electr\u00f2nic, allunyat de la ciutat per veure si hi havia una modificaci\u00f3 en els ritmes circadians.
    \nLa dificultat m\u00e9s gran d’aquest projecte \u00e9s la falta de recur\u00e7os. No s’han pogut fer moltes anal\u00edtiques per confirmar els resultats.<\/p>\n

    Conclusions:<\/strong><\/h6>\n

    El son \u00e9s un acte fonamental i representa gaireb\u00e9 1\/3 de la nostra vida. Durant ell es reparen les estructures cel\u2022lulars malmeses durant el dia, se’n creen de noves i s’estableixen connexions neuronals.
    \nTot i la import\u00e0ncia del son, cada cop es t\u00e9 menys en compte (s’infravalora) i dormim cada cop menys per poder realitzar altres activitats irrellevants com potser per exemple mirar una s\u00e8rie de televisi\u00f3, quedar-se responent e-mails, utilitzant xarxes socials…. Aquesta p\u00e8rdua d’hores de son, comporta alteracions en l’organisme, en tots els sentis (endocr\u00ed, emocional, immunitari, cardiovascular….).
    \nEl son es divideix en cicles d’entre 90-110 min cadascun; aquests estan dividits en cinc fases. La fase m\u00e9s important i incompresa fins al moment \u00e9s la fase REM, en la qual l’activitat encef\u00e0lica \u00e9s igual o superior que durant la vig\u00edlia. En aquesta fase es creu que s’estableixen connexions neuronals (adquisici\u00f3 de coneixements).
    \nAmb l’edat disminueixen les hores de son. La fase que es veu m\u00e9s afectada \u00e9s la REM; aix\u00f2 explica perqu\u00e8 els infants tenen gran capacitat d’assoliment de coneixements i que algunes malalties neuronals, com l’Alzheimer, apareguin en edats de senectut.
    \nLa cronobiologia estudia el comportament dels ritmes circadians; aquests determinen les hores del dia en qu\u00e8 se secreten o inhibeixen les hormones d’entre les quals destaquen la GH i la melatonina (alliberades durant el son, a m\u00e9s la melatonina indueix el son) i l’adrenalina i cortisol al mat\u00ed per activar el cos. Tamb\u00e9 determinen altres aspectes biol\u00f2gics de l’organisme, com per exemple una disminuci\u00f3 de la temperatura corporal i un descens del flux sanguini durant la nit per provocar un estalvi energ\u00e8tic. Aquests ritmes circadians son sincronitzats constantment. El sincronitzador m\u00e9s important \u00e9s la llum; aquesta entra pel sistema \u00f2ptic, i a m\u00e9s d’atorgar-nos la visi\u00f3 mitjan\u00e7ant cons i bastons, quan cont\u00e9 baixes longituds d’ona en la seva composici\u00f3, \u00e9s capa\u00e7 d’estimular els ipRGC (pic als 480 nm) que enviaran informaci\u00f3 a la gl\u00e0ndula pineal per inhibir la secreci\u00f3 de melatonina.
    \nLa llum emesa per pantalles LED de llum blanca endarrerir\u00e0 el cicle vig\u00edlia-son a causa de 4 motius:
    \n\u2022 Emeten llum blava, la qual estimula els ipRGC i inhibeix parcialment la secreci\u00f3 de melatonina.
    \n\u2022 La temperatura en graus Kelvin segons el color de la llum \u00e9s d’aproximadament 6000 K, fet que disminueix la quantitat de melatonina alliberada. A m\u00e9s, en alliberar-se menys melatonina durant tot el temps que dura el son, el son ser\u00e0 m\u00e9s lleuger i menys reparador.
    \n\u2022 La fatiga visual: causada pel fet d’haver de mantenir el m\u00fascul ciliar contragut d’una forma continuada per poder canviar la posici\u00f3 natural del punt focal, necessari per enfocar imatges; a m\u00e9s l’observaci\u00f3 de les pantalles disminueix el nombre de parpelleig i s’irrita l’ull. Aquesta fatiga visual alterar\u00e0 l’organisme i ens costar\u00e0 m\u00e9s prendre el son (es necessita estar relaxat per adormir-nos).
    \n\u2022 La utilitzaci\u00f3 de pantalles en ambients foscos produir\u00e0 un “engany” de l’ull cap al cervell: s’obrir\u00e0 l’iris i s’augmentar\u00e0 la fotosensibilitat de la retina. Les modificacions causades per aquest “engany” agreujaran els efectes negatius de les altres 3 causes esmentades.
    \nPer altra part, la privaci\u00f3 del son comportar\u00e0 connotacions negatives des d’un punt de vista endocr\u00ed, cardiovascular, immunitari, emocional… En la part experimental realitzada hem obtingut una gran difer\u00e8ncia entre els resultats obtinguts en dormir 8-9 hores als obtinguts en dormir 0-1 hora. Sobretot hi ha una difer\u00e8ncia en la quantitat de leuc\u00f2cits, fet que podria indicar una alteraci\u00f3 immunit\u00e0ria, i sobretot un augment de gaireb\u00e9 el triple de CK. Aquest augment de CK ens d\u00f3na informaci\u00f3 sobre un augment de mort cel\u2022lular, d’entre el qual s’hi inclou la mort neuronal. Suposo que en patir la privaci\u00f3 del son, no s’allibera la GH necess\u00e0ria per reparar els teixits malmesos i a les c\u00e8l\u2022lules no els queda m\u00e9s opci\u00f3 que l’apoptosi.
    \nUna de les conseq\u00fc\u00e8ncies d’aquest augment de la mort cel\u2022lular, \u00e9s l’assoliment d’un estat de cansament en l’organisme. Si aquesta falta de son es produeix de forma cr\u00f2nica, aquest cansament passa a fatiga. Aquesta fatiga causa una reducci\u00f3 del sistema immunitari, mort neuronal que pot desembocar en Alzheimer, una alteraci\u00f3 del sistema nervi\u00f3s simp\u00e0tic que pot provocar casos de Bruxisme, una alteraci\u00f3 de l’eix HHS que comporta un augment de cortisol i insulina i una reducci\u00f3 de serotonina. Aix\u00f2 pot desembocar en diabetis de tipus 2, depressi\u00f3 i un augment d’ansietat. A m\u00e9s es produeix un augment de ghrelina i hipocretina i una disminuci\u00f3 de leptina; aquestes alteracions hormonals, juntament amb l’augment de temps de vig\u00edlia, pot desembocar en obesitat, aquesta ens pot portar tamb\u00e9 indirectament a diabetis.
    \nFinalment amb l’alteraci\u00f3 en l’eix HHS, el bruxisme, la fatiga i la depressi\u00f3 ens pot portar a desenvolupar fibromi\u00e0lgia, una malaltia que pot causar dolor de forma cr\u00f2nica i que es pot detectar mitjan\u00e7ant la palpaci\u00f3 de 18 “punts gallet”. Aquesta fibromi\u00e0lgia, a m\u00e9s, causa perjudicis sobre el son, fet que ens porta a un “cercle vici\u00f3s”.<\/p>\n

    Llocs Web:<\/strong><\/h6>\n